dilluns, 3 d’agost de 2009

properes lectures al club (1)

Ja ho hem fet vint vegades, durant dos anys. El darrer dimarts de cada mes (no, pel juliol i l’agost, no) ens reunim a la Biblioteca i parlem de llibres, dels que llegim simultàniament, dels que hem llegit i dels que llegirem. Som una bona colla; a vegades som més a vegades no tants però sempre una bona colla. A la Biblioteca, el club del darrer dimarts de mes ja és tot una institució i només falta que tinguem un bon i condicionat local perquè es pugui titllar d’activitat consolidada i efectiva.


Pel proper any aquest és el programa previst:



Setembre: La carretera de Cormac McCarthy.
Cormac McCarthy va néixer el 1933 a Providence (Rhode Island) i amb la novel·la que llegirem, la darrera publicada fins avui, va guanyar el prestigiós premi Pulitzer l’any 2007. Un autor hermètic i misteriós que fins l’any passat només havia concedit una entrevista. La novel·la està situada en un ambient apocalíptic on un pare i un fill malden per sobreviure.





Octubre. Les amnèsies de Déu de Joan-Daniel Bezsonoff.
Joan-Daniel Bezsonoff va néixer a Perpinyà el 1963 i escriu en llengua catalana. Recentment a publicat una novel·la on evoca els orígens de la seva família a Rússia.
El llibre que llegirem està ambientat a la Catalunya Nord durant la segona guerra mundial i va guanyar un pilot de premis com el Creixells, el Salambó i el tercer premi de novel·la Maria Àngels Anglada. Per cert, en aquesta ocasió i si no hi ha res de nou, comptarem amb la presència de l’autor.






Novembre. Barri Llunyà de Jiro Taniguchi.
Per primer cop al club llegirem un còmic. Es tracta d’un còmic del Japonès Jiro Taniguchi (Tottori,1947). Al còmic japonès (Manga) no només hi ha garrotades i ciència ficció també hi ha obres delicades i melancòliques com la que proposem pel mes d’octubre en el que es planteja la idea de tornar a la infantesa per conèixer millor els nostres pares. Tenim la idea de convidar als nois de Japanzone per que ens parlin de l’univers Manga.





Desembre. Les Aventures d’Arthur Gordon Pym. Edgar Allan Poe.
Enguany a estat l’any Poe, s’han commemorat 200 anys del seu naixement, i nosaltres no podíem deixar acabar l’any sense llegir res del mestre i honrar-lo com es degut. Si, és veritat, la millor manera d’introduir-se al món Poe és amb els contes, però nosaltres som així. Ens llançarem per la borda sense salvavides i llegirem una gran novel·la d’aventures, irregular però magnífica. L’obra de Poe és l’origen de molts gèneres i amb aquesta novel·la veurem com va influir en la novel·la d’aventures.

2 comentaris:

  1. D´entre 4, ni una.
    Tot escriptors, es veu que no hi ha escriptores.

    Barri llunyà és un còmic deliciós.
    Me´l van regalar.

    Per llegir Poe no sé si estarien més bé els contes, a Manlleu va anar molt bé.
    Imma

    ResponElimina
  2. A veure Imma, si ho deixem clar...
    ...el fet que no hi hagi dones no és que siguem uns misògins recalcitrants, simplement ha anat així....quan vam fer la tria no vegilavem si els autors tenien vagina, simplement triavem llibres que ens agradaven i consideravem bons,...un dia d'aquest penjaré la resta i ja veuras que de deu ni una, però, noi a anat així....la literatura té aquestes coses,
    Estic treballant en un post que te'l dedicaré,és sobre dones cuentistes, és a dir de dones que han escrit contes.....et diré que alguns dels meus autors preferits es veu que són dones....i quan portem deu o deotze anys de club ja veurem si hem fet més dones o homes, perquè n'hi hauran, en pots estar segura....respete a Poe tens raó, serà un salt al 8...

    ResponElimina