Catiusques | дождь сапогах
f. pl. [mit.] Calçat de goma que cobreix el peu i una gran part de la cama. També conegudes com a botes d'aigua, botes de goma o botes de pluja, prenen el nom de la sarsuela Katiuska, de Pablo Sorozábal, 1931, on la protagonista apareixia a l'escenari amb botes altes. Es tracta d'una forma afectuosa, un hipocorístic, del nom Caterina en rus. Per tant, caterinetes fóra més nostrat, però ni parlar-ne: catiusques i punt
Curiositats Els anglesos d'això en diuen wellies (Wellington boots), en honor del duc d'ídem, que mentre rematava Napoleó a Waterloo, encara li va quedar temps per encarregar al seu sabater -en Hobb de St. James, Londres- unes botes de pell com les que portaven els soldats de cavalleria alemanys. Els terratinents anglesos es van apuntar de seguida a la moda de les wellies. Més tard es van començar a fabricar amb goma i de color verd.
Instruccions d'ús En ser impermeables, les catiusques obstaculitzen la transpiració del peu, per la qual cosa s'aconsella utilitzar dos parells de mitjons de cotó -del bo, del que xopa- perquè sinó, al cap d'una estona s'obté justament el que es pretenia evitar: tenir els peus molls.
Divendres, moments musicals.
Sempre s'aprèn alguna cosa nova, cada dia. Al marge de l'anècdota del duc de Wellington, la d'avui és això de posar-me dos parells de mitjons dels bons.
ResponEliminaSempe m'havia semblat absurd això de posar-se les botes de goma, perquè acabava amb els peus mullats. Ara ens has donat la clau.
ResponEliminaTot i que, em temo que em quedo amb les noves tecnologies: de moment no he trobat res com el Gore-tex per impermeabilitzar les botes. Coses de la modernitat
Sempre hi ha una primera vegada per a tot. Les meves primeres catiusques eren verdes, falavan galego i me les va comprar l'àvia. Un dels millors regals que m'han fet mai. Amb unes catiusques als peus (i dos parells de mitjons) s'acabava la lletania del vigila!!. Estimades catiusquetes alliberadores.
ResponEliminaI visca el Gore-tex!, que una cosa no treu l'altra.
ResponEliminam'ha encantat l'origen de la parauleta!
ResponEliminabon dia pel matí!
bon dia pel matí, rasoir. I gràcies pel teu post.
ResponElimina...d'acord, pel mateix preu ho podria buscar al google però... algú em podria explicar això del Gore-Tex, ?, m'encurioseix el paraulot, no tindrà res a veure amb la matanza de texas?????
ResponEliminaés el material del què estan fets els somnis, Mitchum.
ResponEliminaMira la frikipedia a veure què et surt, doncs.
ResponEliminaEls espeleòlegs -més que ningú llevat dels porquers- estem encaterinats amb la versió ruda d'aquestes botes.
ResponEliminaJo sempre les duc a la furgo.
Recordo un cop a l'infinit túnel del Piscarciano. Aquells pregons estanys de fang... Quan cada passa era una agonia i extreure'n la bota esdevenia una prioritat de subsistència subterrània.
Penúries de gratar pel subsòl... A qui li pot importar!
la cita és de Uiliam Txèspir, Mitchum.
ResponEliminaHola,
ResponEliminael bloguejat, avui l´entrevisten a L´hora del lector, explicava en un apunt com no entenia una de les primeres paraules del seu fill, entre l´anglès i el català, i era "wellington".
De moment no m´entusiama El Jugador, si Els jugadors de whist.
Imma
Coincidim del tot, Imma. Jo també m'he embolicat amb els de whist i m'està agradant molt. Ja ens en va parlar en Bezsonoff(no ho escriure mai bé) quan va venir a casa. Com que va confessar que són molt amics amb en Pagès, m'ho vaig prendre amb calma i pinces. Però tenia raó, el rus blanc que viu a Perpinyà.
ResponEliminaQuè bona la relació Gore-Tex amb la Matança de Texas!!! No se m'havia acudit.
ResponEliminaUna pregunta: Què vol dir el títol del post? la darrera paraula sembla que sigui Matilde...
