dimarts, 16 de juny del 2009

bloomsday

Escrit per matilde urbach
Etiquetes: , , ,

10 comentaris:

  1. matilde urbach16/6/09 12:42

    http://www.jamesjoyce.ie/

    ResponElimina
  2. Robert16/6/09 12:50

    ...jo per cel·lebrar-ho em menjaré un pudding de ronyó...

    ResponElimina
  3. Anònim16/6/09 15:52

    Tant sé com sabia

    ResponElimina
  4. matilde urbach16/6/09 17:23

    Hola anònim. No ha colat, veig. Hauré d'escriure, i amb aquesta calor.

    Bloomsday fa referència a Leopold Bloom, el protagonista de l'Ulisses, d'en James Joyce. La novel•la narra el periple d'en Bloom per la ciutat de Dublín. Té lloc 16 de juny del 1904 i dura 18 hores. Així que avui els joycians del món commemoren, cadascú a la seva manera, la particular odissea d'en Leopold. A Dublín, la celebració comença amb un esmorzar a base de ronyons al xerès, (és el que menja en Bloom al capítol 4), i continua resseguint l’itinerari d’en Leopold, i llegint els fragments de la novel•la que corresponen a cada indret. Ho fan durar una setmana.
    Trobo que ens podríem afegir a la celebració, -ronyons a banda-, amb una guiness a mitja tarda. La calda d’avui s’ho val.

    ResponElimina
  5. Anònim16/6/09 18:56

    Gràcies.
    A veure si algun dia ens pengeu alguna poesia.

    ResponElimina
  6. matilde urbach16/6/09 19:35

    Una:

    Llegan las vacaciones: una
    naranja pelada.

    Adam Zagajewski. Deseo.

    ResponElimina
  7. matilde urbach16/6/09 19:42

    Dues:

    Esta brumosa mañana de invierno
    no desprecies la joya verde entre las ramas|
    sólo porque es la luz del semáforo.


    Charles Reznikoff

    ResponElimina
  8. matilde urbach17/6/09 8:34

    Tres:

    AMÈRICA

    Amèrica és el poble del costat,

    qualsevol poble petit de Catalunya:

    xiquets tiren pedrades als gitanos,

    la gent fa mala cara als forasters,

    els negres són…són negres,

    els pobres s’hi fan rics,

    els joves fan fortuna

    i a l’aire de les últimes casetes

    comença el paradís

    que val per tots.

    Allà hi pots estar sol i en companyia,

    pots fer cremar pebrots i l’albergínia,

    canten els grills,

    les races van mesclant-se,

    s’hi pot plorar,

    puc posar-te els mitjons,

    recollirem, recollirem, recollirem

    i els pobles es barregen per amor.

    De nit al bar individus estranys

    vinguts d’enlloc, que no saben on són,

    marquen la llei del món que ara s’inventa,

    americans de Santander, de Barna

    i els catalans, els siouxs i els de Mèxic

    posseiran una altra forma de petroli

    que encara no té nom ni en tindrà mai

    per molt que tu, pastora, em neguis
    la gasolina santa.

    Amèrica és el poble del costat

    a Granollers, l’Ametlla, les Borges Blanques,

    a Mataró, a Morella, a Cadaqués

    i a Montuïri menjant xocolata.

    Enric Casasses
    Ocasió de les ocasions

    ResponElimina
  9. Ferdinand28/11/11 19:33

    Qui l'ha llegit a banda de mi?

    Fgt

    ResponElimina
  10. matilde urbach28/11/11 20:17

    En Vila-Matas & Co., suposo.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)