Avui us recomanem un curtmetratge fet en tècnica de stop-motion, dirigit per Juan Pablo Etcheberry que està basat en un conte escrit per Saramago, la flor més gran del món. La música es d’Emilio Aragón. Va estar nomenat en l’edició dels Goya del 2008 en la categoria de millor curt d’animació. El conte és molt maco i compren diverses lectures, però el millor de tot (per mi) és la manera que té Saramago d’incitar a la gent que expliqui la seva història de la manera que vulgui.
“¿Y si las historias para niños fueran de lectura obligatoria para los adultos? ¿Seríamos realmente capaces de aprender lo que, desde hace tanto tiempo venimos enseñando? "
què é lo què é, estopmouxion?
ResponEliminaEmilio Aragón és el de Gaby, Fofó...?
Quin curt va guanyar el Goya?
Plou, ara? llegiràs la guia?
Puc marxar a casa?
Benvolguda Matilde. Et contestaré amb una frase del mateix conte: (Ahora comienzan a aparecer algunas palabras dificiles, pero, quien no las sepa, que consulte en un diccionario o que le pregunte al profesor). Com que potser no tens cap diccionari ni cap professor a ma, et copio l’entrada de la wikipedia:
ResponElimina... Stop-motion és una tècnica d'animació que consisteix a capturar fotografies consecutives d'un objecte movent-lo una mica entre fotografia i fotografia de manera que visualitzant-les ràpidament sembla que l'objecte es mogui. Va ser popular durant el segle XX abans de l'aparició dels animatrònics i l'animació per ordinador.
Es poden distingir dos grans grups dins de l'stop-motion: la que es fa amb plastilina o altres materials mal•leables i la que es fa amb objectes rígids o articulats.
Un dels especialistes en stop-motion més coneguts és Ray Harryhausen.
Respecte a les altres preguntes: no ho sé, no ho sé, no, no i no....
Ets tu el meu professor, Bacterio.
ResponEliminaNo lo creo Matilde, yo a mis alumnos los quiero todos uniformaditos. Y tu, la verdad, con esas camisetas que me llevas tan modernas y estrafalarias no podrias entrar en mi clase....,
ResponEliminaAssaonen les pluges els vostres cors tendres, tendres com embolcallats per fulles de col que fan un crec-crec vellutós quan són crues i es desfan a la boca quan són cuites... al collet de St. Agustí, ai! quins farcellets de col més bons. És que sóc tremenda, nanos, el menjar em porta de cul!!! Però ve a tomb tot plegat, recoi, que en Saramago a mí se m'indigesta com una fulla de col mal cuita, rejudes. Insisteixo i insisteixo... els he començat gairebé tots i el trobo una mica plom i que va del que no hauria d'anar. Qualsevulla història curta de Gogol remata un argument d'aquest toix d'home. Segur que és bo... però a mí no m'entra. Potser és perquè no vaig prou ben guiadeta per la vida. Perdoneu les expressiomocions.STOP
ResponEliminaTREMENDA, TREMENDA ESMARATS.
A peu de post diu: escrit per Matilde Urbach, i no és cert. Aquest l'ha fet en Mitchum. És ben capaç d'acusar-me de plagi...
ResponEliminaAixò rai Tremenda, té facil solució, tancar el llibre i arreplegar-ne un altre. No deu ser el moment oportú per Saramago, si ha de venir ja vindrà i si no ve, alabat sia Deu...Si vols, quedem al collet tal dia a tal hora i, com a gran i expert bibliotecari que sóc, te’n recomano un que segur t’agrada, i per acabar-ho d’adobar ens podem fotre un plat de cap i pota que també diuen que el fan bò. Una salutació i encantats de tenir-te amb nosaltres.
ResponEliminaMatilde, ja havia iniciat accions legals, ara mateix retiro la demanda.
Ei, Tremenda, un plaer llegir-te. Noia, estàs ben enfitada. No és estrany: cols+Saramago=gasos assegurats. D'entrada, pren-te una coca-cola (ai, no sé si es poden dir marques) per tal de facilitar el rotet. I tanca el llibre. No us aveniu. No passa res. No cal patir. No roseguis més aquesta col, busca-te'n una altra. N'hi ha tantes, de cols, i la vida és tan curta...
ResponEliminaT'entenc perquè a mi em passa el mateix, malgrat que ara sembla que Saramago i jo ens hem donat una altra oportunitat. No em va aquest rotllo al•legòric, quasi de paràbola bíblica. I té la seva conya dir això parlant d'un ateu consumat. Que faci servir el mateix mètode que nostro senyor per explicar-nos les coses, vull dir. M'interessa molt el que diu -sobretot la finíssima ironia que gasta- però no gens la manera de dir. El mateix Saramago confessa a "Diálogos con José Saramago" (1998):
"Probablemente no soy un novelista; probablemente soy un ensayista que necesita escribir novelas porque no sabe escribir ensayos."
Si ho diu ell, qui som nosaltres...,no?
Pel que fa a les expressiomocions, no te n'estiguis, Tremenda, perquè és precisament d'això, que va la cosa. Que de dos actes perpetrats en soledat -escriure i llegir- surti aquest intercanvi de cromos. Això, com va dir un dia en Jaume, ens fa més humans. Més o menys.
Em sembla que L´assaig sobre la ceguesa us ha deixat una mica espessos.
ResponEliminaImma
Espessos, no, cecs.
ResponEliminaDoncs jo us trobo francament lúcids.
ResponEliminaJ.
J. torna més sovint...bon cap de setmana.
ResponElimina