divendres, 23 d’octubre del 2009

à propos de nice

He acabat de llegir uns quants llibres de Joan-Lluís Bezsonoff i no sé per quins set sous m’ha vingut a la memòria Jean Vigo. De fet, si penso una mica segur que aviat descobriré el nexe que els uneix. El mitjà en què s’expressen, no, un és escriptor i l’altre era cineasta. La trajectòria vital (afortunadament deu pensar el Sr. Bezsonoff), tampoc, l’un va morir el 1934 als 29 anys i l’altre va neixer el 1963, és escriptor, fa de mestre, viu al sud de França i a les seves obres irradia una vitalitat que deunostresenyor li conservi tota la vida. Penso, potser els ancestres, però ca!, l’un és fill de militar i l’altre era fill d’un anarquista practicant que va morir a presó en estranyes circumstàncies (1). Després de prendre el segon cafè del matí, Eureka!, ja sé què m’ha fet pensar en Jean Vigo, Niça, la ciutat de Niça. Niça apareix sovint a les novel·les de Bezsonoff per ser una de les zones on va anar a parar bona part de la colònia russa exiliada en temps de la revolució fins el punt que hi van erigir una catedral ortodoxa que apareix a la portada d’els taxistes del Tsar i a à propos de nice és una de les quatre pel·lícules que va fer Jean Vigó. Es tracta d’un documental escrit amb Boris Kaufman, (altra coincidència, Kaufman, com l’avi de Bezsonof habia arribat a Paris fugint del país dels soviets) germà de Dziga Vertov que, en vint-i-cinc minuts de metratge mostra i critica les diferències socials de l’època amb una edició influïda per la tècnica del muntatge d’atraccions d’Eisenstein.. Des d’aquest blog us recomanem tant els llibres d’en Joan –Lluís Bezsonoff com les quatre pel·lícules de Jean Vigo que trobareu en la integral Vigo disponible en un grupet selecte de biblioteques públiques.

















(1) Eufemisme que significa que el van fer suïcidar

34 comentaris:

  1. un dels temes que li podriem parlar amb en Joan-Daniel és l'actitut de la població francesa en vers l'ocupació nazi i el govern de Vichy....

    ResponElimina
  2. un dels temes que podriem parlar amb en Joan-Daniel és l'actitu de la població francesa vers la ressistència i el general de Gaulle durant la guerra i després...

    ResponElimina
  3. un dels temes que podriem parlar amb en Joan-Daniel és la concupiscència del clergat...

    ResponElimina
  4. un dels temes que podriem parlar amb en Joan Daniel és el neixament de la consciència nacional...

    ResponElimina
  5. Quatre grans temes, Robert.
    Molt ben trobada, aquesta relació entre l'escriptor i el director. Jo no he vist cap pel·lícula de Jean Vigo; hauré de posar-m'hi.

    ResponElimina
  6. ...doncs si, espai, et recomano sobretot zero en conduit, zero en conducta un pètit metratge que ha influït sobremanera en un munt de directors, per la nouvelle vague el cineaste era un mite...l'altre peli: l'Atalante és també genial, el seu estil és una barreja entre el realisme de Carne et all. i l'avantguarda i experimentació poètica... Vigo, uf!!!!!

    ResponElimina
  7. Ai, Robert quants temes!
    Ja em veig estudiant el llibre tot el cap de setmana per fer un bon paper, davant en Joan Daniel Bezsonoff.
    Com es diu la pel.lícula d´en Jean Vigo on hi ha una escola.
    Imma

    ResponElimina
  8. Zero en conducta Imma, vull dir que és el titol de la peli, no és que et renyi....respecte al paper que faràs dimarts, davant en Joan Daniel Bezsonoff, que serà inmillorable no en tinc cap dubte...va anar bé ahir en vinyoli?

    ResponElimina
  9. Jo tampoc el coneixia a Jean Vigo. A veure si em poden portarles pel·lis a la biblioteca del poble.

    ResponElimina
  10. Miquel Hyde24/10/09 13:24

    Si Jean Vigo fes cinema ara seria crucificat per irreverent i immoral, però com que va morir fa 75 anys ara és un "clàssic" de suplement dominical. I com que no era gens complaent amb el públic suposo que actualment no tindria gens d'èxit. Per a tothom que li agradi el cinema és OBLIGATORI veure, almenys, una peli seva. I el mateix dic de Dreyer, Eisenstein, Lang, Ford, Vidor, Hawks, Buñuel i algun altre.

    ResponElimina
  11. Hyde, a veure si ens feu sessions de cinema a la Joan Triadú.

