dimarts, 19 de maig de 2009

una de güebs

Ja s’acosta, ja s’acosta. D’avui en vuit ens reunirem la colla de lectors del Club per parlar d’aquesta estranya i alhora genial novel•la, de ben segur que s’hauran trobat mil coses per comentar. Aquest cop tindrem la sort de comptar amb la presència d’en Pasqual.
Per anar fen boca, si voleu, aquí podeu donar un cop d’ull a l’espai web personal de José Saramago on hi trobareu tota la informació que us pugueu imaginar sobre l’escriptor, la seva obra i la seva tasca, no només literària sinó social. Per que us feu una idea del contingut, el web està dividit en aquestes seccions: Saramago, Cuaderno (en el que actualment hi ha una glossa del recentment desaparegut Mario Benedetti), Obra, Derechos humanos, Medio ambiente, Fundación, Enlaces i Blog.
Si voleu saber més coses relacionades, aquí podreu veure les activitats que es programen a la càtedra José saramago de la Universitat de Granada.


António Machado escreveu aquilo do "Caminante no hay camino / Se hace camino al andar". É o que estamos a tentar: andar e fazer caminho, fazer caminho e andar. A jornada será longa, mas não desanimaremos. Em cada dia chegaremos, em cada dia partiremos. Mais além, sempre mais além.

José Saramago

27 comentaris:

  1. Us felicito. El que feu no és un club de lectura, és un curs sobre cada llibre i el seu autor/a.

    Sergio V.

    ResponElimina
  2. Benvingut Sergio V. comentaris com el teu ens estimulen a seguir.

    ResponElimina
  3. Gràcies per la propina, Sergio V.;
    fem el que podem. És un luxe guanyar-se la vida d'aquesta manera, t'ho ben juro.
    salut i llibres.

    ResponElimina
  4. Veí de les Corts20/5/09 12:21

    Ah! Vosaltres cobreu??? A mi no m'han comentat res encara. Hauré de parlar seriosament amb el districte.

    ;-)

    Veí de les Corts


    P.D. Només entrava per comentar-vos que a mi el senyor Saramago a vegades (moltes) també em treu de polleguera: Tan, tan, tan... que es passa. I avui em sento feliç de conèixer altres persones que comparteixen les mevec mateixes fòbies.

    ResponElimina
  5. Ei, veí de les Corts, benvingut.
    Cobrem, poc, però cobrem. Reclama al districte, perquè de feineta en fas. Aquest matí he llegit el teu darrer -darrer perquè és l'ultim que has penjat o darrer de debó?- comentari sobre en Marsé al vostre bloc (club de lectura Les Corts).
    Nosaltres, ja veus, 'cegus' de Saramago...
    gràcies per la visita.

    ResponElimina
  6. Benvolgudes|benvolguts amigues|amics, a la sala d'exposicions hi ha novetat, que diria en J.V. dels bombons.
    Hem fet obres. A banda d'incoporar imatges noves, hem afegit enllaços. Així que passeu per sobre i si surt la maneta, cliqueu. Bon viatge. Ja em direu què. Jo flipo amb en thomas allen i en iman maleki. Imma, don Andrés té un bloc!

    salut

    ResponElimina
  7. És la pura veritat. Hi ha molta informació i de qualitat. Jo que visc fora de Catalunya i parlo i llegeixo tot el dia en estranger, és un plaer llegir-vos. Hi ha un parell de coses que m'intriguen però ( res a veure amb la literatura ). En Joan Triadú és de Vic? Per què en Mitchum escriu sempre a la Sissi en castellà?

    Sergio V.

    ResponElimina
  8. Sergio, en Joan Triadú crec que és fill de Sant Joan de les Abadesses o per allà, segur que la Matilde t'informarà millor.
    Respecto al porqué escribo a Sisi en castellano, pues mira, la verdad no lo se, supongo que porque es una oportunidad para maltratar la lengua de Cervantes, lengua que, por otra parte, me inició a la lectura, uno de mis principales placeres...espero que no se lo tome mal. Otra razón es porque siempre que pienso en ella veo a Romy Schneider hablando en castellano....

    ResponElimina
  9. En Joan Triadú és viu (molta gent creu que ja ha traspassat) i de Ribes de Freser. I aquí paro. Si vols saber res més, ja saps, només cal demanar.
    fins dimarts?

    ResponElimina
  10. Come puedes ver Sergio V. y como Matilde se encarga de demostrar, mi ignorancia alcanza cotas cada vez mas altas.

