Al primer episodi de la segona temporada hi surt un llibre de Frank O’Hara, meditations on emergency. Frank O’Hara va ser un poeta de l’escola Nova York, corrent poètica “oposada” a les corrents de l’època com la Beat Generation o la Black Mountain i amb uns principis estètics semblants als de l’expressionisme abstracte pictòric de l’època. La pàgina de les pàgines d'aquest poeta és aquí.
El poema del mateix títol que el llibre, meditations on emergency, tindrà un paper important en el darrer episodi de la temporada. Aquí teniu el poema sencer que comença així:
El poema del mateix títol que el llibre, meditations on emergency, tindrà un paper important en el darrer episodi de la temporada. Aquí teniu el poema sencer que comença així:
Am I to become profligate as if I were a blonde? Or religiousas if I were French?Each time my heart is broken it makes me feel more adventurous(and how the same names keep recurring on that interminablelist!), but one of these days there'll be nothing left withwhich to venture forth.
M'agrada molt Mad men, ja ho saps, Mitchum. Però el meu cor és de The Sopranos. Quins moments televisius, noi. Els enyoro. Hem de fer un post.
ResponEliminaNo l'he vist mai, Mad Men, però ja en vau parlar l'altre dia i em crida l'atenció. M'estic descarregant el primer capítol de la primera temporada, a veure què tal.
ResponEliminaSalut,
S.