Aquest era el quadre favorit de FMD, el tenia penjat a la capçalera del llit quan va morir i a les seves memòries, la seva esposa Anna explica com n’era de feliç contemplant-lo. Us proposem un concurs, primer de tot el premi: un exemplar de qualsevol edició que estigui a la venda d’una obra de Dostoyevski (queden excloses les edicions rares i les signades) i ara el què cal dir: títol correcte de la pintura i ubicació actual, ens referim a l’original, clar, no valen còpies ni fragments; no tampoc val dir la marca de sabates que tenia els angelets de “logo”.
El premi es pot lliurar de dues maneres:
1.-Directament en mà a la biblioteca Joan Triadú de Vic, amb l’al·licient afegit de conèixer el simpàtic i eficient staff i d’una agradable tertúlia de mitja hora al voltant d’un cafè (o qualsevol altre beuratge) amb les autores del blog.
2.-Es pot recollir a qualsevol biblioteca de la Xarxa de la Diputació, anant totes les despesses de tramitació a càrrec nostre.
Autores del bloc? Què fins i tot ja monstrues, Mitchum?
ResponElimina...no fugis d'estudi Matilde, no fugis d'estudi....
ResponEliminaFóra així encertar la primitiva!!
ResponEliminaÉs una Madonna Sextina com una casa de pagès. Encara recordo el 1513, quan li deia al Rafael (yo soy aquel...): "Vols dir que 265 x 196 és una bona mida per un oli?"...
Després de qui sap quantes voltes, ara l'exposen a la Gemäldegalerie de la matxucada Dresden.
Carajillo d'FMD al canto!
jopeta :( znif, ai! senyoretaaaa en girbén s'ha colaaaaaatttttt!!!
ResponEliminaNo ploris, Clideta, que em trenques el cor :( Ens el podem repartir, o llegir-lo junts al pati, o...
ResponEliminaCarai, aquest deu ser el concurs més breu de la història! Em sembla que la propera vegada haurem de demanar assessorament a en Tibau, que en això té els dits pelats.
ResponEliminaL'enhorabona, Girbén. Així què, com ho farem això? Pujaràs a Vic?
Si et van deslletar amb pintura la cosa resultava fàcil.
ResponEliminaTot i tenir-la apamada, Osona sempre em crida; i ara tindré un nou argument: conèixer l'alegre staff de la bíblio. Ja us diré quan.
"Les memòries del subsòl" ha de ser mooolt "diver", trio aquesta.
...em sap greu Girbén però no has guanyat, la pintura és un fragment de la capella de Houston pintada per Rothko....
ResponEliminaara sense conyes,...´molt bona tria, el pressupost de la bibiloteca t'ho agrairà...divertit?,
Clídice no has guanyat però si ens vens a veure tens el veure pagat, també, només faltaria....
Això vol dir que ens veurem les cares, oi? Guau.
ResponEliminaEi, jo em rendeixo d'entrada. Estaré atent als resultats, però.
ResponEliminaJo la vaig veure fa dos anys a la no tan matxucada Dresde, això no suma punts?
ResponEliminaCaram Girbén, Les memòries del subsòl són fantàstiques, ja l'he regalat com a 10 persones jo! :) i potser si que algun dia us vinc a veure, que tinc una amiga a Centelles (llegeixi's Santèias, pels que no són de la Catunyaprofunda) i poc que em costaria desviar-me :)
ResponEliminaTens una amiga a Santèias, Clidi? Segur que la conec. Menys amenaces i més fets!! Podràs entrar a Vic tranquil·lament, que encara no demanem passaport, ni sant i senyal, ni res.
ResponEliminaLluís, això nostre ha set un cuncurt: ha durat menys que un Sugus.
Allau, no em puc creure el que diré ara, però a veure si serà veritat que al final haurem de fer una costellada.
Ja posats, Matilde, una marisconada.
ResponEliminal'Allau m'acaba de treure el llamàntol de la boca! :P
ResponEliminaHuas huas huas, esteu com un llum!
ResponEliminaMarisconada (com escora n'Allau) o costellada, ens ho creguem o no, al final alguna cosa haurem de fer freaks com som...
ResponEliminaAlgú públicament pot adjudicar-me el premi altra vegada, i així posar de manifest la meva dubtosa influència sobre les firmants? Robert/Matilde, és possible això? Pregunto...
ResponEliminaGràcies per la atenció.
No sé que en deuria pensar l'FMD d'aquesta pintura que tant li cridava l'atenció...
ResponEliminaA despit de tota l'hermenèutica cristiana que ha generat, jo em quedo amb la cara d'esverada de la mare Maria -una adolescent que fa cara de "en quin embolic m'he fotut!"-; amb el "niñu", refetot i frisós per una nova dosi de Maizena; per la total descura capil·lar del babau St. Sixte; per la detecció de l'avorriment infinit dels angelets que fa Sta. Bàrbara (la dels petardos i dels trons); i pel mal disseny de la barra de la cortina, que cedix com si fos d'IKEA.
