divendres, 20 de novembre de 2009

del sentit de la lectura



















Que sóc noia de poca-soltades i divertiments del tot prescindibles, ja en teniu prou constància. Que quan llegeixo em fixo en detalls aparentment estúpids, com ara les dedicatòries, els agraïments...etc., també. Si llegeixo i, posem per cas, trobo una biblioteca, em fa gràcia, en prenc nota i acabo encapçalant un apunt, o, encara pitjor, enceto una d'aquelles sèries que tant em distreuen (una amenaça formal).
En Barrio lejano (a mi m'ha tocat en castellà) no he trobat dedicatòria, però si una nota final força interessant:

EL SENTIDO DE LECTURA DE ESTE VOLÚMEN ES A LA OCCIDENTAL Y NO A LA JAPONESA POR EXPRESA VOLUTAD (sic) DEL AUTOR. LA ADAPTACIÓN GRÁFICA HA SIDO REALIZADA EN TOKIO POR FRÉDÉRIC BOILET, ENTRE ABRIL Y JULIO DE 2002, EN COLABORACIÓN CON EL AUTOR

Tal qual, amb majúscules i errata inclosa.

Aprofitant l'avinentesa, m'agradaria tocar, ni que fos de passada, un tema que em llama: la traducció de manga. He trobat un article fantàstic d'en Marc Bernabé i la Verònica Calafell, d'on penso robar amb alegria tot allò que em convingui. Si no m'erro, la Verònica va venir a la biblioteca fa cosa de dos anys, i per culpa dels Japanzone (oi, Quim?). Som-hi.

1. Del sentit (físic) de la lectura

"Originalment el manga es llegeix de dreta a esquerra, tant el llibre com les vinyetes de cada pàgina. A l’hora de publicar-lo en català hi ha dues opcions: fer l’anomenat «efecte mirall», que vol dir invertir el sentit de lectura de l’obra (a Shin-chan), o mantenir el sentit de lectura original, com és el cas de Musculman o Fushigi Yugi.
Si es fa «l’efecte mirall» cal estar al cas amb les referències de dreta a esquerra: no té cap més secret, però quan apareix una «dreta» ha de passar a «esquerra», i a la inversa. Si per algun motiu és especialment estrany que sigui així (com en una història del Detectiu Conan, recordem, que s’havia de buscar un «dretà» en un parc d’atraccions), aleshores es pot comentar amb l’editorial per no fer mirall en les vinyetes afectades, per evitar l’estranyesa del lector o l’absurditat del resultat."
Aquí teniu un exemple de lectura a la japonesa, amb vinyetes numerades i tot.

2. Algunes dificultats específiques a l'hora de traduir del japonès.

"la llengua original del manga és el japonès. I com que el japonès s’estructura d’una manera completament diferent de les llengües llatines, l’ordenació d’idees en la ment de l’autor que ha escrit el manga també és diferent. Per exemple, el japonès posa el verb al final de la frase, i combina tres sistemes d’escriptura diferents segons unes regles molt determinades que, entre d’altres, tenen a veure amb l’èmfasi que es vol atorgar a cadascuna de les paraules.
Un altre tret del japonès com a llengua de sortida és l’ambigüitat. Una ambigüitat que es reflecteix en coses tan bàsiques com l’absència de futur en els temps verbals (hi ha passats, presents i complements adverbials, només) o en l’absència de gènere i de nombre. Aquest últim tret permet als autors del manga jugar molt, sense anar més lluny, amb l’ambigüitat home-dona dels personatges, la qual cosa és un maldecap per al traductor a una llengua llatina que, ho vulgui o no, té marques de masculí i femení tant en els substantius com en els adjectius."

En aquest món, tot té la seva conya. Si voleu llegir l'article sencer:

3 comentaris:

  1. i si hi afegeixes una lectora que, hores d'ara, encara no sap quina de les seves dues esquerres és l'una o l'altra, ja tens un "jolgorio que no te cueng" :P tot i així no defalleixo :) un bon apunt, senquiu, vaig a llegir l'article :) arigato

    ResponElimina
  2. Clidice, jo també sóc de les teves. Si em veiessis fent de copilot...n'hi ha per a llogar-hi cadires.

    -I ara cap a on?
    -Cap allà, gira cap allà...No, home, no, t'he dit cap allà...(ben convençuda)

    "El cap allà", encara ningú l'ha vist...

    ResponElimina
  3. Aquest és un interessant problema filosòfic, Matilde: perquè els nostres "cap allà" mai no coincideixen amb els "cap allà" dels altres?

    ResponElimina