dimecres, 15 de maig de 2013

enmig de la tempesta

Gentilesa de l'Allau


Saul Bass (Nova York, 8 de maig de 1920 - Los Angeles, 25 d'abril de 1996) fou un grafista famós pel seu treball en l'àmbit cinematogràfic, va col·laborar amb alguns dels principals directors del seu temps, així com en la creació de crèdits i en la concepció de cartells de pel·lícules.
Enmig de la tempesta (Storm Center), Daniel Taradash, 1956.
A Kemport, un petit poble dels Estats Units, la biblioteca pública és administrada per Alicia Hull, a qui li agrada dedicar el seu temps a introduir als nens a la lectura. Quan es nega a retirar dels prestatges un llibre que exalta els principis del comunisme, es despatxada i marcada com a subversiva. El jutge Ellerbe, entenent que ha estat tractada injustament, convocarà a una reunió de la ciutat, però l'ambiciós advocat i aspirant a polític Paul Duncan, ajudant de la bibliotecària Martha Lockridge, aprofita l'oportunitat per construir-se una reputació, denunciant Alícia com a comunista, i posant en contra la comunitat. El jove Slater Freddie no es deixa convèncer, però, i continua donant suport a la causa d'Alicia, arribant al punt de cremar la biblioteca, una acció que emocionalment sacseja els veïns, convencent-los per exigir el retorn d'Alicia Hull.
Font: Viquipèdia.





11 comentaris:

  1. Tot són préstecs en aquest món: L'argument -si no ho és ho sembla- és gentilesa del Aute de fe del Canetti.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, això d'avui, més que un préstec vindria a ser un manllau, no?
      Grrrrrr. Dispenseu les molèsties.

      Elimina
    2. Dr. Vilardekyll15/5/13 18:05

      La idea de cremar llibres ja ve dels temps de Cervantes, si no abans, i no crec que Taradash - que va ser, em sembla, un dels "deu de Holywood" empresonats pel mccarthisme -, anés en el mateix sentit que Canetti, deduint-ho del resum argumental. Saul Bass, aquí, veig que estava encara poc llançat.
      Jo,la bibliotecària de cinema que més em ve de seguida al cap és una que surt a "La sombra de una duda" de Hitchcock, amb tots els atributs arquetípics del personatge. Si no l'has vist, Matilde, te la recomano.

      Elimina
    3. Tens raó, sembla que aquí la cosa va més aviat de la cacera de bruixes. Però encara no l'he vista.
      L'Allau (aquí) ha dedicat uns quants apunts a en Bass, però en qualitat de cartellista. Representa que, si no s'hagués mort, el vuit de maig hauria fet 93 anys.
      Sí que l'he vista, sí, la sombra de una duda. Dos o tres cops, pel cap baix! Próximamente en sus pantallas.

      Elimina
    4. Dr. Vilardekyll15/5/13 23:32

      Saul Bass el vaig veure en una conferència que va fer a Sitges, al festival, deu fer cosa de disset o divuit anys, i allà em vaig assabentar de la seva faceta de dissenyador ; seu és l'anagrama de les benzineres Shell, que és una petxina, tal com explicà, perquè això significa aquest cognom en anglès...així de simple.

      Elimina
    5. Dr. Vilardekyll15/5/13 23:41

      I em descuidava de felicitar a l'Allau pel seu escrit, ben documentat ; per cert, que volia demanar-li si no va fer Bass el cartell de "L'edat de la innocència", tot i que ara només recordo els títols de crèdit, però que em sembla que es repetia el motiu de la flor obrint-se, com a la peli.

      Elimina
  2. Gràcies, Vilardekyll. Que jo sàpiga, en Bass i la Wharton no tingueren cap punt de contacte.

    Matilde, parlant de "La sombra de una duda" (què se'n va fer de la Theresa Wright?, o Wrigjxt, que deia la meva mare), s'acaba d'estrenar la pel·lícula "Stoker" que hi té molt a veure i que li tinc unes ganes boges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oh, rotllo neboda-tiet, veig. Ja ens dirà el què.

      Elimina
    2. Dr. Vilardekyll16/5/13 17:47

      Allau, sí que va tenir a veure amb la Wharton, indirectament i via el film de Scorsese que l'adaptava, ja que consta com a co-autor dels títols de crèdit, junt amb Elaine Bass (filla ? dona ?); ho tinc ben present a la memòria, ja que les imatges d'unes flors badant els pètals estaven perfectament acompanyades per un vals compost per Elmer Bernstein.

      La Teresa Wright la recordo, molt velleta - no vaig saber qui era fins que ho vaig llegir als crèdits finals - en un film de Coppola que no recordo el títol, sobre advocats i pòlisses d'assegurança, i que no em va agradar gaire...potser ja és morta (em fa mandra consultar-ho a l'IMDB)

      Vaig veure el tràiler de "Stoker",i no em va fer el pes. I si dieu que s'assembla a Hitchcock, encara em fa menys gràcia. El Mestre era únic, i quan l'han volgut imitar solen fer uns poti poti indigeribles. Me n'abstindré.

      Elimina
    3. Tens raó, doctor:

      Other crew
      Sandrine Ageorges .... unit location manager: Paris
      Elizabeth Aldrich .... dance consultant
      Elaine Bass .... title designer
      Saul Bass .... title designer

      i a la wikipèdia: Col·labora estretament en la realització d'aquests crèdits amb la seva segona dona Elaine Bass (nascuda Makatura).

      i unes parauletes de l'Scorsese: His titles are not simply unimaginative identification tags' - as in many films-rather, they are integral to the film as a whole. When his work comes up on the screen, the movie itself truly begins.

      I la Teresa Wright fa vacances des del sis de març de 2005.

      Elimina
    4. Dr. Vilardekyll17/5/13 17:51

      Gràcies per les informacions, Matilde.
      Una de les petites obres mestres de Bass, pel que fa a crèdits, és la de l'inici de "Walk on the Wild Side" - o "La gata negra", en el títol espanyol-, que no té el seu estil habitual, tan personal en la grafia de les lletres i els dibuixos, sínó que és el passeig d'una gata negra per uns carrerons foscos - d'aquí la desbordant imaginació de la traducció spanish del títol -, amb una música de jazz molt adient. De fet, és una pel.lícula més citada per aquests crèdits que no pas per ella mateixa, tot i que el guió estava basat en una novel.la de l'autor de "El hombre del brazo de oro" i va ser un dels primers films de Jane Fonda.

      Elimina