erri de luca

[Avui, i per culpa de l'Allau, recupero un apunt que vaig publicar ara fa un any]

Fa uns quants dies un comentarista anònim ens demanava poemes. No sóc gaire de poesia -sóc més de gintònics- però, de tant en tant, m'arriben coses d'aquelles que et fumen una sotregada que et deixen arregladeta, ves. De l'Erri de Luca m'agrada quasi més ell que el que escriu. I el que escriu m'agrada molt, consti.

Va néixer a Nàpols el 1950. Ha treballat en els més diversos oficis tant a l'Àfrica com a França o Itàlia com ara conduint màquines i camions o fent d'obrer de la construcció. Va fer estudis de cultura clàssica, i de manera totalment autodidacta va aprendre l'hebreu per poder llegir els textos sagrats, que més tard va traduir. (Això ho he tret de la solapa de Montedidio).
Aquí, aquí, aquí i aquí, trobareu més informació.

Considero valore ogni forma di vita, la neve, la fragola, la mosca.
Considero valore il regno minerale, l’assemblea delle stelle.
Considero valore il vino finché dura il pasto, un sorriso involontario,
la stanchezza di chi non si è risparmiato, due vecchi che si amano.
Considero valore quello che domani non varrà più niente e quello che oggi
vale ancora poco.
Considero valore tutte le ferite.
Considero valore risparmiare acqua, riparare un paio di scarpe, tacere
in tempo, accorrere a un grido, chiedere permesso prima di sedersi,
provare gratitudine senza ricordare di che.
Considero valore sapere in una stanza dov’è il nord, qual è il nome
del vento che sta asciugando il bucato.
Considero valore il viaggio del vagabondo, la clausura della monaca,
la pazienza del condannato, qualunque colpa sia.
Considero valore l’uso del verbo amare e l’ipotesi che esista un creatore.

Molti di questi valori non ho conosciuto.
Da Opera sull'acqua e altre poesie, Einaudi, 2002

Considero un valor cada forma de vida, la neu, la maduixa, la mosca.
Considero un valor el regne mineral, l’assemblea dels estels.
Considero un valor el vi mentre dura l’àpat, un somriure involuntari,
el cansament de qui no s’ha fatigat, dos vells que s’estimen.
Considero un valor el que demà no valdrà res i el que avui
encara val poc.
Considero un valor totes les ferides.
Considero un valor estalviar aigua, arreglar un parell de sabates, callar
a temps, comparèixer al primer crit, demanar permís abans d’asseure’s,

estar agraït sense recordar de què.
Considero un valor saber on és el nord d'una habitació, quin és el nom

del vent que està eixugant la bugada.

Considero un valor el viatge del rodamón, la clausura de la monja,
la paciència del condemnat, sigui quina sigui la culpa.

Considero un valor l’ús del verb estimar i la hipòtesi que existeixi un creador.

Molts d’aquests valors no els he conegut.