També diria que la nuvolada que els suporta està inspirada en la boira de la Plana de Vic!
una bona descripció Girbén, excel·lent! :) no estic d'acord en què el nen faci cara de frisós per la dosi de Maizena (quins records!), més aviat fa cara de "rotet" :P
ResponEliminaAra que m'hi fixo tens raó, Clidi!
ResponEliminaEntre els DVD's de la Mar Morta n'hi ha un que porta l'etiqueta: "L'aerofagia divina".
...a la biografia que he llegit diu que quan el veia ( a Dresde?) l'home plorava d'emoció i entrava en una mena d'estat d'èxtasis... després es deuria fer fer una reproducció i la va penjar a la capçalera del llit,...doncs precissametn era la cara de la verge el que més li agradava on deuria veure la quintaesencia de la cristiantat a alguna cosa així....
ResponEliminaJOrdi, respecte al que preguntes, la resposta és no....siguem sincers saps distingir un Rafael d'un Picasso?
ja em disculpareu, però no ho puc evitar:
ResponEliminaVerge: Bon dia doctor, li porto el nen a pesar.
Doctor Sixte: Passi passi, que l'infermera ja ha preparat la bàscula. Senyoreta Bàrbara, aparti la cortina.
Verge: Si, fa bé, em sembla que el nen treurà una glopada.
Els angelets són dos del manteniment que s'han "escaquejat" a fer una cigarreta a fora ;)
Per cert, i amb permís, concurs dins el concurs: perquè Sant Sixte té 6 dits a la mà dreta? ^^
Sóc estranya. Jo em fixo en els peus de la Verge. Això meu amb els peus és de divan. És més fàcil veure'm el cul que els peus.(perdó, però és que sinó em caldria molta retòrica, i així és més curt).
ResponEliminaL'estiu és terrible, tots aquells peus enxanclats, o ensandaliats...tota aquella munió de dits. Es com si veies la gent despullada. El que deia, cap al metge d'ànimes.
...es que tu Matilde ets molt buñueliana...
ResponEliminaEvidentment Robert, no me la vulguis colar que ja sé que en Rafael és un cantant molt entranyable del nostre païs patri... en Picasso crec que sí que és pintor.
ResponEliminavaig ben encaminat eh?
...molt bona Clídice,...respecte als dits del Papa, vols dir que és un dit ?.... jo no ho veig gaire bé,...per cert buscantt buscant so vist que es diu Sagrada conversación
ResponElimina...molt bé Jordi, veig que l'etapa al col·legi de monges ha donat el seu fruit....t'has fixat amb això que diu la Clídice?, és possible que el papa tingui 6 dits, tu que ets expert en frikis i coses estranyes potser ens en podries dir alguna cosa
ResponElimina..pos si senyora la Clídice tenia raó i aquí hi ha l'explicació
ResponEliminahttp://quhist.com/rafael-sanzio-pinta-seis-dedos-cuadros/
Jordi comque sé que no t'ho llegiras ja t'ho explico: es veu que el sisè dit té a veure amb la capacitat de revelació que tenia el papa, una mena de sexto sentido, vaja...
ResponEliminaLa p... si n'ets d'observadora Clidi! Si Sixt remet als sis del quadre ja no vindrà d'aquí un dit més- és deuria dir el Rafael.
ResponEliminaSegons algunes referències, sepultades als arxius del Vaticà, Sixt venia d'Andròmeda; cosa que ho explicaria tot.
estudiar Humanitats no serveix per gran cosa, això si, per saber quants dits té un papa del segle XVI a la mà dreta i guanyar algun que altre formatget al Trivial, és excel·lent ;)
ResponEliminaDóna un cop d'ull aquí... per alimentar una mica la imaginació. Sis dits? Només auqesta petita diferència? ;P
ResponEliminahttp://absencito.blogspot.com/2007/11/experimentos-bizarros.html
escolta Jordi, això mereix tarjeta vermella com t'atreveixes a abocar basura friki en el nostre blog intel·lectual....això no acabarà així.
ResponEliminaThis afternoon Spanish Horror
Quina decepció tú...jo que començava a fantasiar sobre teories conspiranoiques papals i altres històries tenebroses relacionades.
ResponEliminaNo hauria sigut bonic creure en la prolongació carnal/sexual de jesucrist encarnat amb el sisè dit de Sixt? Una espècia de masturbació divina com a metàfora de la inmaculada concepció?
He desentonat?
Eeii! Sóc l'FMD... He sentit no sé què d'una costellada, marisconada o calçotetada.., i tinc gana, molta gana... Enllà de polvoritzar el rècord mundial de comentaris per post, m'interessa això del tiberi.
ResponEliminaDefiniu on i quan, que hi faré via ple de la meva reconeguda alegria...
Pos llavors el dit ja no seria un dit, no?
ResponEliminaSenyora Matilde... no discutirem ara les virtuts adolescents d'un dit oi?
ResponEliminaA no ser que volguem convertir el blog en un guió del Julio Medem.
