skip to main |
skip to sidebar
Qui més qui menys, aquesta darrera setmana ha hagut de córrer a buscar guants, bufandes i la resta de complements hivernals. Els de l'Amèrica profunda també. El quadre parodiat, el coneixeu de sobres; fins i tot algú de vosaltres el té a casa, a la coberta del darrer premi Llibreter, Winesbourg Ohio, de Sherwood Anderson. Es titula American Gothic i el va pintar en Grant Wood el 1930.
Podria deixar-ho aquí, però no: se m'ha girat feina. No esperava visita i se m'han presentat tots aquests, a l'hora de sopar. I no trobo la manera de treure-me'ls de sobre.
Els tercers no-convidats treballen a la meva sèrie preferida: The Sopranos.
ResponEliminaMiro per la finestra i les teulades ben blanques, tu. Neva a St. Julià de Vilatorta. Hivern.
molt bona l'apreciació ;P diguem que és una "formació" que duem marcada a foc.
ResponEliminaMiro per la finestra i plou, els carrers estaven congelats o sigui que fins no fa massa nens, avis i àvies ens oferien sessions de patinatge artístic o no. No s'han comptabilitzat gaire ossos trencats, espero :(
molt bona....
ResponElimina...jo també miro i veig un pam i mig de neu, és perillós agafar el cotxe...
(primer escrit desde guifi.net)
Queda't a casa Mitchum. Amb en Dosto i un bon focarró, ;).
ResponEliminaVeig que tornes a tenir connexió. Funciona!
què va, què va, estic al peu del canó.....
ResponEliminaQuè bo, Matilde! M'agrada aquesta perspectiva del bar de Moe...
ResponEliminaJo el fred, més que sentir-ho ara, l'estic preveient. D'aquí uns dies marxo a Berlín; dissabte se'm va acudir de mirar la temperatura que hi feia: 13 sota zero. Això, ni a Vic, no?
Això fins i tot a Vic, Espai. Nit de dissabte a diumenge: 12 sota. Fred luterà. Aquí no ens moquem amb mitja màniga.
ResponEliminaJo miro per la finestra i veig un mur de ciment amb alguna verdissa al capdamunt. Això sí, ni un bri de neu. A la capital sempre en quedem sense... M'hauré de traslladar, perquè ja n'estic fins el capdamunt.
ResponEliminaBuenu, i m'haig de mirar els Sopranos...
Voler és poder, Veí. Mira'm bé: tota la vida a Barcelona i aquí em tens, vigatana d'aquelles de Digues-me Laura.
ResponEliminaThe Sopranos son homèrics! Ara, has de tenir tirada a la cosa nostra. T'ha d'agradar El Padrino II, per a entendre'ns.
American Gothic és una pintura fascinant que et deixa hipnotitzat. Fixa't tu quantes vegades s'ha plagiat en el cinema...
ResponEliminaLa resta de sants sopars són molt bons. Jo també hi posaria el de Viridiana.
El comprovador de paraules em diu:
"flumpat".
Oído cocina. Marchando una de Viridiana, gentilesa d'en Lluís Bosch. Gràcies.
ResponElimina(Al comprovador ni te l'escoltis. Engega'l de dret!)
Hòstia! (Ai, perdó). M'acabes de deixar garratibat. Això és feed-back i la resta són collonades.
ResponElimina...sense cap mena de dubte, la millor!!!!!!!!!!!la celebro tocant les castanyoles, i fent el retrato ni més ni menys que la Lola Gaos.
ResponEliminaHas dit Lola Gaos, Mitchum? Li hem de fer un post. Al gener. Gaos+Dostoievski. De quan la tele era en blanc i negre i només hi havia dos canals. Un programa que es deia Novela; el feien havent dinat, en plan El cor de la ciutat. Cal tenir més de 40 anys, per saber de què parlo. La Gaos fent de la vella usurera de Crim i càstig.
ResponEliminaEn vull afegir un en vull afegir un!
ResponEliminaBuenu, vale, d'acord...
ResponElimina...bona serie Galàctica, la nova....membrillu, jo totjust passo a la primera temporada...
ResponEliminaRobert, es del milloret que he vist en ciencia ficció! I em fas enveja, poder-la veure per primera vegada. Ja en parlarem, ja.
ResponElimina