dimecres, 9 de desembre de 2009

l'estanyol de les granotes

Edgar Allan Poe va néixer a Boston com podia haver nascut en qualsevol altre lloc on els seus pares haguéssin representat una obra; de totes maneres ell era un cavaller del sud més que no de Nova Anglaterra. La seva obra no va ser mai apreciada per Emerson i els intel·lectuals de l’est, el seu sotarrat romanticisme no era ben rebut pel racionalisme bostonià. Una vegada, va participar en una mena de fòrum de debats (1) transcendentalista i la va liar. Una dama de l’alta societat el va convidar a una de les seves sessions, el van anar a escoltar totes les testes florides de Massachussets, segur que es va penjar el cartell de sold out. Però el nostre heroi (!). va arribar embriac i en posat greu però amb la veu valva els recità Al-Araaf un poema de joventut gens adecuat pel selecte públic. Els diaris el van posar a parir, però ell amb la seva arrogància caracteristica va dir que ho havia fet expressament, per venjar-se dels creguts de l’estanyol de les granotes, en al·lusió, suposo, al Walden de Thoreau.

Una de los poques coses bones que té treballar en dissabte és que de tant en tant puc fer petar la xerrada amb en Lluís; si, aquell usuari model del que ja us he parlat en alguna ocasió i segur que avui tampoc serà l’última,...doncs, bé, com us deia, l’altre dia, abans del pont de la immaculada constitució, va venir i em va explicar el dia que a Baltimore va visitar la tomba de Poe. Jo era feliç, estava a un taulell de distància d’algú que havia tocat la tomba del mestre. Em va dir que va anar a presentar-li el seu respecte i que va fer un xarrup de whisky a la seva salut-memòria. En marxar, ja d’esquena a la làpida, potser va sentir una veu d’ultratomba que deia: ... és que beuen sols els catalans?





(1) Broma vigatana.

10 comentaris:

  1. Beuen, Robert, I presume...

    ResponElimina
  2. o.k. allau, beuen...sort n'hi ha....

    ResponElimina
  3. ..gracies per la correcció Allau, podria dir que són les presses però no seria veritat i és que d'on no n'hi ha no en raja...

    ResponElimina
  4. Una de les poques coses bones que té treballar en dissabte és que, de tant en tant, ens visita en Lluís i em demana si el vull acompanyar a fer un estudi sobre l'ordenació del mobiliari urbà de la ciutat de Vic, concretament, de la disposició dels parterres. Això, benvolguts (udes, ets i uts), i encara que no ho sembli, és la mise à jour vigatana d'aquell mític i tan nostrat estudies o treballes?. I una broma que només ens fa gràcia a tots dos, oi?

    ResponElimina
  5. Mira, m'acabeu de donar una idea. Com que Baltimore queda lluny, podria beure un gotet de wiski davant la foto que heu penjat, o bé apropar-me a la tomba d'algun escriptor català aficionat a l'alcohol per fer el mateix gest. Hem de cultivar els nostres mites, i els nostres esperits, no?

    ResponElimina
  6. Lluís Bosch (no el Lluís de comptar parterres),
    A casa tinc un llibre preciós (l'Espai de llibres ja el coneix i em deu una entrada al seu bloc) que es titula Tumbas de poetas y pensadores, de Cees Nootemboom. La de Poe no hi surt. Però a la d'en Cortázar no hi falta mai una ampolla d'absenta, per exemple. Escriptors amb molta set no ens en falten. Pla, Faulkner, Baudelaire, Lowry, Dostoievski, Bukowski...
    Fa dies que vull aconseguir un llibre de Julio Ramón Ribeyro. Es titula Las botellas y los hombres. Jo sóc partidària del tragueig mesurat. Gintònic o vi negre. I, entre molta d'altra gent, desconfio dels abstemis, ves.
    Les litúrgies particulars són una altra manera de mantenir-nos un pèl embriacs, però sense alcohol, no? A mi m'agraden.

    ResponElimina
  7. Al cognom del pobre Cees li sobra, com a poc, una m.

    ResponElimina
  8. ...i tant que si Lluís Bosch, enbriagem-nos tots, de vi, de Poe....embriagem-nos tots sense parar....
    (N'est pas moi qui parle, c'est Baudelaire)

    ResponElimina
  9. Que consti, Matilde, que no m'he oblidat de l'entrada que et dec. Però és que, sabent que és per a tu, vull que sigui especial... i de moment no me'n surto. Però arribarà, arribarà.

    ResponElimina
  10. Ara m'agrades, Espai.
    Una abraçada.

    Obro parèntesi Darrerament llegeixo moltes coses sobre chicas malas. Pero que muy malas ;) Tanco parèntesi

    ResponElimina