divendres, 13 de novembre del 2009

totoro, el nostre veí


Coincidint amb el nostre primer manga (agraïm la deferència de la distribuïdora Aurum), s’estrena a les pantalles de cinema (excepte a les de les Nits de Cinema Oriental que ja ho va fer fa un parell d’anys pel selecte públic vigatà) mi vecino Totoro l’emblemàtica pel·lícula de Hayao Miyazaki. El film va ser estrenat el 1988 com a complement d’un altre anime famós: la tomba de les llumenetes, catorze anys abans que el viatge de Chihiro guanyés l’os d’or al festival de Berlin i sis abans de Porco Rosso, la pel·lícula que va donar a conèixer l’estudi Ghibli al gran públic. Totoro, que s’ha convertit en la imatge de l’estudi, és un ser, difícil de definir, que viu als boscos d’alconforers amb qui es topa Emi una nena a qui acompanyarà en el seu ritme diari constantment alterat per descobriments, misteris, sentiments i sensacions noves. La imaginació és una constant en les pel·lícules d’aquest geni de l’animació, que ara, finalment veu tota la seva obra editada en dvd. D’aquí aconsellem a pares, mares, tiets i tietes que vegin la pel·lícula acompanyats dels nens. Personalment crec que és una joia, una pel·lícula per disfrutar-la a l’alçada de les grans obres mestres de l’art i d’afegitó un excel·lent material educatiu. Si fos mestre, m’oblidaria de sots ferestecs, aigües encantades i anacronismes varis i obligaria als meus alumnes a contemplar el film i comentar-lo.

P.S. Si algú pensa que m’he copiat l’article de Javier Ocaña publicat a el país el dia 30 d’octubre de 2009, que ho digui.
P.S.(2). Aquest post no estaria complet sense uns quants noms,el de Quim Crusellas, el de Xevi Dominguez i el de Jordi Inglès, gràcies a ells vaig descubrir a Miyazaki.i el còmic en general. Ja havia après a llegir amb el capitanTrueno i ...però això és una altra història. En Quim és un fervent admirador (com a mínim) del cinema oriental, les seves Nits de Cinema Oriental són una excel·lent forma de donar a coneixer aquesta cinematografia i mai ha deixat de banda l’anime. També s’ha de fer extensiva a en Quim i en Ramón de Japanzone, doncs la seva tasca, més enfocada al còmic, també és mereixedora d’elògi.

11 comentaris:

  1. La Tomba de les Llumenetes és una de les històries més tristes que he vist. Quina pena que em vé només de pensar-hi...

    ResponElimina
  2. és molt cert membrillu,...ets vist el totoro?

    ResponElimina
  3. Konnichiwa!! :D

    Ah!!
    Quines ganes que tinc de veure Totoro! :)

    Crec que el Professor Robert també hauria de passar a les seves classes les altres joies de Hayao Miyazaki.
    M’agraden especialment “Hauru no Ugoku Shiro” (“El casillo ambulante”) i “Sen to Chihiro no Kamikakushi” (“El viaje de Chihiro”).

    Jo m’apuntaria a les seves classes de ben segur! ;D

    ResponElimina
  4. Totoro l'he vist i disfrutar molt! He vist gairebé tot el q ha fet Miyazaki (que cada cop és més surrealista), i crec que és un mestre. Fa de mal dir, però si només m'hagués de quedar amb una agafaria chihiro. A les que tinc més "carinyo", però, és a mononoke i nausicäa, i a la sèrie de Conan el nen del futur (que no és el detectiu!).

    ResponElimina
  5. ei Alexandrina, com anem?, ja tens raó ja, però tu també tens alguna cosa a dir d'un anime que fa poc t'ha agradat molt, oi?, a veure quan t'animes, però ara suposo que deus estar molt ocupada lamb el canvi de sistema i el concert de divendres, oi ?

    ResponElimina
  6. Ei membrillu,. tens raó en que són genials totes...però Totoro....

    ResponElimina
  7. A mi m'encantava el manga... fa 15 anys aproximadament. Ara el trobo per a criatures, joves adolescents i demés, encara que diguin que és per adults. Què voleu que us digui, ara em miro totoro o porco rosso o el que sigui i no hi trobo cap mena de gràcia. Clar que abans jugava a jocs de rol, també. No hi té res aveure, ho sé: per què els gustos varien segons l'edat, o fins i tot l'època de l'any?
    En fi, espero que mai em passi amb la literatura i deixi d'interessar-me.

    ResponElimina
  8. Dr. Vilardekyll15/11/09 16:53

    Ferran : a mi tampoc m'entusiasma el "manga", però d'aquí a dir que no tenen gràcia...Segurament és perquè tinc gustos molt occidentals, però em costa de sortir dels meus intocables Will Eisner, Tardi, Crumb...

    ResponElimina
  9. Miquel Hyde15/11/09 16:59

    I una pregunta : no és molt esquemàtic això d'"occidental" i "oriental" ? No conec massa bé el tema, però a un xinès voleu dir que li fa massa gràcia que el posin en el mateix sac "cultural" d'un japonès, per exemple ? Verdaguer i Rimbaud eren contemporanis i europeus, però no s'assemblen en res !!

    ResponElimina
  10. ...no Ferran no et llançaré cap kamehameha, si no hi trobes res al manga faras bé en evitar-lo,...

    Verdaguer versus Rimbaud, aquest doctor sempre ens sorpren amb alguna genialitat....

    ResponElimina
  11. Ei ei, que no heu pas trobat mai ningú tant fan com jo d'en Gokuh i les seves boles (vull dir les del drac!). No era fan, era FANatic!

    Doctor, millor P.V; príncep dels poetes, Paul Verlaine, es clar. Fantàstic!

    ResponElimina