dimecres, 30 de setembre de 2009

l'undemà


Ahir vam iniciar la temporada del club de lectura amb la tertúlia dedicada a la carretera de Cormac McCarthy, premi Pulitzer de 2007. Moltes gràcies a tots els que vau venir, també volem donar, desde d’aquestes línies, la benvinguda a tots els nous assistents i lamentar l’absència forçada d’en Jaume i la Quimi, esperem de tot cor, tenir-vos amb nosaltres ben aviat i que es solucionin els problemes que us van impedir venir.
Érem més de vint i en general la novel•la va agradar força, sobretot es va assenyalar la seva força hipnòtica que animava a continuar llegint. Va haver-hi una qüestió general que va dividir una mica a la gent: el llibre ofereix una visió pessimista (fins i tot nihilista deia algú) de la vida o un cant a l’esperança?, la Maria va dir que creia intuir-hi una crítica ecologista al consumisme desfermat de la humanitat i altres van recolzar aquesta informació amb un objecte que té molt pes en la trama: el carret de supermercat amb que els protagonistes transporten les seves coses. Un altre tema que va animar la discussió va ser la mare; té una actitud realista o és covard ?, preguntes que tenen una resposta en cada lector i que no cal aclarir, en cada lectura hi ha una resposta. Es va parar atenció en la fredor del narrador, no gaire corrent en els llibres que llegim i en l’estil de l’escriptor, un compendi de tota la literatura americana (Melville, Twain, Faulkner, Hemingway). Molts vam veure-hi un poema-cant al seu fill, el que ja no era tan unànime era veure- hi una dimensió ètica o una lluita per la supervivència. Es van comentar fragments com el de la troballa del bunker-rebost, el simbolisme del foc, la moneda que fa rememorar moments antics al protagonista, el nom del vaixell (pájaro de la esperanza), etc.... una senyora ens va dir que estava ben convençuda que tot era un somni i que quan va arribar al final li va saber greu que no fos així.
Ens definitiva, un inici inmillorable del curs, en ho vam passar d’allò més bé, tant llegint el llibre com comentant-lo.

57 comentaris:

  1. "D’equivocar-se així" (faig comentaris amb títol, què passa).

    Fa cosa d’unes tres setmanes, una senyora que de ben segur ja té algun nét va venir a demanar informació sobre el club. La vaig atendre jo. Que si no cal inscripció, que si nosaltres li proporcionem el llibre, que si ens trobem el darrer dimarts de cada mes, que si no és una classe magistral, que la cosa va de parlar de llibres com qui explica el que ha dinat al migdia...D’acord? d’acord. Enteses.
    -aquest mes llegim La carretera.
    -és macu? de què va?

    Ai.

    Ja sé que vosaltres no sou de tenir prejudicis. Tranquils, jo en tinc per donar i per vendre.
    Per dir-ho polit, si allò hagués set un càsting, ella la candidata a fer de lectora-entusiasta-de-Cormac-McCarthy i jo la directora de l’ídem, el paper no és seu.
    Ahir va venir al club i va deixar anar, “No havia llegit mai un llibre com aquest”. Així, com qui no diu res, saps. “Encara no sé si m’agrada, però no el podia deixar; em tenia ben enganxada”.
    Toma, Matilde.
    Senyora, (encara no li sé el nom) us beso l’anell. Gràcies. Moltes gràcies.

    ResponElimina
  2. Matilde, aquest comentari mereixeria un post independent no pas figurar amagat entre els comentaris....

    una vegada un amic meu em va dir: has vist la darrera peli de Peter Greeneway?, jo li vaig dir, ai uix aquest menda no m'agrada, no les vaig a veure les seves pelis...el em va contestar: ui, si que tens prejudicis...
    jo no vaig dir res però em vaig mosquejar, un tipus com jo prejudicis?, no pot ser,...i després vaig veure que si, i tant que en tinc, és el que m'ajuda a triar...orgullós dels meus prejudicis!

    ResponElimina
  3. Mitchum,
    tu cofoi amb els teus prejudicis i jo contenta d'equivocar-me. Quin parell.