    Si s´està al cas algunes d´aquestes pel.lícules les passen per la tv, encara que siguin hores de matinada.

    Les amnèsies de Déu no para de donar referències literàries, l´autor un apassionat per la literatura.
    Imma

    ResponElimina
  12. Fes-me propaganda del nou blog, Robert. En Tintín s'ho mereix... i Faulkner!
    Merci...

    ResponElimina
  13. Miquel Hyde, et vull veure sovint, també, escrivint i/o polemitzant al meu nou blog, ja que veig que amb l'idioma de l'imperi (del costat) et fa respecte!

    ResponElimina
  14. Mira per on...
    En Joan Daniel Bezsonoff ha guanyat el premi Just M. Casero 2009
    Imma

    ResponElimina
  15. Alerta: serendípia.

    No he vist res d'en Vigo (encara, però poso fil a l'agulla Miquel Hyde). He anat a fer un volt per la xarxa. Dues curiositats:

    -el seu pare era anarquista, el van fer suïcidar, que diu en Mitchum, estrangulat amb els cordons de les seves sabates, i era català.
    Eugène-Bonaventure de Vigo conegut pel sobrenom de Miguel Almereyda (anagrama de "i a la merde").

    -20 de Novembre de 2004 a les 22:00.
    A Figueres acomiaden el cinema Savoy amb la projecció d'À propos de Nice, amb acompanyament musical de...PASCAL COMELADE. D'això se'n diu tancar el cercle. També és l'autor de la banda sonora de Cravan vs. Cravan, d'en Lacuesta. No fa gaire en parlàvem.

    ResponElimina
  16. A en Bezsonoff li voldria demanar pel títol. En l'article d'en Morgades de la guia de lectura se'ns ofereixen tres lectures.
    No crec que vulgui dir que Déu té amnèsies, no. Jo llegeixo "Les amnèsies de Déu", igual que "Fot una calda de Déu". D'això se'n diu ponderatiu hiperbòlic.Del tot irreverent, vamus.

    ResponElimina
  17. Dr. Vilardekyll25/10/09 12:57

    Tinc entès,sobre això del pare de Jean Vigo, que la cosa és a la inversa : Almeyreda era el seu nom autèntic i com que era gallec, d'aquí el nom de guerra de Vigo. El fill era un nen quan va morir el seu pare, i es veu que tota la vida va odiar la justícia, l'església i l'Estat, que els considerava culpables de la seva mort.

    ResponElimina
  18. No sé si el vostre Firefox us parla. A mi sí. M'acaba d'adreçar un missatge. Us el reprodueixo, de tan encantador com és:

    "Bé, és lamentable. El Firefox té problemes per a recuperar les vostres finestres i pestanyes."

    Qué polit, el tal firefox.

    ResponElimina
  19. Miquel Hyde25/10/09 13:09

    Benvolgut doctor i companyia :
    Estic una mica fart d'aquesta idea de "cultura" a base de precisions onomàstquies, cronològiques, adjectivacíons d'"istmes", etc. És pura internititis aguda - que tots patim, fet i fet -. Reblant el que dius, Matilde, un escriptor, tant si és bona persona com un cabró, i tant si li agrada sortir a la tele com ser una ostra, o tant si sap parlar en públic com si no, ha d'escriure i punt. I, a vegades, ens perdem més en disquisicions circumstancials que en la pròpia obra. Ho dic tant per en Vigo com per en McCarthy com pel proper guanyador del concurs literari local....Ah, Imma : sé que al doctor Vilardekyll li encanta, però, tot sovint, els fòrums, tallers, clubs, o com se'n vulgui dir, són formes d'aprenentatge que, amb una mica de paciència i tranquil.litat, se'ls pot fer un mateix.

    ResponElimina
  20. Miquel Hyde25/10/09 13:12

    Ferran :
    procuro no estar gaire mes de 30 minuts a internet, amb 15 al meu correu electr÷onic, i 15 mes que trio nomes un bloc o una web per consultar. Fa temps que nomes entro a la de la Triadu, pero procurare dedicar algun minut extra al teu. Quin es, per cert

    ResponElimina
  21. Manda carallo, Doctor, que dirien al meu poble. Molt bo!! Ja podria ser, ja, que en aquest món fots una cossa al terra i et surten 50 gallecs. És lògic, allà queden tan pocs. Qui més qui menys ha hagut de marxar.
    Molt bo, insisteixo.