Diccionari rus de la Matilde, més o menys, perquè el nostre eslavista de capçalera, un tal Aleksandr, sempre va una mica passadet de vodka.
ResponEliminaNo he suportat mai les caterinetes (trobo que li escau més): prefereixo els peus mullats. Ara que hi penso, tampoc aguanto portar paraigües, per allò d'anar amb el braç enlaire. Les sàndalies de goma, tampoc. Deu ser algun tipus de fòbia contra els complements que tenen a veure amb l'aigua, encara que amb els xubesqueros m'hi trobo la mar de bé!
ResponEliminaSe m'oblidava: que ja em miraré el Twist, que m'intriga.
Algú aquí és malalt (més o menys) de la literatura d'en Roberto Bolaño? Robert, t'agrada?
ResponEliminaMatilde?
El 4 de febrer surt una nova novel·la d'ell: "El tercer reich". Ho sento, ho habia de dir!
Veí, tens més manies que jo; ja és gros, això. Tu, gavardina i jersei negre de coll alt, peaso existencialista! (i l'étranger sota el braç). Irresistible.
ResponEliminauh, You make me Twist and Sh-sh-sh-sh-sh-sh-shouuuut...Cmon, cmon, cmon, cmon, baby, now.
Ei Ferran jo només he llegit 2666 (es diu així oi?) i em va agradar molt, alguna part més que altra, però molt bona....i gracies per la noticia,...
ResponEliminaAlgún savi, podir posar de manifest la meva ignorància i dir-me com posar un avatar el blog? Dic, la fotografia del meu "jetu", per exemple...
ResponEliminaGràcies.
...si has de posar la teva foto val més que ho segueixis ignorant... (i si, jo també t'estimo)
ResponElimina..per cert, perquè no ens fas cinc cèntims d'aquest thriller tant emocionant que llegeixes?...
ResponEliminaJordi,
ResponEliminaHas de tenir un compte de correu gmail. Després vas a Blogger i et configures un perfil, on podràs afegir una foto. A disposar.
Ara mateix.
ResponEliminaA veure?
ResponEliminaGràcies Matilde. I perdó. Sóc de Malmec, jo.
ResponElimina...encara has quedat prou bé....
ResponElimina..per conèixer més coses sobre els habitants de Malmec aneu aquí:
ResponEliminahttp://www.frikipedia.es/friki/Alf
Wala, Jordi, aquest diumenge et prepararé un revuelto de gatos!!!
ResponEliminaVaig estudiar tres o quatre anys de rus. Encara malfio de les catiusques, de Fiodor, de Matilde i de Bolaño. O era Bolanyo? Jo sóc més aviat de Tolstoi i de Dickens.
ResponEliminaDoncs jo no em crec que tu siguis l'Allau, tros d'impostor! Au.
ResponEliminaJa veig que tu i jo no ens entendrem.
ResponElimina"...No existe crimen que no hubiera cometido, y por todo ello me alababan, y mis contemporáneos me consideraban, y aún me consideran, un hombre relativamente moral.
ResponEliminaAsí vivi diez años.
En esta época comenzé a escribir por vanidad, codicia y orgullo."
Tolstoi, Confesión
No, no tenim escriptors amb passats semblants. Potser alguns van a collir bolets, com Tolstoi, però no sé si cap pot confessar d'haver-ne matat a uns quants.
D'en Tolstoi, sempre m'ha fet una mica de ràbia l'inici memorable de l'Anna Karènina. Tot allò de totes les famílies felices s'assemblen, i les desgraciades ho són cadascuna a la seva manera. Sempre m'ho he agafat a la tremenda, com si el tio em digués, si no hi ha tragèdia, pots comptar. Pos no, Lev, el que passa és que calen un parell d'allò que no sona per fer una bona comèdia.
ResponEliminales catiusques (que lleig amb c i qu :P) són bones només per ficar-se als bassals. En cas de no tenir previstos bassals jo també sóc fan del Tex Gore :P i un bon impermeable, res de parapluies. Ah! i per la city un barret :D
ResponEliminaTot i que ara n'he vist algunes super mega fashion i no sé pas si em podré resistirrrrrrr :P