dissabte, 27 de juny de 2009

una llàgrima per Jacko


De petit ja eres tant famós que fins i tot tenies una serie de dibuixos animats; ni més ni menys que el menut dels Jackson Five. En un mon d’adults no vas poder gaudir de la infantesa i per això vas intentar recuperar-la durant tota la teva vida, patint la incomprensió i la mala llet dels que s’aprofitaven de tu. La noticia de la teva mort m’ha sorprès entre gent que fa el què tu feies però a la inversa, els mateixos que et ridiculitzaven per aclarir-te la pell s’estiren al sol per enfosquir-se-la. Ara penso en aquells meravellosos video-clips, en aquella versió del Mag d’Oz i em pregunto perquè Steven Spielberg no et va oferir el paper que va fer malbé en Robin Williams. I sobretot no puc deixar de pensar en el dia en què et vaig veure. Per a mi eres una passió secreta. En el cercle d’amistats en què em movia no s’escoltava la teva música, per això vaig haber d’anar al concert jo sol. Un amic, en Tito (vés a saber on para) em va comprar l’entrada al Corte Inglés i la vaig guardar com un tresor fins aquell memorable 9 d’agost de 1988 a Barcelona. Jo duia una samarreta dels Ramones i tu anaves platejat de dalt a baix. Quan vas sortir a l’escenari jo era a dalt de tot, gairebé no et veia, però seguia els teus moviments a través de les pantalles gegants, no vaig poder evitar el teu magnetisme i em vaig anar acostant a poc a poc a l’escenari entre pares amb canalla, adolescents granalluts i fans cridaners. I tu allà dalt, movent-te amb aquell ritme que només pot ignorar un cadàver amb un remolí de vent artifical que intentava sacsejar-te però que no aconseguia fer-te perdre el pas. Era sol, però quan penso com vaig gaudir, encara se’m posa la pell de gallina.
Ara que hi penso, potser aquí radica la meva aversió a la dansa, perquè mai, mai, i mira que ho vaig provar, vaig aconseguir caminar sobre la lluna.

Matilde, sé que sabras excusar la poca pertinença d’aquest post, però,...ja em coneixes.

6 comentaris:

  1. Mitchum, quan es té cosa a dir, s'ha de dir. La pertinença, vosté la té tota, sir.

    ResponElimina
  2. És curiós sentir a parlar en Mitchum sobre en Jacko, coses del món virtual, suposo...

    Era post obligat i en Rob l'ha escrit amb sentiment, quines coses té la cultutra eh? Passes de llegir sobre les mòmies que descansen a les estanteries a llepar els daurats vestits del rei del pop. Per fi s'imposa la sensatesa i la raó.

    Però el veritable descobriment, fins ara tapat, ofuscat pel pròpi interessat és que ELL ha estat a un concert de Michael Jackson!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

    Quines coses té el món virtual...

    ResponElimina
  3. Sí, però duia posada una samarreta de Los Ramones. Fixa't com es cobreix l'esquena!

    ResponElimina
  4. M'afegeixo a l'homenatge a en Jacko, tot i que durant molts anys jo també vaig portar una samarreta dels The Ramones (comprada en un concert de Solsona).

    Salut,
    S.

    ResponElimina
  5. Sí, aquest detall Matilde és bastant significatiu... però avui millor callo que em paga el dinar. Demà si de cas, despotricaré amb vehemència.

    ResponElimina
  6. Jordi, avui calla i tipa't. Demà serà un altra dia.

    ResponElimina