La mosca
Te tendré que matar de nuevo.
Te maté tantas veces, en Casablanca, en Lima,
en Cristianía,
en Montparnasse, en una estancia del partido de Lobos,
en el burdel, en la cocina, sobre un peine,
en la oficina, en esta almohada
te tendré que matar de nuevo,
yo, con mi única vida.
Julio Cortázar. Papeles inesperados. Alfaguara, 2009.
Fotografia vista i pispada a El paraíso de los sueños.
ResponEliminahttp://www.cinepoesiajazz.blogspot.com/2008/01/el-paraso-de-las-moscas.html
Això sí que són uns papers ben inesperats! Està prou bé l'antologia pòstuma? tant com el tasteig que ens has servit? Hi haurà moltes entrades d'entomologia recreatriva?
ResponEliminaPararé de fer preguntes ocioses?
...la millor manera de matar una mosca és amb un Muy Interesante enrotllat i....esperar que es pari a un racó de la finestra per evitar esmicolar el vidre. També es pot fer a mà, s'espera que es renti les potes de darrera amb les trompes xucladores de la boca i es procura atrapar amb la ma oberta,... de petits, les torturavem treient-els-hi les potes i les ales una a una i mirant com es movien, ara que l'edat ens ha tornat més civilitzats no ho fem.
ResponEliminaAra, la manera més elegant i civilitzada de caçar una mosca és la del camalió, ho heu vist mai? com desenrotlla aquell tros de llengua fins la mosca i com l'atrapa amb aquella mena de substància llefiscosa, sublim!!
Veí, fins ahir al vespre no sabia res de 'Los papeles inesperados'. El poema l'he trobat a la xarxa. El vull, ja!. Però m'hauré de gastar els eurus, perquè només el té una biblioteca i deixat fins al setembre.
ResponEliminaHi haurà entomologia recreativa mentre hi hagi estiu i cuques.
http://wikinoticia.com/cat/cultura-i-ciencia/invents-estranys/16132-pistola-per-matar-mosques
ResponEliminaclar que no proporciona el mateix plaer que anar-les deconstruïnt.Pulsió de destrucció?
A mi m'encanta veure-le's agonitzar, aquell soroll dels últims aleteigs abans de caure morta. Pero, si us plau, una mica de respecte per les mosques, que compleixen perfectament la seva funció dins de l'ecosistema; deixar´se matar i morir una i altra vegada. Per nosaltres i per a nosaltres.
ResponEliminaSort que l'Erri de Luca no deu llegir aquest blog, perquè falteu al primer vers:
ResponEliminaConsidero valore ogni forma di vita, la neve, la fragola, la MOSCA.
Però veig que en aquesta casa, en cas de mosca, ZASSS.
Ara em mirava les lectures de la propera temporada i em dic: ni fet exprés, no hi ha cap autora! Mira que n´hi ha de bona literatura escrita per dones. Encara que hi ha una bona tria.
ResponEliminaImma
Ei, Imma. Jo vaig proposar Betty Smith i Alice Sebold (disculpa un segon, haig de matar un mosquit)però en anar a la biblioteca de Torelló amb en Pasqual van caure de la llista. Fins ara hem llegit Donna Leon, Laforet, Austen, Yourcenar, Rodoreda i Anglada. 6 de 22.
ResponEliminaSe m'acaba d'acudir: què et semblaria un curs sencer de dones?
Emily Bronte, Edith Wharton, Virginia Woolf, Margaret Atwood, Christa Wolf, Carson McCullers, Dorothy Parker, Isak Dinesen, Doris Lessing...I Montserrat Roig, que sé que en tens ganes. Ves pensant el títol.
Bona nit!
Gràcies Matilde. No m´agrada haver de recordar que les dones escriuen, però si ens fixem en les llistes de clubs de lectura sempre hi ha més escriptors. Tal vegada es podria fer algun canvi.
ResponEliminaImma
...Mary Shelley, Katherine Mansfield, la Highsmith, Willa Cather,Joyce Carol Oates, Belen Gopegui, Harper Lee.
ResponEliminaI una mica de poesia no estaria gens malament: Emily Dickinson i la M.Mercè Marçal!.
Agota Kristof, Sylvia Plath, Toni Morrison, Amélie Nothomb,Djuna Barnes, Víctor Català...
ResponElimina...com que no hi ha cap dona!!!, Dostoievsky era Fedora
ResponEliminaGràcies Matilde i Anònim pel record de les escriptores, a vegades va bé fer memòria.
ResponEliminaImma