Farem una ouija per tal d'avisar-te, FMD. Porta vodka. I, si us plau, ja te'n guardaràs prou de fer una marató d'acudits de Chiquito de la Calzada. Encara recordo la sardinada aquella amb en Céline, Nietzsche i Kafka. Sort que hi va aparéixer Kierkegard i va animar una mica el cotarro, perquè tu, estimat FMD, estás más tieso que el codo de un click de Playmobil. I eres más finstro que el que dijo "Jaaarrr!.
ResponEliminaVa, sí, Jordi, Matilde y el sexo.
ResponElimina(Els dits són virtuosos en cada etapa de la vida d'un ésser humà. I les carxofes de les dutxes, diuen)
Diuen? Molt bona aquesta Matilde... com en saps de torejar les coses eh?
ResponEliminaSóc galega, Jordi. L'espectacle és trobar-se amb mi al mig d'una escala. Ja saps, pujo o baixo?
ResponEliminaAh, FMD, quan t'avisem pel xeflis, vine de dret cap a Vic. Ni parlar-ne de paradinhas al Casino de Lloret. I demana-li el capot a en Gogol, que a Vic el fred apreta.
mother of beautiful love! si és que em goingo just a minet per fer uns quants kilometers in de mountain i mountain un pollorrr quepaqué! i jo, quan vingui, vull sumalla!!!!! :P (ai, no, que no menjo porc, caxis!)=
ResponEliminaFMD: d'això... De lo d'empadronar-me a Vic com el meu estimat Segimon Serrallonga... Com ho tindria? Tinc, com a rus passavolant, alguna possibilitat???
ResponEliminaTens pasta, FMD? Calé, pistrincs, virolles?
ResponEliminaAmb panís, tot són somriures.
Que la cosa no va de cultures, ni colors,ni blablabla, va de pobres.
[ara me'n vaig a dinar, fins després]
Acabo de recordar una cosa que deia sempre la meva sogra:
ResponEliminaVindrà una guerra que matarà tots els pobres; llavors el rics haureu de treballar.
FMD-amb-en-Girbén-fent-de-mèdium,
Serrallonga? Aquest era més de Kierkegaard i de Brecht que de russos. Un dia d'aquests n'hem de parlar. De moment, dos versos:
Agafa'm per on vulguis,
hi trobaràs la por.
Clidi, de debó que no menges porc? Ni pernil de jabug?
ResponEliminani
ResponElimina;)
wala, què fort.
ResponEliminaCOMENTARI Nº50
ResponEliminaQuè no donaria jo per a què el Segimon hagués pogut enllestir la seva versió de Lucreci:
Maldo en un cant que ha de celebrar del món la natura.
Feu un concurs ben estrany. Si miraves el nom del fitxer jpg de la foto ja n'hi havia prou: madona+papa+sixto+rafael.jpg.
ResponEliminaPerò no sé si creure'm que Dostoievski era tan feliç mirant aquesta peça. Sense tenir-ne ni la més remota idea segurament només es deu poder assegurar que la seva esposa ho deia i ell ja no hi era per confirmar-ho o matar-la.
Som els reis dels tuntursus, Jaume!!
ResponEliminaPel que fa al quadre, ja li demanarem -personalment i en persona- quan vingui a Vic. (No ha dit res de portar la dona). Et mantindrem informat.
Jaume si haguéssis llegit bé l'enunciat del concurs veuries que a més del nom demanavem el lloc on és actualment i això no ho posa al nom del fitxer....i si no t'ho creus, només et puc donar la referència. Ara... la darrera part del teu comentari te la podies haber estalviat perfectament..
ResponEliminaCOMENTARI Nº 54
ResponEliminaGirbén, què coneixies a en Segimon?
Personalment no vaig conèixer al Segimon; me'n va parlar el vigatà Víctor Sunyol, que el tractava de mestre.
ResponEliminaLlegint les seves "versions de poesia antiga" te n'adones com de semblants som dels babilonis o els egipcis.
Ai, en Víctu, tros de vigatà renegat! Es vol empadronar a no sé quin poble del Pallars. (no és broma)Si n'és de petit el món, Girbén. El mossèn enterrat a Castelltallat va ser company de seminari d'en Segimon i la resta del Grup de Vic. Quins personatges.
ResponEliminaEn aquest post hem parlat de tot... però de tot tot tot.
ResponEliminaNo ho deixarem aquí! MU: si el Víctor s'hi empadrona, Farrera passarà a tenir 26 habitants.
ResponEliminaEll és el tresorer del molt estimulant Centre d'Art i Natura
http://www.farreracan.cat
I sí, on para la gent com els del grup de Vic?
COMENTARI 58:
ResponEliminaNo, Jordi, encara falta que expliqui que avui m'han parat els municipals i em volien fotre una multa perquè sembla que circulo amb l'ITV caducada de fa dos mesos. I al final me n'he escapat. Encara no ho entenc.
COMENTARI 60:
ResponEliminaAixò, Farrera.
Farrera? jo em quedaria a Montesclado mira! :P tot i que, personalment, prefereixo Ginestarre, de totes totes :D
ResponElimina