    La trobada d'ahir em va agradar molt. Sí, no havia llegit el llibre. Sí, en McCarthy i jo no ens entenem. Però va ser un pim pam continu de que si això que si allò, que jo penso, que a mi em sembla. Sense esquenes encarcarades, ni goles escurades, ni gaires oracions (millor frases) subordinades. Lectors corrents. Enhorabona (i gràcies) per la part que et toca, company.

    ResponElimina
  4. ...de res, i que tu ho visquis....

    ...pensa que si m'arribo a escurar la gola haguéssiu fugit tots corrents...

    ResponElimina
  5. Sr. Robert, moltes gràcies per parlar-nos tots aquests dies de Corman MacCarthy, de tota la seva obra i la seva persona.
    Ja havia llegit La carretera, però ara m´ha agradat compartir-ho.
    M´agrada coincidir amb vostè que és un llibre esperençador, malgrat a primera vista no ho sembli.
    Veig que la sra. Matilde li dóna un cop de mà.
    Imma

    ResponElimina
  6. HOla Imma, gracies a tu, lectoresl com vostè donen categoria al club....

    ResponElimina
  7. Miquel Hyde1/10/09 20:23

    Gent : UNA COSA QUE SEMPRE S'ACABA AMB DEIXAR D'EXISTIR ÉS ESPERANÇADORA ???? EXPLIQUEU-M'HO !!!!

    ResponElimina
  8. Dr. Vilardekyll1/10/09 20:26

    Ahir vaig veure el tràiler de "LA CARRETERA" i m'estic pensant seriosament en no veure-la. Em va semblar que explicaven massa les circumstàncies...Ah, i no foteu cas del meu anti germà ! Tal com està l'existència, saber que hem de morir és SÚPER ESPERANÇADOR !!!

    ResponElimina
  9. Apreciat Miquel Hyde,
    No puc dir res. Ja saps, no he llegit la novel·la. Ara, això sí, m'he empassat molta cosa sobre McCarthy, tots els posts d'en Mitchum inclosos. Costa d'imaginar-lo defensant tesis esperançadores, la veritat. A la meva peli, en CMcC és un tipus individualista d'aquells que a cop de conèixer gent, s'estimen més els gossos. El món (de vegades frontera, d'altres carretera) resulta, com a poc, hostil. Al mal no li cal psicologia. Existeix i punt.
    Si no li voleu dir pessimista,(tu Miquel Hyde votes "nihilista", prou que ho sé), deixem-ho en "un optimista informat".
    Total, que tot i sabent que la cosa acaba malament (sopar fred pels cucs), som al ball i potser el millor que es pot fer és mirar de ballar.

    Com anava aquella frase de La carretera, Mitchum?.. "Déu no existeix però nosaltres som els seus profetes". Doncs, això, a ballar i punt. Bona nit. (Sort que NO PODIA DIR RES)

    ResponElimina
  10. Benvolgut Miquel Hyde, jo crec que és esperançador perquè, malgrat en una situació de desastre total, la natura segueix el seu curs, és a dir els pares moren abans que els fills i els fills segueixen subsistint, en un món horrible i ple de perills, però amb el foc al seu interior. De fet, (que t’haig de dir) les lectures són tant personals que moltes vegades reincidim en l’error només per gust, però d’això es tracta no?, de tenir una opinió personal de les coses, encara que estigui equivocada. M’agrada la postura vital d’aquest autor perquè deixa obert sempre la interpretació de l’obra als lectors....i així anar fent. Aprofito per donar-te les gracies per assitir al club, a mi personalment, només de veure la teva cara ( i la d’en Gaietà) ja m’alegra la tarda.

    ResponElimina
  11. Benvolgut Dr. Vilardekyll, doncs mira que jo estava convençudíssim de no anar a veure la peli, sobretot perquè no volia esgarrar la sensació del llibre, però, noi, la fotografia que he vist em convenç, ....és posible que la vegi, ves per on, ...vas a Sitges?

    ResponElimina
  12. La fotografia... ja hi tornem. Com si el fet estilístic en si mateix cobrés prou força com per desautoritzar completament una obra. Senyor Robert, clar que n'és d'important, però tant em pregunto jo? N'hi ha prou sabent escriure bé?

