dijous, 3 de desembre del 2009

de plagis i conquilles


Edgar Allan Poe va morir pobre i com un pòtul.. El dia 5 d’octubre de 1849, borratxo i vestit amb roba aliena aparegué delirant en un carrer de Baltimore en un estat lamentable, proper al que avui s’anomenaria coma etílic. Els darrers dies de la seva vida estan coberts per una capa de misteri que entre altres fantasies ha servit a Mathew Pearl per escriure un best-seller, perfectament prescindible, titulat l’ombra de Poe. La mort només va ser una altra de les tragèdies en la vida del mestre. Amb només tres anys es quedà sense pares i fou acollit per la família de John Allan un ric comerciant (i després terratinent) del sud. Quan va morir la senyora de la casa, Frances Allan la veritable mare de Poe, John Allan no va voler saber res del jove que només volia ser poeta i ja li va deixar ben clar que no veuria un cèntim de la seva fortuna. Poe podia haver arreglat les coses, acceptar alguna feina de les que li proposava el seu padrastre, però li ho impedia l’orgull del sud, de fet, l’únic (potser juntament amb l’esperit analític) que heretà de John Allan. Per atenuar les estretors econòmiques que l’acosaren durant tota la vida, a començaments de l’any 1838 va publicar un tractat de conquilogia titulat el primer libro del conquiólogo de Edgar A.Poe que no era res més que un plagi del Manual de conquilogía del naturista europeu Thomas Wyatt; ......l’escàndol va ser per llogar-hi cadires, el crític que havia gosat acusar de plagi al mateix Longfellow ara era caçat cometent el mateix pecat que havia denunciat.

Quina estranya atracció es desprèn dels exoesquelets dels mol·luscs?, Qui, quan durant un passeig per la platja troba una conquilla, pot evitar ajupir-se a recollir-la, admirar-la, olorar el nàcar i grapejar-la un cop i un altre? Qui ens pot assegurar que el secret de la vida no es troba entre els plecs d’una petxina?



Aquí trobareu la bellíssima obra del biòleg alemany Ernst Haeckel publicada el 1898. El llibre ens ofereix més de mil gravats de visions al microscopi, animals marins i les més variades espècies del mon animal i vegetal.

19 comentaris:

  1. caram caram! el que pot fer la gana! i el no baixar del ruc! suposo :P

    ResponElimina
  2. ...efectivament Clídice, efectivament,...

    ResponElimina
  3. Veí de les Corts3/12/09 15:38

    Sí que són maques les conquilles, fan que un hi tingui ganes de posar el nas i perdre's entre tant de plecs i corves. Ai...

    ResponElimina
  4. Espai de llibres3/12/09 15:58

    Molt bona la nota, Robert. I molt simpàtiques, les conquilles. Anava a preguntar-te pel llibre de Mathew Pearl, però ja veig que no val la pena...

    ResponElimina
  5. Ja teniu a la vostra disposició les guies de lectura en paper i,
    dalt a la dreta, en pdf.

    Hi ha una rata grossa com un gat. Una errata. A la portada. Ja m'ho sabreu dir.

    Les pàgines centrals, que no podreu llegir de petita com és la lletra, són un recull d'esqueles de Poe. En aquesta adreça les podreu veure més bé.

    Mitchum, no t'ho creuràs, però és la pàgina d'en Mathew Pearl!!!. El del bestseller, potser?

    ResponElimina
  6. Això no ho sabia. Molt curiós.

    D'altra banda, el meu germà va començar "L'ombra de Poe" i ho va deixar córrer. No li agradava gens.

    ResponElimina
  7. Amics de fora muralles. Si no heu visitat mai Vic, no se us acudeixi fer-ho pel mercat medieval. Perlamoriperlamortdedéu. Quina pantomima. Suposo que si fos propietària d'un establiment hostaler no diria això.
    Ja ho sé que no té a veure amb en Poe. Tret que també fa por, clar.

