totoro, el nostre veí

Coincidint amb el nostre primer manga (agraïm la deferència de la distribuïdora Aurum), s’estrena a les pantalles de cinema (excepte a les de les Nits de Cinema Oriental que ja ho va fer fa un parell d’anys pel selecte públic vigatà) mi vecino Totoro l’emblemàtica pel·lícula de Hayao Miyazaki. El film va ser estrenat el 1988 com a complement d’un altre anime famós: la tomba de les llumenetes, catorze anys abans que el viatge de Chihiro guanyés l’os d’or al festival de Berlin i sis abans de Porco Rosso, la pel·lícula que va donar a conèixer l’estudi Ghibli al gran públic. Totoro, que s’ha convertit en la imatge de l’estudi, és un ser, difícil de definir, que viu als boscos d’alconforers amb qui es topa Emi una nena a qui acompanyarà en el seu ritme diari constantment alterat per descobriments, misteris, sentiments i sensacions noves. La imaginació és una constant en les pel·lícules d’aquest geni de l’animació, que ara, finalment veu tota la seva obra editada en dvd. D’aquí aconsellem a pares, mares, tiets i tietes que vegin la pel·lícula acompanyats dels nens. Personalment crec que és una joia, una pel·lícula per disfrutar-la a l’alçada de les grans obres mestres de l’art i d’afegitó un excel·lent material educatiu. Si fos mestre, m’oblidaria de sots ferestecs, aigües encantades i anacronismes varis i obligaria als meus alumnes a contemplar el film i comentar-lo.

P.S. Si algú pensa que m’he copiat l’article de Javier Ocaña publicat a el país el dia 30 d’octubre de 2009, que ho digui.
P.S.(2). Aquest post no estaria complet sense uns quants noms,el de Quim Crusellas, el de Xevi Dominguez i el de Jordi Inglès, gràcies a ells vaig descubrir a Miyazaki.i el còmic en general. Ja havia après a llegir amb el capitanTrueno i ...però això és una altra història. En Quim és un fervent admirador (com a mínim) del cinema oriental, les seves Nits de Cinema Oriental són una excel·lent forma de donar a coneixer aquesta cinematografia i mai ha deixat de banda l’anime. També s’ha de fer extensiva a en Quim i en Ramón de Japanzone, doncs la seva tasca, més enfocada al còmic, també és mereixedora d’elògi.