No, aquest no és el gravat japonès més famós del món. Podríem dir que els ukiyo-e són els antecedents del manga, literalment ukiyo-e significa pintures del món que flota i els temes solien ser escenes de la vida quotidiana o paisatges. En concret, el que il·lustra el post pertany al gènere shunga, és una il·lustració d’un llibre de 1814 titulat espasmes d’amor. Aquestes petites joies, que tant importants són en la història de l’art (per exemple és coneguda la influència que van exercir sobre Van Gogh), solen ser gravats realitzats en fusta o altres tècniques com la xilografia que majoritàriament es van realitzar entre els segles XVII i XIX. No, tampoc és el més famós del seu autor, Hokusai, un dels més grans gravadors del període Edo, famós per la sèrie de vistes sobre el mont Fuji i la gran onada de Kanagawa entre altres meravelles. De fet, es diu que Hokusai és el primer que va fer servir el mot manga per referir-se a imatges disposades en seqüències, avançant-se un segle a la teoria de la seqüenciació de les imatges de Will Eisner. Com deia, he triat aquesta imatge que intenta relacionar el manga amb l’art del gravat japonès per una altra raó, a veure si algú és capaç d’adivinar-la....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
s'admet pop com a animal de companyia!
ResponEliminahahahaha bona matilde! :P ni idea, però em sembla un post d'allò més interessant :)
ResponEliminaAi, Clidice, que jo, en ser gallega, tinc molta tirada pel pop "a feira".
ResponEliminaAl Museu Picasso fan una exposició que es titula Imatges secretes: Picasso i l'estampa eròtica japonesa. Més informació Aquí.
Robert, comença, si el trobes per "Paraiso" d'en Barthelme. Ara Sexto piso ha reeditat "El padre muerto", gan també, i l'han reeditat pq fa 20 anys que es va morir!!
ResponEliminaSi, Matilde, pop es un animal de companyia... diga'li al pop que surt a "arale" el pobre..
Doncs jo felicito al Robert per aquest post. M'encanta Hokusai, no fa gaire van fer una exposició de gravat japonès a la Pedrera i crec que li hauria agradat si és que no hi va anar...
ResponEliminaVull afegir que Hergé també es va inspirar en aquestes pintures.
Salutacions.
I també vull afegir que mai no endevino res, em costa adonar-me fins del que tinc davant....
ResponEliminaImpressionant! No el conexia. Potser va caure a les mans de Lovecraft abans que es poses a escriure sobre Chtulhu? Sembla una inspiració perfecta per als homes-peix d'Innsmouth.
ResponEliminaNo vull fer una broma fàcil, però això del gènere "shunga" dóna per molt... ;-)
HOla Silvia, Hola SM,
ResponElimina...i tant que hi vaig anar a l'exposició de la Pedrera un dissabte o festiu a la tarde que no hi havia ningú enlloc (deuria ser festa) de Barcelona, vaig poder entrar amb el cotxe sense xocar amb ningú....de totes maneres els millors d'aquella exposició eren els de Utamaru...tinc el catàleg...
SM, molt bona aquesta relació amb Lovecraft, però qui sap si és pop o popa?, jo suposo que pop, però...
I què deu buscar amb tanta ànsia el pop entre les cames de la geisha?? No ho entenc.
ResponEliminaPotser la raó desconeguda del Robert té a veure amb la quota pendent?
Carai, tantes preguntes i encara no he dit que m'ha semblat l'entrada del Robert digne d'antologia. D'aquí, posem vint anys, encara se'n parlarà com exemple.
...ja,ja,ja, veí, ets un crack....
ResponElimina