    ResponElimina
  11. M’agrada veure les novel•les de Saramago com autèntics totxos. Peces aspres i dures amb les que edifica una obra que abasta tot l’espectre de la condició humana. Totxo, també que es pot fer servir per trencar els aparadors de la hipocresia i que es llença contra el poder establer.

    ...ya falta menos, ya falta menos para el martes, no logro conciliar el sueño pensando en el próximo martes....

    ResponElimina
  12. El meu nom ret homenatge no a l'emperadriu, que tant me fa, sino a un dels primers llibres que vaig tenir i llegir de la col·lecció clásicos juveniles de Bruguera. No sé si els coneixeu. No sé on han anat a parar. Ara els enyoro, mira tu.
    Robert, la pobreta Romy Schneider no tenia nas, i jo faig una nàpia com per a que em parlis en català i de tu.
    Matilde, encara no he fet cop d'ull a la sala d'exposicions. Demà m'ho miraré.

    Bona nit

    ResponElimina
  13. O.K. Sisi, les teves ordres són desitjos per a mi ( o era al revés?)

    ResponElimina
  14. Al séver, Robert, al séver.

    ResponElimina
  15. Carai amb la vostra galeria virtual de llibres i lectures!

    Ara ja només falta que els personatges virtuals es facin reals.

    Gràcies per l´exposició.
    Imma

    ResponElimina
  16. Matilde,
    gràcies per la ruta que ens has organitzat a la galeria lateral. no coneixia l'Iman Maleki. Un fenòmen, podria competir tranquil·lament amb una càmera digital de deu megapíxels.

    En Robert i la Sisí ja s'han donat els telèfons?

    Cédric

    ResponElimina
  17. Aquesta matinada,(s'ha de dir així)al 33 feien Millennium i la cosa anava sobre el rendiment de la cultura. Abans de la meva desconnexió total, enmig d'uns cops de cap impressionants, vaig poder veure l'entrevista d'en Colom a en Lluís Bonet, un especialista en gestió cultural. Tot plegat en Colom li va demanar noms de gestors culturals modèlics. I l'especialista, valent, en va citar dos. Un, en Lluís Cabrera, creador del Taller de músics, i l'altre, Cesc Casadesús, director del Mercat de les Flors. En Cesc, si ho recordeu, va ser gerent de l'imac de vic fa vuit o sis o no sé quants anys, que el temps passa volant. Li van concedir el premi nacional de cultura l'any passat.

    ResponElimina
  18. El recordo i l'enyoro, vist qui hi ha ara. Recordo especialment uns espectacles de petit format programats entre setmana on els espectadors sèiem a l'escenari de l'Atlàntida. Que ara no tingem edifici no és prou excusa.

    Cédric

    ResponElimina
  19. Benvolgudes|uts i ets i etc.
    Entre tots hauríem de procurar mantenir aquest espai net. Sense papers pel terra i tot això.
    Així que, si em permets, trec aquesta pilota fora, Cédric.
    La política, pels polítics. Aquí gimnàstica i magnèsia.
    T'ho demano per l'admiració que professo pel teu ús dels pronoms febles.

    Si vols reclamar, l'Imac té pàgina web i un blog. I l'Ajuntament una bústia ciutadana.

    ResponElimina
  20. ui ui ui..there will be blood!
    Jo passava per dir que el quadre que més "em llama" de la galeria és el d'en Bacon.
    És l'únic on no apareix el llibre, però eh que ningú dubtaria que la noia està llegint?
    Doncs jo d'això en dic art.

    Bon cap de setmana

    ResponElimina
  21. No crec, Matilde, que el comentari de Cédric s’hagi de considerar cap reclamació, pilota a llançar fora ni molt menys paper que embruti el terra. A part de si té raó o no,-jo crec que sí-, és una opinió tant respectable com la d’en Lluís Bonet, per exemple. Mai he pensat que la cultura hagi de ser gestionada, primer ja ens costaria definir què és cultura, però un cop definida, el que és segur, és que qualsevol gestió dirigida és contraproduent.
    I aprofitant que el Pisuerga passa per l’Esquirol m’agradaria que algú m’aconsellés un espectacle de dansa, més que res per lliurar-me d’un sentiment de culpa que tinc en vers aquesta art que considero ridícula i que mai he sabut apreciar.
    Como siempre Sisi su comentario es apropiado asociando la sangre con Bacon, al que considero, el puto amo, con perdón.

