Puntualització nº1.,....ja m'agradaria que tots els discos fossin com trucar la multa, recollir la casa, pagar les fotos, però a mi m'agrada molt més set tota la vida...que, per cert, tu, incomprensiblement treballant a una biblioteca, encara no has escoltat...
Puntualització nº2. L'atracció del buit, en això dels blogs és una condicició sinequanon (pa que veas que no dormia en todas las clases de latin), i pot ser el nostre gran aliat, de fet potser, el que considerem buit no és res més que un forat negre que ens ha empassat i això que escribim i llegim no sigui res més que un somni lisergic setantero, no se, no se...
Puntualització nº 3. El suicidi de Mishima jo el veig més que, com un suicidi com a tal -que evidentment ho és-, com una mena de culminació a la seva obra,fou, com el cop de katana final del seppuku que ajuda a no patir més...Mizoguchi, el personatge de El Pabellon de oro es un monjo budista que està penjat per un temple zen. La bellessa li fa mal, el fa patir, ho troba tan bell que li ha de fotre foc. Al final, incendia el palau d'or, és a dir acaba amb el motiu del seu èxtasis en un acte que podriem anomenar de sinceritat.... Mishima habia acabat el seu magne treball el mar de la fertilitat una tetralogia que explica la història del Japó del segle XX i suposo que debia pensar que havia enllestit tota la seva obra i així al final, va unir la seva vida amb les dels herois que s'habien sacrificat per un japó imperial...ja ho podia haber fet durant la segona guerra mundial, però llavors era jove i es va escaquejar
Mitchum, tiu, les puntualitzacions 1 i 2, valeennn, d'acord...però la 3 no cola. Qui ha parlat del suïcidi d'en Mishima? Noi, es tractava d'homenatjar l'Imma. No passa res, al menys hem pogut comprovar que has llegit fins i tot el que Mishima no va arribar a escriure mai. El club de dimarts està en bones mans.
P.S.: Deixa't de cuentus i passa'm Set tota la vida.
Imma,
ResponEliminaGràcies per ser-hi i per ajudar-nos a engegar el bloc. És fotut escriure al buit...
Bon Sant Jordi a tu i a la resta de clubaires.
P.S: Els Mishima m'agraden molt, i això que en Mitchum diu que estic sentint el disc dolent (Trucar a casa, recollir les fotos, pagar la multa)
AAAAAAAAMEN!!!!!!
ResponEliminaHome Matilde,
Puntualització nº1.,....ja m'agradaria que tots els discos fossin com trucar la multa, recollir la casa, pagar les fotos, però a mi m'agrada molt més set tota la vida...que, per cert, tu, incomprensiblement treballant a una biblioteca, encara no has escoltat...
Puntualització nº2. L'atracció del buit, en això dels blogs és una condicició sinequanon (pa que veas que no dormia en todas las clases de latin), i pot ser el nostre gran aliat, de fet potser, el que considerem buit no és res més que un forat negre que ens ha empassat i això que escribim i llegim no sigui res més que un somni lisergic setantero, no se, no se...
Puntualització nº 3. El suicidi de Mishima jo el veig més que, com un suicidi com a tal -que evidentment ho és-, com una mena de culminació a la seva obra,fou, com el cop de katana final del seppuku que ajuda a no patir més...Mizoguchi, el personatge de El Pabellon de oro es un monjo budista que està penjat per un temple zen. La bellessa li fa mal, el fa patir, ho troba tan bell que li ha de fotre foc. Al final, incendia el palau d'or, és a dir acaba amb el motiu del seu èxtasis en un acte que podriem anomenar de sinceritat.... Mishima habia acabat el seu magne treball el mar de la fertilitat una tetralogia que explica la història del Japó del segle XX i suposo que debia pensar que havia enllestit tota la seva obra i així al final, va unir la seva vida amb les dels herois que s'habien sacrificat per un japó imperial...ja ho podia haber fet durant la segona guerra mundial, però llavors era jove i es va escaquejar
Mitchum, tiu, les puntualitzacions 1 i 2, valeennn, d'acord...però la 3 no cola. Qui ha parlat del suïcidi d'en Mishima? Noi, es tractava d'homenatjar l'Imma. No passa res, al menys hem pogut comprovar que has llegit fins i tot el que Mishima no va arribar a escriure mai. El club de dimarts està en bones mans.
ResponEliminaP.S.: Deixa't de cuentus i passa'm Set tota la vida.
Moltes gràcies amics blocaires
ResponEliminaImma