    ResponElimina
  13. Per a la Matilde,

    Aquesta lectora-tipus "és macu? de què va?" són les més agraïdes! No la deixeu escapar...

    Sempre que al club llegiu llibres com aquest o de l'estil, o sigui, que donin peu a pensar, discutir, comentar...

    Us llegeixo,

    SU

    ResponElimina
  14. Hola Su, benvinguda. endavant..passa, passa. Disculpa el desordre, no esperàvem visites...un cafè?

    Al club no deixem res per verd, com veus, tothom és benvingut, però anem escassos de nois entre 30 i 50 anys. I no ens podem queixar, que dimarts de 22 6 eren nois( i 5 d'aquesta franja!!)I ens van fallar dos sospitosos habituals. Coses de la discriminació positiva, ves.

    Gràcies per allò de les "noves perles". Tu sabràs! Bon cap de setmana.

    ResponElimina
  15. benvolgut Jordi, aqui no acostumem a desautoritzar a ningú ni gairebé res...respecte a la peli....dic que, la fotografia, en el poc metratge que he vsit, de Javier Agui(nom basc, llarg) m'agrada molt, però no entenc com pots creure que desautoritzo res...per cert, vas a Sitges?

    ResponElimina
  16. No, senyor LO MILLOR DEL MÓN COM ARGUMENT, treballo dissabte i a més el tema calés és un afegit que pesa molt.

    Aquest any, pa i aigua!!

    Javier Agui? Ja surt a la wikipedia?? ;)

    ResponElimina
  17. Miquel Hyde2/10/09 19:07

    Pessimista o no, jo crec que és una Obra Mestra, i ja està !! A més, per què un llibre bo ha de ser esperançador ? Per això ja hi han els manuals d'auto ajuda, no ?

    ResponElimina
  18. Dr. Vilardekyll2/10/09 19:12

    Sobre la pel.lícula, certament que la fotografia i (segurament) la interpretació són bones, però em va fer l'efecte que té un "tufillo" a producció hollyoodiana espectacular...
    No, no vaig pas a Sitges. M'he gastat totes les peles a London...
    Ah, i gràcies, Robert, pels afalacs a n'en Miquel.
    Una qüestió : vau parlar, al final, del doble sentit del títol original, "The road" ? És correcte traduir-ho com "La carretera" però també vol dir "El camí", si no m'equivoco. Tots dos però són ben al.lgòrics a la vida, no ?

    ResponElimina
  19. ei, equiliquà...respecte al títol, no sé, segurament que si....però no en vam pas parlar,...

    als dos: Miquel i Jordi, si és per la pasta que no aneu a Sitges, digue-ho, jo us financiio el viatge....

    ResponElimina
  20. Sí esclar, m'oblidava que ets funcionari...

    ResponElimina
  21. ...no serà pel què cobro....el que pasa és que darrerament he rebut una herència i me la vull patejar fent bones obres,...i quina obra potser millor (com deia deunostresenyor) que donar al que no té?, per cert una pregunta:
    has llegit mai a Ballard?

    ResponElimina
  22. Era funcionari? ;)

    ResponElimina
  23. Dr. Vilardekyll4/10/09 15:53

    De Ballard em vaig llegir, fa anys,"El imperio del sol", que em va agradar força tot i no ser ciència ficció. No he vist la pl.lícula (de Spielberg, per cert). En canvi, sí que he vist "Crash" (de Cronenberg) i em va agradar, tot i que és ben angoixant. Em fa l'efecte que se l'ha de reivindicar...Per cert, i sense ànim de fer enfadar ningú : salvant les distàncies, part de l'ambient i el mateix protagonista de "La carretera" em van fer recordar "Sóc llegenda" de Richard Matheson (Laertes), obra mestra del gènere que va influir en "La nit dels morts vivents". L'heu llegida ?

    ResponElimina
  24. No a tot, Dr. Vilardekyll. Ni Ballard, ni Matheson. I Crash, he vist l'altra, és clar. Res de Cronenberg. Mentida. L'altra dia, parlant amb en Mitchum, vaig descobrir que he vist eastern promises. Surt el viggo mortensen, el de "la carretera".

    Acabo de veure el tràiler de Crash. Mon dieu. Se m'ha desfet el monyo.