    ResponElimina
  22. Mitchum, quan algú em diu que dic el que no he dit, jo arrenco a córrer.

    chi vediamo

    ResponElimina
  23. A veure si pendrem mal. Anem a pams. El comentari d'en Cédric pot ser interpretat, no ho negaré, amb clau política. Però no fa res més que esmentar una realitat objectivament incontestable. Abans, a Vic, hi havia l'hàbit del teatre. Ho feren posible els responsables de torn de l'IMAC. Els que hi ha ara, han fet possible que l'hàbit hagi desaparegut. Estic d'acord que no tenir espai no és excusa. Em fa l'efecte que ja els hi ha anat bé. Però en fi, deixem-ho estar, que la cosa no porta enlloc. Sóc partidari que la gent, en aquest bloc, hi digui la seva. Al cap i a la fi, si no ho he entès malament, aquí es parla de lectura, i la lectura va molt més enllà dels llibres. Llegir costa molt i ho abarca tot. Qualsevol comentari que vagi una mica més enllà dels llibres em sembla bé. Si no, de què serveix llegir-ne? Per altra banda, entenc a la Matilde. Es troba en una posició, la de moderadora, que l'obliga al seny. Ara, qui no vulgui pols que no vagi a l'era. Matilde, són els riscos que has d'entomar. I trobo que fas bé de dir-ho i abstenir-te. Amb això n'hi ha prou. Estàs fent equilibris per una corda prima i fluixa. Encara no has caigut. Ja és molt! No crec, però, que el comentari d'en Cédric, per se, embruti res. És senzillament, una conseqüencia lògica d'un bon lector de la vida, feta, per cert, amb molta polidesa.
    El que m'ha sorprès més ha estat el comentari d'en Robert. Noi, la rauxa és mala amiga. El fet que no sàpigues llegir la dansa és un problema teu. Que consideris ridícula la dansa per què no l'entens és un fet que t'hauria de preucupar. Equival a dir que la literatura rusa és ridícula per què està escrita en rus i tu no l'entens. Fent afirmacions d'aquesta mena l'adjectiu s'aplica a tu i no a la dansa, que és, per cert, una de les expressions humanes més antigues i plenes de significat. No es tracta de recomanar-te un espectacle, si ets orb res no veuràs. Robert, la veritat és que em fas una mica de por. A veure si el contacte amb l'assaig t'ha encomanat. Cuida't la vist, la veig molt blanca.

    Pompeu

    ResponElimina
  24. Benvingut, Pompeu,
    La meva resposta al comentari d'en Cédric ja s'ha encarregat de fer palesa la meva inxeperiència en matèria de blocs, blogs o com carai es digui. Sóc nouvinguda i em moc amb l'elegància d'un ànec.
    Sap greu. El que m'embrutava el terra no era el comentari -pulcre i pertinent- d'en Cédric. Era el tema. Però, clar, aquest terra no és meu. I mal vaig si m'autoinvesteixo com a la veu que determina si un tema s'escau o no. Tens raó.
    Així doncs, sóc culpable -per fer-ho una miqueta dramàtic- primer de servir el tema en safata de plata i segon, d'entomar les conseqüències amb un excès de zel.
    Jo ja veia una corrua de vigatans emprenyats, perplexos..etc.
    Missatge rebut. Si el tema m'incomoda, n'hi ha prou amb deixar passar la pilota. I si cal vigilar alguna cosa, que sigui que les opinions siguin raonades i polides pel que fa a les formes.
    Sap greu, Cédric.

    ResponElimina
  25. Benvingut de nou Pompeu i gracies per comentar al blog...
    Jo cada dia abans d'anar a dormir dono les gracies a Deu Nostre Senyor i a tots els Pompeus que ens il·luminen el camí. M'agradaria contestar la part del seu missatge en que fa referència a la meva ignoràcia sobre "una de les humanes més antigues i plenes de significat", però ara mateix tinc coses més importants que fer com menjar-me un yogour que caduca avui...

    ResponElimina
  26. Matilde, jo també m’he de disculpar. Vaig usar un terme (ridícul) per referir-me a una manisfestació artística -que així la trobo (algun dia en podem parlar de perquè)-, sense pensar que podria ferir la sensibilitat d’algun amant de la dansa. Em sap greu haber deixat anar una opinió tant personal. Això dels blogs, ja veus com va, la gent moltes vegades escriu (escric) sense pensar coses que no aguantarien una mínima reflexió, per exemple n’hi ha que primer fan una defensa encesa de la llibertat d’opinió per tot seguit després censurar-ne un altre fins al punt de dir que li fa por.... cosas veredes...

    ResponElimina
  27. Continuo tenint por.

    Pompeu

    ResponElimina