Sandro Botticelli. Paradiso
Los Justos
Un hombre que cultiva su jardín, como quería Voltaire.
El que agradece que en la tierra haya música.
El que descubre con placer una etimología.
Dos empleados que en un café del Sur juegan un silencioso ajedrez.
El ceramista que premedita un color y una forma.
El tipógrafo que compone bien esta página, que tal vez no le agrada.
Una mujer y un hombre que leen los tercetos finales de cierto canto.
El que acaricia a un animal dormido.
El que justifica o quiere justificar un mal que le han hecho.
El que agradece que en la tierra haya Stevenson.
El que prefiere que los otros tengan razón.
Esas personas, que se ignoran, están salvando el mundo.
Jorge Luis Borges. La Cifra. Emecé, 1981
Sobre la il·lustració:
ResponEliminaUn dels 92 dibuixos (fets entre 1480 i 1495) de Boticelli sobre la Divina Comedia de Dante.
Aquí trobareu un article La divina comedia de Dante ilustrada por Boticelli.
A La Central venen un llibre (64'15 leurazos del ala) que podria molt ben ser el regal d'un just a un altre just. The drawings for Dante's Divine Comedy. Thames&Hudson, 2000.
intentaré canviar el gènere a alguna de les descripcions de Borges a veure si puc ser justa. Mmmmmm, vaja, això de preferir que els altres tinguin raó nusé nusé :)
ResponEliminarellegint, penso que tinc sort, conec moltes persones justes, encara estic a temps d'aprendre :)
Un bon programa, miro de seguir-lo.
ResponEliminaamb matisos sembla que hi ha una bona pila de persones justes (m'afegeixo al comentari de la Clidice, li manca allò que ens diuen "persperctiava de gènere"). Més que de les altres crec jo. Afortunadament.
ResponEliminaperspectiva de gènere, volia dir
ResponEliminaClidice, aquí en tens una:
ResponEliminaUna dona que escriu un poema en una tira de paper de vàter a les cinc de la matinada. ;)
Tu diràs si ets justa.
El tècnic que vindrà demà, si déu vol, i m'apriarà l'escalfador, que si no no em penso dutxar nevermore nevermore i nevermore de la vida. Un altre just; aquest m'arrissarà, però.
(què estàs toveta, clidice? Ai, no sé. Una abraçada i bon nadal o el que sigui)
jorllll quina esgarrifanceixonsssss jo tampoc em dutxaria nevermore ni mai així :P
ResponEliminatoveta? naaaaaaa, jo em mantinc cínica i acerada, però què vols, la bona gent no en té cap culpa :D
Bona Dutxa d'Aigua Calenta i Feliç Bany Nou! :)
Noies, no m'aixafeu la guitarra, plis, que això està escrit en els vells temps, quan el masculí s'utilitzava com a valor genèric per a referir-se a col·lectius de persones. Dispenseu al cieguito, sigueu justes.
ResponEliminaPel meu gust:
ResponElimina-Com a poema: anar fent
-Com a ètica i declaraciçó d'intencions: boníssim.
Mira, Mitchum, a tu que tens el cor punk, te'n dedico un altre, (aquest rima, potser t'agradarà més, formalment parlant, esclar)
ResponEliminaCANÇÓ DE NADAL
Mare de déu
mare del fill de déu
verge Maria
tu el vas tenir
tu verge el vas parir
a l'establia
i el fusteret bonic
va dir quin embolic
quina família
com ha sigut
que per déu sóc banyut
verga florida
jo no entenc re
fa falta molta fe
n'aquesta vida.
Enric Casasses
Fa bo de veure aparèixer en Borges, ni que aquest no sigui un gran poema. En la seva onda cabalística més pura: crec que tot plegat és un joc amb la Torah, o s'hi assembla molt.
ResponEliminaAi, Mitchum, que t'ho volia acompanyar amb uns ricsracs d'ampolla d'anís i cullera. Però no la trobo.
ResponEliminaCalla, que no me la descuidés l'altra dia a ca l'Allau. I com corria el cava: fèiem (com de)Poe i tot.
Pos a mi m'agrá. En els deu mesos que fa que espatllo aquest bloc, és el primer cop que m'atreveixo a posar alguna cosa del pobre home. Ni mú, no he dit, que jo sí que tinc por de la prevaricació, eixa mala bèstia.
ResponEliminaLluís, ni que aquest no sigui un gran poema + encara que sigui per nadal?. És broma.
La meva vaca accentua, què passa?
ResponEliminaClar que si es tracta de ser justa, t'hauria de dir, sí, Mitchum, tens raó.
ResponElimina(Etjuru que no m'he fumat res que no siguin 12 Marlboros. I bon nadal, o el que sigui, estimat Robert George Mitchum Roper)
...doncs mira Matilde que el que m'has possat d'EC, encara m'agrada menys,...de totes maneres s'agraeix la intenció,..
ResponElimina...parlant de poemes, amics i amigues blogaires, sobretot per a tu Matilde, si us sembla bé, un dia d'aquests us penjaré un poema d'un tal Edgar Allan Poe titulat Alone (Solo) que ja veureu com us agradarà...no sé si penja'l en anglès (s'enten força bé) o traduït al castellà,....
ResponEliminaNo m'arriba a l'ànima aquest poema, Matilde, quasi que em quedo amb el del Casasses. Estic com descregut, aquest nadal.
ResponEliminaMatilde, a mi també em sembla que et conec, si, visc a Vic i estic molt contenta que t'hagi agradat el "nostre" conte de Nadal, i gràcies per l'abraçada!
ResponEliminaTu també, Veí, fill meu.
ResponEliminaTu també, Veí, fill meu!
