divendres, 15 de maig del 2009
la pel·li
Com ja hem comentat abastament, aquest any s’ha estrenat Blindness, “A ciegas”, l’adaptació de la novel·la que llegim dirigida per Fernando Meirelles, el reconegut director brasiler de pel·lícules com El Jardinero Fiel y Ciudad de Dios. La dona del metge està interpretada per Julianne Moore y el paper del doctor el fa Mark Ruffalo.
Aquestes són algunes opinions de la crítica convenientment afusellades del web filmaffinity.com.
Una idea brillante que parece carecer de la visión para ser grande. (...) comienza con una poderosa y desconcertante sensación de aprehensión. (...) Puntuación: ** (sobre 4)" (Claudia Puig: USA Today)
"Una de las películas más desagradables y difíciles de soportar que jamás he visto. (...) Mis ojos, oídos y paciencia fueron asaltados. (...) Puntuación: ** (sobre 4)" (Roger Ebert: Chicago Sun-Times)
Es, a ratos, casi insoportablemente fea, pero cuando sales del cine sabes que has visto algo notable." (Mick LaSalle: San Francisco Chronicle)
"No es una gran película, principalmente porque no puede trascender la endeblez intelectual de su fuente. Está, sin embargo, llena de ejemplos de lo que es una buena dirección." (A.O. Scott: The New York Times)
Perturbadora (…) Es una película extraña, enfermiza, con atmósfera, con algo atractivo." (Carlos Boyero: Diario El País)
"Una película excelente (…) la historia produce enorme angustia y turbación" (E. Rodríguez Marchante: Diario ABC)
Meirelles parece haberse quedado en la epidermis del inquietante tema político que subyace en la novela de Saramago, aunque la película tenga momentos de notoria brillantez visual y unos actores convincentes" (Lluís Bonet Mojica: Diario La Vanguardia)
"El 'Ensayo sobre la ceguera', a tientas. (...) fallida película (...) Una voz en 'off' se empeña en susurrar y subrayar cada imagen, cada metáfora." (Luis Martínez: Diario El Mundo)
"Meirelles se entrega en un nuevo ejercicio de estilo (...) El resultado puede resultar excesivo, puede gustar o no, pero es cine puro y no traiciona sus fuentes." (Jordi Costa: Diario El País)
De totes maneres des de aquest blog us recomanem que no feu gaire cas de la crítica i aneu al cinema i sobre tot no feu anar la mula, per l’amor de Deu, la SGAE us ho agrairà.
Altres espais on trobareu informació de la pel·lícula:
http://www.notrofilms.com/aciegas/
http://www.labutaca.net/films/62/blindness1.php
http://spanish.imdb.com/title/tt0861689/combined
Escrit per
Robert
Etiquetes:
Assaig sobre la ceguesa,
cinema,
José Saramago
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Un homenaje a Matilde que ha estado toda la tarde luchando para colgar este post
ResponEliminaHip, hip, hip,hurra!!!!!
En un principi vaig pensar que aniria a veure la pel.lícula, però vaig llegir i escoltar diferents crítiques i ho vaig deixar còrrer.
ResponEliminaTot i que del director i l´actriu principal en sóc seguidora.
Imma
Esteu molt apagadots. A veure si foteu una mica de caya.
ResponEliminaSobre "la ceguesa" dir que per a mi forma part d'una trilogia, juntament amb Todos los nombres i La caverna. Totes tres van de pèrdues de l'home. La vista, el nom, la feina.
A mi m'agrada molt, Saramago. Güais que la Matilde, amb la ceguesa, hagi vist paradoxalment la llum.
Ah, la peli és horrible.
No ho sabia això de la trilogia, si que és veritat: pèrdues del nom, la vista.
ResponEliminaHeu sentit mai: "fins i tot un cec ho veuria"?
Imma
Sisi, por fin te conocemos el rostro...y parte del hombro.
ResponEliminaRespecto a lo de la trilogia, permitame que discrepe, pero esto será en otra ocasión....por ejemplo el próximo martes. A ver si te presentas y podemos discrepar convenientmente "face to face" y lo que se presente.....
Imma, respecte a això que diu la Sisi de la trilogia, potser ens ho explicarà el dimarts, a veure si tenim la sortl que vingui...jo conec un altre significat per "cego", molt més simpàtic.
No podrà ser, Robert. No he assistit mai a les vostres trobades. Visc a Barcelona, jo. Així que amb mi hauràs de discrepar virtualment. La trilogia és cosa meva, en Saramago no ha dit mai res al respecte.
ResponEliminaCelebro que t'agradi la meva imatge. És molt urbaquiana, no et sembla?. Espero que a la Matilde no li faci res. Li he copiat una mica el misteri i l'aire retro.
salut
Lástima,... yo que ya habia desnaftalinado mis mejores galas...
ResponEliminaotra vez será...en cuanto a lo de la Trilogia, a partir de ahora lo veré con otros ojos....por lo que se refiere a Matilde lo único retro de su aire es satánico, nada aconsejable para alguien con sangre azul...
sigo a sus pies....
Ben al contrari, Sisí. Marcant tendències, què carai!
ResponEliminaPasso per la pàgina 170 de la ceguesa, i encara hi lluco. Sembla ser que aquesta serà la primera d'en Saramago que acabaré.
Mitchum, què representa aquesta combinació aire-retro-satànic-Matilde? Aquí t'espero. Ja arribarà, ja, el proper video rabïut que no puguis penjar al bloc....
Això d'en Robert i la Sisí hauria d'acabar amb una cita a cegues...
ResponEliminaCédric
No ho veig clar.
ResponEliminala vaca cega
No veig cap raó per no fer anar la mula. Als pirates de l'SGAE ja els hi donem la seva part. El que importa és que la gent vegi pelis, escolti música i llegeixi. l'únic mal que fa la mula és als distribuïdors que generalment es queden el 70% del treball dels autors. Quien roba a un ladrón...
ResponEliminaJoan
Joan tens tota la raó, però aquell comentari era només per guardar les aparences, jo he de dir que estic totalment d'acord amb el teu i afegiria...cien años de perdón. Per la meva part faig el que puc fins i tot puc dir que la tinc coixa (la mula) de tant carregar-la. Benvingut.
ResponEliminaCédric, jo vaig assajant la ceguera, però molt em temo que sigui massa plebeu (plebeyo, es diu així?), és un gust tenir-te entre nosaltres Cédric
Benvinguda, vaca cega. M'alegro de VEURE'T.
ResponEliminaEi Joan, el nom complet d'en Robert és R. Mitchum Drake, corsari d'Olost.
Creu-me, aconsella el que no practica.