Si hagués de fer un rànquing dels meus autors catalans preferits, en Francesc Serés (Saidí,1972) ocuparia el primer lloc. Estic segur que encara que no escrigués res més que la trilogia de fems i de marbres, això sol ja li reservaria un lloc de privilegi en la història de les lletres catalanes.
La trilogia la formen els llibres els ventres de la terra, L’arbre sense tronc i una llengua de plom, tots ells editats per quaderns crema de forma individual i també aplegats en un sol volum. Són narracions independents però amb una decidida voluntat de conjunt que, desde diferents perspectives geogràfiques, retraten la vida d’un grapat de personatges.
http://www.francescseres.net/
Robert,
ResponEliminatotalment d´acord amb el que dius.
Ens ho vam passar bé quan va venir l´any passat a la biblioteca Joan Triadú.
Tb està molt l´obra posterior del que comentes, com ara els relats de La força de la gravetat, una radiografia dels nostres dies.
Imma
Pinta molt bé... M'ho apunto, a veure si el descobreixo aviat. Gràcies per la recomanació!
ResponEliminaJo el tinc pendent!
ResponEliminaN'he sentit a parlar i el volia llegir, però em van advertir que segurament és una lectura massa complicada per a mi, així que em fa una mica de por. Potser l'agafi de la biblioteca i ho intenti.
ResponEliminaHola Sílvia,
ResponEliminaEn quin sentit "complicada per a mi"? Va, dona, dona'ns més dades sobre l'advertiment. Ho dic per mirar de combatre la por.
Hola Matilde, doncs em van a donar a entrendre que no és una lectura fàcil, que costa d'entendre. Per exemple, jo no vaig poder llegir "La muntanya de l'anima" perquè no entenia res, em perdia i no era capaç d'explicar el que havia llegit. Això m'ha passat algun cop més però no recordo els títols.
ResponEliminaGràcies per l'interès! Salutacions.
Sílvia,
ResponEliminaSerés no és lectura d'esbarjo, és veritat. No serveix per passar l'estona i que t'expliquin una història i para de comptar. No. Requereix cert esforç, no t'ho negaré. Jo no he llegit cap llibre sencer i seguit d'en Serés, però de tant en tant m'empasso alguna de les narracions. Com veus, la meva opinió de lectora-que-fa-com-vol val ben poc: vés a saber quin Serés he llegit jo. Així que ja saps, cap a la biblioteca, que per això estem, i cruspeix-te uns quants paràgrafs, ni que sigui pel gust de menjar paraules ben cuinades.
Gràcies per anar passant. I per tenir coses a dir.
Et faré cas Matilde, no hi tinc res a perdre i molt a guanyar.
ResponElimina