marian, la bibliotecària

Los bibliotecarios, tanto los gazmoños como los progresistas, fueron figuras esenciales y casi ubicuas en las comunidades norteamericanas del siglo XX, tan importantes como los maestros e incluso más estrictos. En su éxito de Brodway de 1957, The music man, el compositor Meredith Willson (1902-1984) recordaba a las bibliotecarias del Medio Oeste de su juventud, sobre todo a una de algo más al oeste, Marian Seeley de Provo (Utah). El musical nos presenta a Marian Paroo, la guapa y arrojada bibliotecaria de River City (Iowa).

Vendedor ambulante de instrumentos musicales, Harold Hill corteja a «Marian la bibliotecaria» con un surtido de clichés del «mundo civilizado» al respecto de guardar silencio en una biblioteca:

Stuart A.P. Murray. Bibliotecas. Una historia ilustrada. Traducció de José Miguel Parra. La esfera de los libros, 2014. P. 244-245.

*

I ara, la cançoneta en versió cinematogràfica, dirigida per Morton DaCosta l'any 1962.

adéu a berlín

Life is a cabaret, old chum.

Adéu a Berlín (1939) és una de les obres més emblemàtiques del segle XX. Ambientada en el bulliciós Berlín dels anys trenta, l'autor ens narra amb especial gràcia i agudesa les vicissituds d'uns personatges que viuen, indefensos i a la deriva, a la recerca d'una impossible felicitat. Entre ells sobresurt la figura de Sally Bowles, una dona tan atractiva com perillosa, al voltant de la qual es fan i es desfan tot d'històries que mantenen el lector expectant fins al final.

Però Adéu a Berlín és també la crònica d'una ciutat i d'un temps en què tots els valors iniciaven un frenètic procés de capgirament, amb la naixent eclosió del nazisme.

Considerada unàniment com la millor obra de Christopher Isherwood, fou traslladada al cinema amb el títol de Cabaret (1972).