Revisant els interessants posts del bloc arriba la setmana que per alguns és el primer manga que llegiu i per altres (com jo) el primer club de lectura que assisteixo. Sóc en Quim de Japanzone.cat i per insistència de la Matilde (i amb molt de gust) escric quatre línies prèvies a la tertúlia del dimarts.
És un bon moment per dir que el primer còmic que vaig llegir de l'autor, Jiro Taniguchi, va ser en prèstec a la biblioteca Triadú; es tracta de l' Almanaque de mi padre que també recomano fervosament. Va ser la descoberta del talent de Taniguchi com a dibuixant i guionista, l'ús d'una narrativa d'estil realista i de desenvolupament d'històries a través de les vinyetes. Un plaer pel lector. Més tard coneixeria Barri Llunyà, protagonista del club de novembre.
Tot llegint de nou Barri Llunyà he observat que a la versió catalana hi ha nombroses notes de la traductora que ens ajuden a comprendre millor aspectes de cultura i tradició japonesa. Per complementar-ho he recopilat algun apunt breu per fer la lectura més entenedora en el context social de la història.
A l'inici del manga l'Hiroshi està de pas a Kyoto: l'antiga capital del Japó, que acull un gran patrimoni cultural i religiós; la ciutat tradicional és coneguda pels temples, els jardins zen o les geishes. El shinkansen té parada a l' estació de Kyoto (vegeu còmic a la pàg. 6), un edifici inaugurat el 1997 que contrasta per la seva modernitat degut a la sorprenent estructura de vidre i ferro. L'arquitectura concebuda per aquest espai permet tenir una bona panoràmica del centre de la ciutat.
Pel que fa a la localització de la història no us preocupeu, en el mapa del Japó podeu veure que a la illa principal, Honshu, és on hi ha les ciutats més conegudes: Tokyo, Kyoto-Osaka, Hiroshima... per situar-nos he marcat on es desenvolupa Barri Llunyà: la prefectura de Tottori, regió pròxima al mar del Japó. Breument, Tottori és una ciutat costanera d'uns 150.000 habitants, en canvi, Kurayoshi és un poble rural d'uns 50.000 habitants -així doncs més gran que Vic-. Sembla ser que és on també va néixer Taniguchi que en altres ocasions comentà que "el relat està basat en profunds records i vivències del meu passat”.
I és que a Barri Llunyà -escrit entre 1998 i 1999- podem trobar constant documentació d'escenaris i paisatges urbans i rurals, de dibuix realista i minuciosament caracteritzats al còmic. Una inmersió a la quotidianitat del Japó a través del manga. Salut i en parlem ben aviat!
Gràcies, Quim. Serà un plaer comptar amb la teva presència, aquesta tarda. Gràcies, gràcies, gràcies. O el que és el mateix, arigato, arigato, arigato.
ResponEliminaGràcies Matilde! El plaer també va ser meu: arigatô+reverència.
ResponEliminaAhhh... com m'agradaria anar al Japó... Si algun dia em toca la loto, ja sabeu on trobar-me! :)
ResponEliminaBé, suposo que és més fàcil estalviar alguns calerons, oi? :D
(però és que sóc molt mandrosa, ja em coneixes Matilde!) ;P
Una de les coses que més em criden l'atenció del país nipó és el fort contrast entre tradició i modernitat.
Edificis del s. XXI (o del s. XXII en alguns casos) i temples medievals, els aparells més futuristes i la cerimònia del té, els hotels més moderns i els tranquils ryokan...
Pels occidentals ha de ser un xoc total veure pels carrers de Tokyo dones vestides amb el kimono tradicional al costat de jovenetes vestides de gothic lolitas o cosplayers, no? :D :D :D
Jo faria milers i milers de fotos!! :D