dilluns, 29 de juny de 2009

plagi


"L'originalitat, diu vostè? No existeix, no ha existit mai.
Tot és plagi dels altres".
Josep Pla

plagi m 1 l El fet de publicar o de donar per pròpia l'obra literària, científica o artística d'altri.

2 LIT Part d'una obra d'altri inserida en la pròpia sense indicació de la font.
2 DR ROM Delicte penat en el dret romà consistent a fer passar un home lliure per esclau. Hi incorria el qui l'adquiria, alienava o hi traficava coneixent la seva condició de lliure. (GEC).

He fet un volt per la xarxa i he quedat glaçada. Resulta que a banda de les acusacions més cèlebres tipus Cold Play, Woody Allen, Luis Racionero, Quim Monzó, etc., la meravella del copiar i enganxar fa que mai hagi set tan fàcil com ara signar les idees dels altres. La blogosfera en va plena. Si no és tradició, serà plagi, diuen uns. El plagi és un homenatge, canten els altres. Jo mateixa, si no m'afanyo a posar cometes i citar les fonts, estic robant. Sí, senyores i senyors. Com ho sentiu. Però cal anar amb compte: la xarxa el facilita, però també proporciona eines per detectar-lo. He trobat referències a un munt d'aplicacions informàtiques que permeten comparar textos i verificar l'originalitat dels treballs: CrossCheck, Copyscape, Approbo, Turnitin, Copycatch, Educared antiplagio...
Així que mai com ara havia set tan vàlid allò del mentider i del coix.
Arribats en aquest punt, cal obrir una altra finestra, crec. S'anomena intertextualitat. I és que això del plagi -de la reivindicació de l'originalitat, millor- és, juntament amb el matrimoni per amor, un invent relativament recent que devem als romàntics. (Ara sembla que he tingut la gran idea, i ves a saber a qui plagio). Si tot està dit, abans i millor, a què ve tanta història?

"Quan hom produeix un text de qualsevol tipus, el que ha llegit formarà part del que escriurà. És a dir, rep una influència que, de manera conscient o inconscient, deixarà petja en la seva producció. De la mateixa manera, quan hom llegeix un text, de manera natural, relaciona allò que llegeix amb el que ha llegit. La intertextualitat és un concepte introduït durant la primera meitat del segle xx pel teòric Bakhtin per a referir-se, d'alguna manera, al que fins al moment s'anomenava influència o font."
Evitar el plagi: del plagi a la intertextualitat.

Fins aquí la meva reflexió plagiària. Potser algú amb prou paciència com per haver arribat a llegir tot el sermó s'està demanant de què ve, si la cosa anava d'Steinbeck i de La Perla. Doncs bé, prepareu-vos per a una acrobàcia digna del circ du soleil.

Resulta que el passat mes d’abril la justícia peruana va condemnar l’escriptor Alfredo Bryce Echenique a pagar una multa de 42.632 euros per plagi, en trobar-lo culpable de copiar 16 articles de diferents diaris catalans i espanyols. N’agafava paràgrafs sencers i els publicava com a propis en diferents mitjans del Perú. Els cobrava, és clar. Un dels articles plagiats es titula John Steinbeck, la voz de los oprimidos, La nación, 29 de juny de 2003. L'original de Juan Carlos Ponce s'havia publicat a la revista Jano el mes de març de 2002. Quin morro, Bryce -Rank Xerox- Echenique. El Rank Xerox no és meu. Consti.

PS1:He pispat la foto del blog El faro de aqualung.
La cita d'en Pla, no sé d'on l'he treta.

PS2: Quedem dimarts a les vuit. La perla, màgia a càrrec d'en Jaume, coca i cava. Rien ne va plus.

4 comentaris:

  1. "El pitjor del plagi no és que sigui un robatori, sinó que és una redundància", Xavier Laborda.

    ResponElimina
  2. “Tot text és un intertext; altres textos hi són presents; en estrats variables, sota formes més o menys reconeixibles; els textos de la cultura anterior i els de la cultura que l’envolta; tot text és un teixit nou de citacions anteriors. [...] La intertextualitat, condició de qualsevol text, sigui el que sigui, no es redueix, com és evident, a un problema de fonts o d’influències; l’intertext és un camp general de fórmules anònimes, l’origen de les quals és difícil de localitzar, de citacions inconscients o automàtiques, presentades sense posar entre cometes.” Roland Barthes.

    ResponElimina
  3. Veí de les Corts29/6/09 18:39

    Per aquest tema, recomano llegir el Pierre Menard de Borges a la vora de la platja. En una "tombona", a mitja tarda, amb una cerveseta i unes olivetes.

    ResponElimina
  4. Chapeau, Veí, tens raó.'Pierre Menard, autor del Quijote', a Ficciones.

    "No quería componer otro Quijote —lo cual es fácil— sino el Quijote. Inútil agregar que no encaró nunca una transcripción mecánica del original; no se proponía copiarlo. Su admirable ambición era producir unas páginas que coincidieran ­palabra por palabra y línea por línea­ con las de Miguel de Cervantes."

    Sempre acabo en Jorge Luis.

    ResponElimina