    ResponElimina
  25. Queda totalment prohibit el morir, a partir d'ara, sense haber llegit res de Ballard. És senzillament una falta de respecte a la vida passar per alt aquest senyor.

    ResponElimina
  26. miquel, soy leyenda he vist la peli, i em sembla que l'unica cosa que tenen en comú és el postapocalipsi,...però n'hauriem de parlar cara a cara i no a través d'això,.... us deia a ixò de Ballard, per fer picar a un tal Jordi que de tant en tant treu el cap per aquí a veure si escriu alguna cosa d'un dels seus autors favorits....

    ResponElimina
  27. Dr. Vilardekyll5/10/09 21:07

    I quins títols ens recomanes de Ballard, Jordi?

    En realitat, Robert, va ser només una primera impressió, el comparar la de McCarthy amb "Sóc llegenda". Aclareixo que, per a mi, és molt millor "La carretera". Però tot i que la pel.lícula no està malament, la novel.la és bona, I, a part de l'ambient postapocalíptic, trobo que els prototipus dels "dolents" s'assemblen en les dues. Ara, totes les semblances s'acaben aquí.Però quan m'ho llegia no vaig poder evitar-ne la comparació.

    ResponElimina
  28. Quin llibre de Mccarthy recomanes... no, vull dir quin es el que t'ha agradat més? jo en porto una bona colla, però em sembla que he tocat sostre amb "Suttre".

    ResponElimina
  29. Contesta'm al meu blog si-us-plau:

    www.miflamanteblog.blogspot.com

    ResponElimina
  30. Señor Vilardekill, hi han dos estils de Ballard molt marcats. Aquell que valora la crítica ben pensant, o sigui tota aquella lectura amb rerafons històric i acadèmic (per altra banda interessant també), amb un escenari denigrant com la dels camps de concentració i un altre, el més genuïnament Ballard, que és aquell llenguatge més proper a la ciència ficció, a l'absurd, a la cultura pop més estravagant i provocadora. Ballard té varis llibres de contes molt bons, el millor Mitos de Un futuro Próximo, si el que vols és novela, afaga un NOches de Cocaïna (no és de ciència ficció), un retrat molt cru de la concepció de familia però principlament dels nous mètodes d'automotivació de la riquesa, molt propers a la delinqüència i a l'oci extrem. Pensa que Ballard és sinònim de provocació, i és molt fàcil trobar en els seus llibres, pornografia, violènica, converses amb J.F.K, un John Wayne de 50 metres d'alçada, futurs onb pisos de 3 m2, sexe per televisiío per evitar el contacte...

    D'aquestes últimes Hola America! n'és de les més representatives. Si en vols alguna cosa, m'ofereixo per deixar-t'ho, la Matilde o en Robert poden fer de Intermediaris.

    Salut.

    ResponElimina
  31. Perdó, no sé perquè he escrit SEÑOR i no SENYOR... ja m'he col·locat jo mateix de cara a la paret amb el pertinent esborrador al cap.

    ResponElimina
  32. Deu fuetades!!
    Ei, Jordi, quina conferència! Merci.

    ResponElimina
  33. ....i pensar que hi haurà innocents que llegiran el comentari d'en Jordi com una opinió autoritzada,
    ...marededeusenyor, crítica benpensant....

    Jordi, queremos un Post tuyo!!!!!

    ...jo també t'estimo...

    ResponElimina
  34. ...ara en serio: gracies.

    P.S. si pulíssis el comentari una mica (ja sé que això és demanar peres al olmuj, però buenu) ho convertiriem en un post i et faries faós en el món de la blogosfera.....:)

    ResponElimina
  35. Robert, no tinc cap intenció de pulir res, sóc el que sóc i tinc el que tinc. Els POSTS els deixo per aquells que els interessa més la forma que el contingut, més el mite del personatge que no la persona.

    Però gràcies, ara em circula més sang per la vena. ;P

    ResponElimina
  36. ...i si t'ho demano si us plau?

    ResponElimina
  37. Vaaaleee, aceptamos barco como animal acuático!