    ResponElimina
  22. Miquel Hyde, macu, au va, ves a fer el vermut. A qui se li acut entrar al bloc d'un club de lectura a carregar contra les bondats dels clubs de lectura? Perlamordedéu, quina santa paciència que s'ha de tenir!

    ResponElimina
  23. Miquel Hyde25/10/09 13:41

    Matilde :
    Perdó.
    De tota manera, com que sóc tossut, jo vaig a la meva (i no és anar a la contra ): tanta bondat té una lectura sense comentaris amb altres com una de compartida. I tant és fer una tertúlia en un cafè, mig borratxos i incoherents, com en una biblioteca....Per quedar salomònicament bé : visca la lectura (amb club o sense) !!!

    ResponElimina
  24. No sé si ho hauria de confessar, però jo en això de les lectures compartides no hi crec gaire. De debó. Sóc esquerpa, per a mi la lectura és solitària i punt. Té gràcia, no? Ara, el club de la Triadú em proporciona unes estampes impagables: éssers humans reunits per a garlar sobre un llibre que han llegit. Afegint-hi un gintònic i un Marlboro, seria la bomba. Molt més del que trec normalment de la interacció amb el proïsme. I això està molt bé, crec.

    ResponElimina
  25. El comentari anterior l'hauria de signar la meva antigermana, la matilde urbachyde, és clar.

    ResponElimina
  26. ...cap de setmana prolífic, si senyor. Avui he llegit que en Nick Cave ha vingut a promocionar la seva novela,...entre altres coses, ha dit,respecte a la carretera de cormac maccarthy, que li agradava més la peli que la novel·la, perquè, ha dit, tenia millor música, val a dir que la música de la película la ha fet ell,...cosas veredes.

    ResponElimina
  27. Ei Ferran, em (ens) demanes en un comentari anterior que faci (fem) publicitat del teu blog, precisament estic immers en l’apassionant món de la publicitat (USA anys 50) gràcies a una sèrie de televisió, Mad Men; demà mateix presentaré al meu cap un projecte publicitari dissenyat per mi solet i que serà rebutjat abans de les cinc. Projecte, tot sigui dit (de pas) al que he dedicat tot el cap de setmana amb l’agravant que ha tingut una hora més que cap altre cap de setmana de l’any. Però qualsevol publicitat sinó vol ser una publicitat qualsevol ha de tenir una estratègia i aquesta ha d’estar dissenyada en base a uns objectius que en aquesst cas ignoro. Tot el que podria fer és allò de: “Senyores i senyors visiteu Luz de Agosto el nou i faulknerià blog d’en Ferran” però no queda bé, resulta pobre i vulgar.
    Per cert ferran, avui estic eufòric, he començat a llegir la feria de las tinieblas de Ray Bradbury i el trobo genial no m’ho passava tant bé des de l’estiu.

    ResponElimina
  28. En comentari anterior algú opinava sobre els clubs de lectura i escriptura, crec més en els primers que en els segons, a no ser, que el docent respongui a les inicials MV, llavors les barbes de cotó fluix ensucrat es converteixen en sargantanes esventrades i això per un diabètic mental com jo, és d’agraïr.

    ResponElimina
  29. Hi ha clubs i clubs.
    No em faria res fer un club entre fum i gintònics.
    És molt difícil que funcioni un club de lectura: quins punts destaques, com trencar el gel de la passivitat, quins llibres es trien.
    El que puc dir és que Les amnèsies de Déu m´agrada, ens fa un bon repàs històric, m´agrada l´estil i el llenguatge.
    Imma

    ResponElimina
  30. A veure, Imma, tu que coneixes quasi bé tots els clubs de lectura que es fan i es desfan, mulla't una mica i digue'ns (digues-nos, pels pell prima) una de freda i una de calenta del de la triadú. Si ens has de fer quedar bé, no passa res.

    ResponElimina
  31. (sis hores més tard)

    Imma?...Iiimmmmaaaaaaa...(pianissimo i perdendosi)

    ResponElimina
  32. Cony, el meu nou blog no és en castellà, es en català i es diu Llum d'agost (www.llumdagost.blogspot.com)!
    Imma, un club entre fum i gintònics... mmmm, m'apunto la suggerent idea!
    A veure Robert, anem a pams, o sigui que és bo aquest tal "la feria de las tinieblas" de'n Bradbury?
    Estic enGoytisolat, ara com ara, i Herge (que després de 18 anys el rellegeixo)... i Faulkner, per l'amor de Déu, Faulkner!

    ResponElimina
  33. ...á mi m'agrada molt Ferran...

    ResponElimina