dijous, 9 de juliol del 2009

plorar amb els budells

Divendres de setmana cossera -sis dies laborables- per tant dissabte treballo. Sí, jo també rebo el Rodamots. Tornem-hi. Divendres de setmana cossera: sofà + tele, canal 33: Sputnik. Estrenen un documental del qual diré fantàstic sabent que és collonut. Doncs això, que fan un documental titulat Festival Express, dirigit per Bob Smeaton, que és el testimoni d'una gira llegendària protagonitzada per Janis Joplin, The Band, Grateful Dead i altres figures del rock. Resulta que l'estiu del 1970 un tren va travessar el Canadà carregat amb tots aquests i un equip de gravació que va immortalitzar l'esdeveniment. El viatge (i aquí poseu-hi tota la polisèmia que pogueu) va durar tres dies. Una gira irrepetible. I allà estava la Joplin, a Toronto, udolant amb tota la budellada. Gallina de pell.



P.S.: Aquí trobareu la lletra. Mitchum, la Joplin va néixer el mateix dia que Poe! Capricorn.

16 comentaris:

  1. " Cuando la autodestrucción entra en el corazón, al principio parece apenas un grano de arena. Es como una jaqueca, una indigestión leve, un dedo infectado; pero pierdes el de las 8:20 y llegas tarde para solicitar un aumento del crédito. El viejo amigo con quien vas a comer de repente agota tu paciencia y para mostrarte amable te tomas tres copas, pero el día ya ha perdido forma, sentido y significado. Para recuperar cierta intencionalidad y belleza bebes demasiado en las reuniones, te propasas con la mujer de otro y acabas por cometer una tontería obscena y a la mañana siguiente desearías estar muerto. Pero cuando tratas de repasar el camino que te ha conducido a este abismo, sólo encuentras el grano de arena"

    John Cheever, 'Diarios'

    ResponElimina
  2. Veí de les Corts9/7/09 16:13

    Aquest Cheever era el que no hi ha...
    ¡Maldito grano de arena!

    ResponElimina
  3. Oh Lord, won’t you buy me a Mercedes Benz ?
    My friends all drive Porsches, I must make amends.
    Worked hard all my lifetime, no help from my friends,
    So Lord, won’t you buy me a Mercedes Benz ?

    Oh Lord, won’t you buy me a color TV ?
    Dialing For Dollars is trying to find me.
    I wait for delivery each day until three,
    So oh Lord, won’t you buy me a color TV ?

    Oh Lord, won’t you buy me a night on the town ?
    I’m counting on you, Lord, please don’t let me down.
    Prove that you love me and buy the next round,
    Oh Lord, won’t you buy me a night on the town ?

    Everybody!
    Oh Lord, won’t you buy me a Mercedes Benz ?
    My friends all drive Porsches, I must make amends,
    Worked hard all my lifetime, no help from my friends,
    So oh Lord, won’t you buy me a Mercedes Benz ?

    That’s it!

    ResponElimina
  4. Cheever me chifla....yo tinc els dos volums dels seus relats, elis, elis....

    ResponElimina
  5. ...és acollonant, estic preparant un post sobre cheever i precisament habia triat aquesta cita dels diaris que ha posat la Matilde, i sense dir-nos res, de veritat, absolutament res....evidentment l'hauré de treure, i començar de nou,....

    ResponElimina
  6. No entenc absolutament res. Em com llegir shakerpeare veient el mag Tamariz per la tele...

    ResponElimina
  7. Jordi maco, no t'esforcis...si vols jo mateix et faig un joc de mans mentre et recito Shakespeare, ho faig tant bé com en Victor Mature...

    ResponElimina
  8. No si no m'esforço Rob, només volia deixar constància de lo críptic que s'estava tornant el post. Però en mans teves, tot és possible.

    Sort, que vas estar a un concert d'en Jacko perquè sinó...

    ResponElimina
  9. ...sinó, no tindria aquesta aurea que m'envolta la tossa...una abraçada (casta i pura) company.

    ResponElimina
  10. Jordiiiii9/7/09 22:08

    LOVE & HATE! ROB FOREVER.

    ResponElimina
  11. ep, nois, fa un gintònic?

    ResponElimina
  12. Em van regalar els Diarios, John Cheever; però encara els haig de llegir. Els comentaris d´en Mitchum sempre seran benvinguts.

    Si encara no heu llegit Desfent el nus del mocador, no us el perdeu!
    Imma

    ResponElimina
  13. Imma, qui t'hagi regalat els diarios de John Cheever val un imperi, cuida'l o cuidala....

    Benvolguda i mai prou ben apreciada Matilde,... podries informar-nos i explicar-nos què és això del rodamots?, és que sona tant bé,...que ja frisso per rebre-ho jo també...

    ResponElimina
  14. Mitchum, tros de cínic, saps perfectament què és el Rodamots, perquè jo et vaig subscriure i tu et vas donar de baixa!
    Pels que no sapigueu de què va, cada dia t'envien un correu 'amb una paraula o una expressió de la nostra llengua, amb el seu significat i un exemple d’ús'. Al post teniu l'enllaç.

    'Benvolguda i mai prou ben apreciada Matilde????' Què vols?

    ResponElimina
  15. Us voldria fer saber que m´he trobat pel ciberespai

    Blog de Joan-Daniel Bezsonoff

    Tb dir que les imatges lectores són tan fantàstiques que es mereixerien un blog propi.
    Imma

    ResponElimina
  16. Gràcies, Imma.Sempre t'ha agradat molt la nostra petita sala d'exposicions. Ara la tenim una mica descuidada. Hauríem d'afegir enllaços, i canviar alguna imatge...
    Jo clico sovint sobre els quadres d'en Hopper (sona fatal, no?) perquè m'encanta la pàgina de la National Gallery of Art.

    ResponElimina