    ResponElimina
  38. Descendent directe de Faulkner, per a mi almenys és evident. Suttree la poso en primer lloc, seguida de "Meridià de Sang" i la trílogia de la frontera, i després potser escolliria "Hijo de Dios", que és necessària per saber d'on ve, i una gran gran novel·la. "No es pais per vells" també és excel·lent... i "La carretera", per mi, està força bé però no arriba a desplegar el nivell d'un "meridià de sang" per exemple.
    Merci, Robert. Estic pensant de crear un blog literari, en català. L'obriria l'agost vinent i es diria "Llum d'agost", endevines perquè, oi?
    Encantat de saludar-te i parlar amb un amant de la literatura. I si et vols miliajà, jeje, ja ho saps: ferrangenis@gmail.com encantat de parlar amb tu.

    ResponElimina
  39. ...el mateix dic ferran, un plaer.
    Jo trio la carretera per una qüestió personal i emotiva, però és possible que siguin millor altres obres com el sublim Meridià de sang. JO crec que la influencia de Faulkner es nota sobretot fins precisament HIjo de Dios, després, l'estil ja és tant personal que defuig qualsevol comparació....

    m'agrada molt el nom del teu futur blog, llum d'agost,...si, si m'imagina en honor de quina novel·la li poses el nom,..tinc una edició recent d'algafuarga.

    ResponElimina
  40. Jo també la tinc! jeje

    ResponElimina
  41. Dr. Vilardekyll9/10/09 16:56

    Gràcies, Jordi, per la teva explicació i m'anoto els títols que em dius. Però ara estic immers en la lectura de Proust, que retrobo després de vuit o nou anys...Amb Dostoievski, Hamsun i Céline, el número U !!!
    Amics faulknerians : si aconseguiu sobreviure a "Absalom, Absalom !" és possible que trigueu a llegir-lo..
    Estic d'acord amb el teu rànquing McCarthy, Ferran. De tota manera, Robert, s'hauria de matisar més això del canvi d'estil. Si et refereixes a la ubicació i ambientació, sí, d'acord, canvia després de "Suttree", però quant a mètode o tècniques narratives són les mateixes, i ja no diguem l'univers de personatges que presenta.

    ResponElimina
  42. Miquel Hyde9/10/09 17:41

    Per a mi, "La carretera" ja està al costat de "Suttree"....
    Una pregunta : per què agraden tant els autors ianquis ? Quantitativament són més, però potser no n'hi ha per a tant...A estones, només em semblen realment bons, com a novel.listes, deu com a molt - Faulkner és clar, Lowry, Miller, Salinger, Capote, Updike, Roth, McCarthy i Ford -...La resta orbiten, com satèl.lits, al voltant d'aquests....Au, és una provocació !!

    ResponElimina
  43. MiquelHYde no penso matisar absolutament res més de l'estil de McCarthy, ni caure en les teves provocacions....:), com deus saber perfectament, les tres primeres novel·les, sobretot la primera, té poc a veure amb els "westerns" i no només pel que fa a l'ambientació...per exemple a la primera...., però, no,no, he dit que no hi cauria i no hi cauré....per cert, compte amb Proust que diuen que provoca gassos....:)

    ResponElimina
  44. Dr. Vilardekyll10/10/09 15:51

    No, Proust no provoca gassos,sempre que sàpigues què vas a menjar. Si mastegues un steak tàrtar i et penses que és una hamburguesa, segur que et provocarà diarrea i tot.

    ResponElimina
  45. Miquel Hyde10/10/09 15:55

    Pedanteria pura !! No en feu cas !!!
    Insisteixo : després dels Irving, Tobias Wolff, Ford i altres "dirty", hi ha algun escriptor de debò ente els ianquis ?? Rick Moody ? David Benioff ????

    ResponElimina
  46. Dr.Hilardekyll. T'agrada en Pau Austé? En Pau Austé d'El Palau de la lluna o de La invenció de la solitud, vull dir. És curiositat.

    I tots aquests Lethems, DF Wallaces, Chabons...? Què me'n dius? És una pregunta-pregunta, que jo no n'he llegit res d'aquests. Ni de Moody ni de Benioff. Fes-me cinc-cèntims, va.