    ResponElimina
  8. Atxiiim... perdoneu-me. Bé, estic millor, encara que no ho sembli, però no prou com per contestar-vos el vostres anteriors comentaris a l'anterior post. Per tant deixeu-me un bon dinar, un bon païr i una bona migdiada, que tornaré amb les paraules esmolades com una espasa!
    Ah, per cert, Matilde: SOBREVALORAT!
    Faulkner també és Poe... perquè Faulkner, un home tant seriós com ell, també BEU. Aquesta es la única semblança amb Poe... per ara. Tornaré sobrebalorat.

    Fgt (al feisbuc em dic Paul Verlaine!)

    ResponElimina
  9. Ps: A la presó el mercat medieval!

    ResponElimina
  10. Eccs, Ferran. Caca, això, caca.

    Me n'alegro que et trobis més bé. Afua, afua, per no dir esmola.

    Apa, que vosté eixabuiri de gust.

    ResponElimina
  11. Dr. Vilardekyll4/12/09 18:29

    Ferran : sabies que Paul Verlaine reoneixia la seva influència, com a poeta si més no, de Poe ?
    I com que m'has provocat molt amb això de Faulkner, i com que sóc així de xulo, i com que tots dos m'agraden molt, i com que m'agrada fer comparacions ni que siguin agafades pels pèls, et diré que l'atmosera, per exemple, d'algunes obres faulknerianes tenen molt de Poe, i que certes relcions famiiars de submissió i perversió en les novel.les de Fulkner a mi em recorden als venjatius personatges d'"El cor delator", "El barril d'amotillado" o "El dimoni de la perversitat".

    ResponElimina
  12. D'acord, Poe es un mestre per a molts, però en el cas específic de Faulkner, l'alumne ha superat "en escreix" el mestre. No nego que Poe sigui bo, perquè és innegable l'evidencia, però que se li dóna un paper molt més gran del que en realitat té (per no dir la parauleta s... que no suporta l'amiga internauta lletraferida Matilde).
    Verlaine "mamava" (i que no s'entengui malament, ja sabem les amistats sexuals d'en Paul!) més de Baudelaire i Mallarmé que de Poe, Doctor Vilardekill!

    Ara se m'ha acudit... Poe es trobaria a faltar si no n'hi hagues hagut cap. Evidentment. No així Bukowski. No em feu cas, son pensaments... si em disculpeu, tinc una cremor d'estómac....
    Siau,
    Fgt

    ResponElimina
  13. Silvia, sense coneixe'l, estic segur que el teu germà té bon gust.

    Farran: per la cremor d'estomac: Almax, mano de santo, vaya....

    ResponElimina
  14. Torno a les petxines. No sé si es fascinació o treballs escolars, però la via d'accés més freqüent des de Google fins el meu bloc és la paraula "bivalves".

    ResponElimina
  15. En tota la meva vida (gairebé 32 anys) no he hagut de "fotra'm" un Almax -una cosa blanca i espessa, aiii ecs quin fàstic!- i no ho faré ara. Hi ha remeis casolans... i m'han deixat passar la nit tranquil.

    ResponElimina
  16. Ferran, n'aquesta vida no és pot dir mai d'aquesta cosa blanca i espessa no en beuré. De tota manera, l'almax també el fan en pastilles.

    ResponElimina
  17. Allau, no seran Los buscadores de conchas despistados (en l'accepció argentina de Concha, a qui aprofitem per a felicitar, amb motiu d'imminent onomàstica), oi que no? Ji.

    ResponElimina
  18. vala, vale ferran, jo només volia ajudar...com que a mi em va bé, he pensat que a tu també te'n aniria...que tinguis un bon pont de la puríssima constitució...

    ResponElimina
  19. Dr. Vilardekyll5/12/09 13:12

    Ferran, efectivament Verlaine és deutor de Mallarmé i Baudelaire, però ja saps de que aquest últim era un "fan" de Poe....Junt amb l'almax, llegeix-te alguns poemes de Poe, a veure si a més dels mals físics et curen la teva aversió a l'autor d'"El corb"....Et recomano aquest poema, però també "Annabel Lee", "Ulalume" i "Un somni dins d'un somni"....Recepta particular, és clar.

    ResponElimina