l'undemà

Ahir ens vam trobar per parlar de Barri Llunyà el manga de Jiro Taniguchi que és el primer contacte del club amb el còmic. Per aquesta memorable ocasió vam comptar amb la presència de Quim Benito, com a mínim el 33% del web Japanzone. Per començar en Quim ens va explicar l’origen del mot manga i a grans trets l’evolució desde els gravats d’Hokusai fins a Doraemon. Il·lustrava les seves explicacions amb dades realment sorprenents com que al Japó el 40 % del mercat editorial es basa en aquest típus de literatura il·lustrada. De fet, aquesta va ser una de les primeres qüestions que es van tractar, és el còmic literatura?. Per molts no va ser només un retorn a la joventut o infància, el temps en què llegiem tebeos, sinó que va significar el descobriment d’una forma narrativa. Forma narrativa, segons una espontània (a qui des d’aquí tornem a saludar i donar la benvinguda), superior a moltes altres en capacitat descriptiva. En Jaume en canvi deia que el que menys l’hi agradava del còmic era precisament que aquesta capacitat descriptiva li deixava poc espai per a la imaginació. En Quim va fer un repàs als típus de manga segons el públic a qui van dirigits i va presentar al gran Osamu Tezuka, el gurú dels mangakas, la viva imatge del dibuixant de manga. El còmic que vam llegir va evocar entre nosaltres sobretot una il·lusió: podem recuperar el pasat?, podem, encara que només sigui fruit d’una borratxera, tornar una estona a la llar de la mare, pendriem les mateixes decissions?, cauriem en els mateixos paranys?, ...continuariem cagant-la?. Evidentment és un còmic dirigit a públic adult, això no vol dir que la canalla no es faci aquestes preguntes, però la línea és sencilla, detallista, clara en definitva realista com el món adult.

Es Josep hi va trobar una ferum masclista en el fet que fos "ell" l´únic a que se li atorgués la possibilitat de canviar de vida, i es van recordar les costums tant diferents a les nostres que tenen, moltes de les quals hem conegut a les novel·les que hem llegit lligades d’una manera o altra al Japó ....i deu n´hi do. Fins i tot semblava estrany que no hi hagués cap suïcidi, oi M?.

Personalment vull dir que la sessió d’ahir va ser meravellosa; sempre que parlo de còmics ho faig amb frikis que encara lamenten la mort del capità americà (exagero, no tots són així, per exemple en Lluís, algun m'agradaria parlar-vos dels meus usuaris preferits) i fer-ho ahir amb el públic assistent a la tertúlia va ser una revelació. Gracies a tots. I voldria fer una proposta, proposo oficialment des d’aquí per a la propera temporada l’Arkham Asylum, una aventura de Batman.

Abans d'arribar a desembre, mes de Poe, us tenim preparats un parell de posts amb l'arribada del manga i l'ànime a Catalunya gentilesa de Jordi Inglès, demà començem.