    En altres èpoques, en Robert no t'hagués perdonat que no citessis Don Delillo. Ara no ho sé, perquè està molt emmarat (i amarat) de CMcC. EmMcCarthyat perdut, vamus.

    ResponElimina
  47. Tot comença amb Feulkner i s'acaba amb McCarthy (en Cormac, es clar). Pots posar-hi també en Dos Passos, genial, i en DeLillo, però són satèl·lits com deia en Miquel Hyde. I Proust no provoca gassos, només es que has d'anar molt en compte... el tercer volum se m'està fent etern... que no vol dir pesat ni molt menys dolent.
    Què me'n dieu d'en Kurt Vonnegut? Jo el trobo força interessant.

    ResponElimina
  48. I d'en Thomas Pynchon? diuen que ha escrit dos novel·les més però segurament traduiran abans la última que la penúltima, perquè la última, i d'això es queixen els seus incondicionals, és un best seller (que s'enten!!). De totes maneres Pynchon és bo, així com David Foster Wallace. No?

    ResponElimina
  49. Vull recomanar un blog que em sembla el millor entre tanta porqueria (inclos el meu): http://www.ellamentodeportnoy.blogspot.com/

    Fgt

    ResponElimina
  50. ...a mi en DeLillo m'agrada molt, de vonnegut n'he llegit un parell i em van agradar força, un es matadero5 o alguna cosa aixó, de l'altre no m'en recordo.....Pynchon, per a mi, el millor es Vineland.....

    ferran, maco, suposo que quan dius "porqueria",no et refereixes al nostre, perquè si fos així..."te enviaré mis padrinos"

    ResponElimina
  51. Dr. Vilardekyll13/10/09 15:42

    Ferran : He entrat al blog que dius, fa temps, i sembla ser que és un fan de Roth, no ?
    DeLillo ? Amb tots els respectes, "Submundo" (l'únic que he llegit d'ell), em va semblar ben escrita però una mena de Dos Passos modern.
    Pynchon i Wallace els deixo per a una altra vida.
    De Michael Chabon tampoc he llegit res. En canvi, "La tormenta de hielo" d'en Moody em va agradar molt.I de David Benioff busco com un desesperat la traducció de "La hora 25" (res a veure amb cert programa de ràdio), ja que hi ha una adaptació cinematogràfica amb guió del propi autor ("La ultima noche" van titular-la aquí !!!), dirigida per Spike Lee, que és per a mi una peli de culte. En canvi, vaig començar a llegir la darrera novel.la d'aquest autor, sobre Stalingrad, i vaig deixar-la.

    ResponElimina
  52. MIquel Hyde13/10/09 15:48

    En nom de tots tres (del pare, del doctor i meu) :
    Paul Auster està sobrevalorat.
    Ah, i tots tres ens deixem un grandíssim escriptor, contemporani de la generació del "dirty realism" : RUSSELL BANKS. Llegiu "Aflicción" o "Una americana consentida" o "El ángel en el tejado" o "El dulce porvenir" o "Deriva continental" o...En fi, deu tenir uns vuit llibres traduïts, i exceptuant un parell que ens van decebre, creiem que és poc conegut i molt.
    I un de més jove : JEFFREY EUGENIDES. Què en penseu ?

    ResponElimina
  53. D'Aflicción en van fer una peli? Si la resposta és sí, és una peli collonuda, i el prota Nick Nolte.

    ResponElimina
  54. ...d'aquesta nova generació jo recomano la Heidi Julavits...té una novela genial (que ara mateix no recordo el títol, crec que hi figura el mot lluna)


    Si, Matilde una peli genial i dirigida pel gran Paul Schrader....tant bona com la hora 25 de Spike Lee segurament la peli que explica més bé com va quedar NY després de l'11 S, aquí si que coincidim de ple Miquel Hyde

    ResponElimina
  55. Què me´n dieu de la Dorothy Parker?

    Ho sabeu que s´ha publicat un recull amb tots els contes de la moderna Mercè Rodoreda?

    Apa, siau
    Imma

    ResponElimina
  56. ...la Dorothy Parker seia en una taula rodona a l'hotel Algonquin amb en Harpo Marx, el mut,....diuen que les converses eren antològiques....

    ResponElimina