l'ange

 

👉 Play

Xcèntric. El cinema del CCCB.

 

sí al malgrat, no al però

JOSEP VIVES I GRÀCIA
Llibertat intel·lectual: sí al “malgrat”, no al “però”
Hänsel * i Gretel *
14|5|2018

El 1956, Bette Davis interpretava a “Storm Center” -“Enmig de la tempesta”- a la bibliotecària Alicia Hull. L’Alicia era la típica bibliotecària d’una petita localitat dels Estats Units d’Amèrica: treballadora, professional respectada, amant de la seva feina i estimada per tothom. Un dia el ple municipal li demana de retirar un llibre sobre el somni comunista atès que han rebut cartes de ciutadans queixant-se per la presència d’aquest títol a la biblioteca pública. Molt sibil·linament, el ple municipal li ofereix de construir l’ala infantil de la biblioteca a canvi d’aquest petit “favor”. Si bé a contracor, l’Alicia accepta fer-ho, més tard se’n desdiu i es nega a retirar el llibre de la biblioteca. La tempesta esclata.

1956, Estats Units d’Amèrica, anticomunisme, maccarthisme, el context ideal per situar la possibilitat d’exercir la censura en els fons d’una biblioteca pública. França, 1990, el Front National de Jean-Marie Le Pen guanya les eleccions municipals en algunes ciutats i els bibliotecaris denuncien que s’estan deixant de rebre els diaris habituals substituïts per d’altres de clara ideologia ultradretana.

La llibertat intel·lectual és el bé més preuat per als bibliotecaris. És la suma de la llibertat d’expressió i la llibertat d’accés a la informació, de què serveixen l’una sense l’altra? La censura, de qualsevol tipus, és l’enemic a batre i malauradament la censura pot adoptar les més distintes formes. Aquests darrers mesos he constatat com des de la xarxa s’interpel·lava les biblioteques públiques per tenir aquest o aquell llibre. Des de la persona que ens critica per tenir el llibre infantil “L’abecedari de la independència” fins el que ens demana de cancel·lar les subscripcions a diaris com “El País” “El Periódico” o “La Razón”. Les crítiques sobre suposats llibres “inadequats” transcendeixen la vesant política. No fa gaire, un article publicat en una revista acadèmica qüestionava que tinguéssim llibres sobre homeopatia i poc més que ens acusava de ser un perill per a la salut pública. Tampoc li agradava a un pare que tinguéssim un document sobre educació segregada (educació diferenciada per als seus defensors) i a un altre que la seva filla trobés un llibre de “coses de nenes” (segons el mateix llibre).

Certament són casos puntuals i estic segur que la majoria de la ciutadania entén perfectament què és una biblioteca pública, però no està de més recordar-ho. La biblioteca pública no és el reflex de la nostra ideologia o moral particular o majoritària del moment. La biblioteca pública no és sorda ni cega i talment com se li demana a la ràdio i a la televisió pública, també es fa ressò de les diferents opinions que sobre un tema existeix. Sovint sentim que sí, que estem d’acord amb la llibertat d’expressió, però… (ai làs l’adversativa que diria en Cuní). En realitat la preposició que emprem és “malgrat”, de manera que malgrat que no estem d’acord amb una idea concreta a títol particular en donem accés per a què la ciutadania es faci la seva pròpia idea sobre aquell tema. La llibertat intel·lectual és una suma de “malgrat”, no de “però”.

Vegeu també -- --> Enmig de la tempesta.

la bibliotecària dels caçafantasmes

La actriz estadounidense Alice Drummond falleció el pasado 30 de noviembre a los 88 años a causa de varias complicaciones producidas tras una caída hace dos meses, según informa The New York Times. Drummond trabajó de secundaria en muchísimas películas y series como Más allá de la muerte, La duda, Ed, Boston Legal o Spin City. Pero sin lugar a dudas, uno de sus roles más recordados fue el de la bibliotecaria de la primera película de Los Cazafantasmas. Su personaje era breve y aparecía al comienzo de la cinta de 1984, cuando era asustada por un espíritu maligno...

La Vanguardia. 3|12|2016.

marian, la bibliotecària

Los bibliotecarios, tanto los gazmoños como los progresistas, fueron figuras esenciales y casi ubicuas en las comunidades norteamericanas del siglo XX, tan importantes como los maestros e incluso más estrictos. En su éxito de Brodway de 1957, The music man, el compositor Meredith Willson (1902-1984) recordaba a las bibliotecarias del Medio Oeste de su juventud, sobre todo a una de algo más al oeste, Marian Seeley de Provo (Utah). El musical nos presenta a Marian Paroo, la guapa y arrojada bibliotecaria de River City (Iowa).

Vendedor ambulante de instrumentos musicales, Harold Hill corteja a «Marian la bibliotecaria» con un surtido de clichés del «mundo civilizado» al respecto de guardar silencio en una biblioteca:

Stuart A.P. Murray. Bibliotecas. Una historia ilustrada. Traducció de José Miguel Parra. La esfera de los libros, 2014. P. 244-245.

*

I ara, la cançoneta en versió cinematogràfica, dirigida per Morton DaCosta l'any 1962.

enmig de la tempesta

Gentilesa de l'Allau

Saul Bass (Nova York, 8 de maig de 1920 - Los Angeles, 25 d'abril de 1996) fou un grafista famós pel seu treball en l'àmbit cinematogràfic, va col·laborar amb alguns dels principals directors del seu temps, així com en la creació de crèdits i en la concepció de cartells de pel·lícules.

Enmig de la tempesta (Storm Center), Daniel Taradash, 1956.

A Kemport, un petit poble dels Estats Units, la biblioteca pública és administrada per Alicia Hull, a qui li agrada dedicar el seu temps a introduir als nens a la lectura. Quan es nega a retirar dels prestatges un llibre que exalta els principis del comunisme, es despatxada i marcada com a subversiva. El jutge Ellerbe, entenent que ha estat tractada injustament, convocarà a una reunió de la ciutat, però l'ambiciós advocat i aspirant a polític Paul Duncan, ajudant de la bibliotecària Martha Lockridge, aprofita l'oportunitat per construir-se una reputació, denunciant Alícia com a comunista, i posant en contra la comunitat. El jove Slater Freddie no es deixa convèncer, però, i continua donant suport a la causa d'Alicia, arribant al punt de cremar la biblioteca, una acció que emocionalment sacseja els veïns, convencent-los per exigir el retorn d'Alicia Hull.

Font: Viquipèdia.