ResponEliminaEi, anònima que no ho ets, em va agradar molt, el conte. I un altre abraçada per a l'altra que viu a Vic.
ResponEliminaEi, anònim, siguis qui siguis, ens trepitjàvem i per dir el mateix! Què fort.
ResponEliminaMitchum, si penges l'Alone, em faig pipí a sobre i punt. Penja'l demà, pis. Ai no, plis.
ResponEliminaEm cago en els putes nadals, siguin per als justos o per als amos del mon - rockefellers, rothschilds, clubs de bilderberg i tuti quanti -...De veritat creieu que sobreviuen els justos en aquest nostre univers capitalistaconsumistaparanoic ?
ResponElimina...estic segur que aquest poema va ser el que va inspirar a Tim Burton pel seu Vincent...
ResponElimina..the same for you my dear....
ResponEliminaReconec (i confesso) que a mi, el nadal m’agrada. No sé, em sembla sentir aquell esperit del que parla Dickens. Ara, això si, trobo repugnant (d’acord, potser és un mot massa dur,...possem: asquerós ?) la revetlla de cap d’any, això de ser feliç per decret, d’emborratxar-te perquè toca, de portar calcetes vermelles, perlamordedeu com pot ser que no s’aboleixin aquestes estupideses....
ResponEliminaDoncs a mi també m'agrada aquest poema, Matilde. Però jo, quan hi ha el cieguito de per mig, potser no soc la persona més objectiva del món. "El que agradece que en la tierra haya Stevenson" M'agrada aquest vers.
ResponEliminaTorno a ser aquí. He hagut d'anar a matar el gall.
ResponEliminaDoncs jo, Hyde, m'he passat 20 anys de la meva vida odiant el nadal. Tal qual. Dels 16 fins als 36, més o menys. Ara que m'he quitat de tot, menys de fumar, me'l paso com puc, que acostuma a ser bé. Reunió de la tribu a cals pares (i quan dic tribu, dic tribu) fartaneres, xivarri de criatures, sobretaules etíliques i interminables. Per sant esteve, a mitja tarda, em foto una cocacola (l'única de l'any) i faig un rot gegant. I aquí s'acaba el nadal. Ah, i també acostumo a fer un puzzle, que acabo per Reis. De mil peces.
Crec que l'única feina que tenen els justos és mirar de sobreviure, Hyde. Bon nadal?
Espai. Jo ja no sé si m'agrada el poema dels trons.
ResponEliminaPer a mi és com un 13, rue del percebe. O com La finestra indiscreta. Totes aquestes persones, que s'ignoren, cadascú enfilant-ho per on pot. Bon nadal?
Mitchum, penjaràs demà Alone, plis?
ResponElimina@llau, :-).
ResponElimina(Ja passaré a recollir l'ampolla d'anís després de les festes)
Ospa, la minyona la va dur al reciclatge. Llàstima que t'has quitat de tot, sinó te la restituiria plena.
ResponElimina(and the secret word tonight is "cagoutin")
Aquest verificador de paraules se'ns està anant de les mans. Ves a saber què vol dir. Ara, això té pinta de renec.
ResponEliminaQuè no sigui un just, tu!
El que abre la puerta, a quien nadie saluda.
Ehem... més poesia, Matilde?
ResponEliminaAi, Sadurní, que no sé què em passa.
ResponEliminaTu acceptes un "bon nadal"?
Cabòries:
ResponEliminaEn Lluís tenia raó. Segons el Talmud dels jueus, cada època necessita 36 justos, per tal que el món vagi tirant. Al poema, en surten 13 de justos. Quina és la primera formació de 13 que us ve al cap? La teniu al post de sota.
Ai, el cieguito, qué sesudo y juguetón.
Així que de totes les paròdies del sant sopar, només tres són exactes pel que fa al nombre de comensals: House, Los Sopranos y Viridiana.
Al meu talmud particular (o sigui l'snark) el Campaner ho diu: What I tell you three times it's true. El que us dic tres vegades és veritat.
ResponEliminaDels convidats al sopar, si descomptem el desagraït Judes, i els multipliquem per 3, surten els 36 homes justos per anar tirant.
El poema té dotze versos (12 mesos, 12 horòscops, 12 apostols...)si fem cas al Campaner i multipliquem per 3, 36 à nouveau. Com diria l'amic Espai, caramba, qué bien pensado está el mundo!
ResponEliminaCarroll és déu i jo sóc el seu mofeta.
ResponEliminaPer ser justa, em sembla que fins i tot jo em faré mofeta d'en Carroll.
ResponEliminaApa, a dormitare. :)
Bora nit, Matilde.
ResponEliminaEl Nadal està sobrevalorat!
ResponEliminaSalut i Faulkner!
Bona entrada d'any.
Fgt
Com que vés a saber quan podré tornar a parlar del cieguito; com que anit la cosa anava de comptar...una tanka per a tancar:
ResponEliminaNo haber caído,
como otros de mi sangre,
en la batalla.
Ser en la vana noche
el que cuenta las sílabas.
Oita qui ve ara: en Ferran sobrevalorat (eeccs)!
ResponEliminaBon el que sigui, home d'ardides piràmides.
el millor nadal es el nadal mort jo faria desapareixer del calendari tot el que hi ha entre el 6 de desembre i el 6 de gener inclosos els rei ens estalviariem aixi canvis d'any i nomes tindriem onze mesos per a mesurar el creixement de la bestia humana i que cony vol dir nadal ?
ResponEliminaEl mateix que tot plegat i vist de la vora, Hyde, un cony de res!
ResponEliminaEncara no has arreglat el teclat, i has optat per no fer servir els accents, eh? Sàvia decisió.
ResponElimina