dimarts, 12 de gener de 2010

els germans karamázov


Els germans Karamázov és la darrera novel·la que va escriure FMD. Ja tenia enllestit l’esquema del que seria la segona part però no va ser-hi a temps, la mort el va sorprendre abans de començar a escriure la vida en l’edat madura de Ivan (o era Aliosha?) Karamázov. En diuen una novel·la de síntesis perquè en ella hi ha expressat tot el pensament de la novel·lística dostoyevskiana. La frase que l’encapçala resumeix el sentit del llibre, és un versicle de l’evangeli segons Sant Joan que també figura en l’epitafi de l’escriptor: “un gra de blat si cau a terra mor però si s’enterra dona fruits” (Joan 12:24)
Amb aquesta novel·la em passa una cosa estranya, tinc la sensació d’haver-la començat a llegir a finals dels anys setanta en una edició de Bruguera que hi havia (hi ha) per casa i que tot just l’he finalitzat avui, però, que per acabar d’entendre-la com a mínim necessitaré trenta anys més. No és estrany que Freud la considerés la millor novel·la mai escrita (hem de tenir en compte, Ferran, que Faulkner encara no havia nascut) perquè hi deuria trobar caràcters més que útils pel seu estudi sobre el parricidi, de fet, el va basar en aquesta obra. Jo la trobo una novel·la enorme, genial, tot i haver estat publicada originalment per lliuraments, un prodigi de composició amb escenes memorables com els parlaments finals dels advocats, la conversa entre germans i el capítol de el gran inquisidor. En un post pretèrit alguna de les múltiples personalitats d’en Miquel ja va lloar la novel·la abastament jo només m’afegeixo a el que va dir.

Però no vull enganyar a ningú, jo veig els germans Karamázov en Metrocolor. La pel·lícula està dirigida per Richard Brooks, un director que no estava per romanços a l’hora d’adaptar: a sang freda, lord Jim,... . No penso que sigui una bona adaptació de la novel·la, més ben dit, com a adaptació és pèssima, més que una obra de FMD sembla un melodrama del sud signat per Teenesse Williams però té el mateix encant nostàlgic que poden tenir allò que el vent s’endugué o los siete magníficos. No puc fer-hi res, així com mai he pogut identificar Raskolnikov amb Peter Lorre no hi ha manera que hem tregui del cap a Yul Brynner quan sento parlar de Dmitri i el pare indigne i sense sentiments no pot ser altre que el gran Lee J. Coob. M’agrada recordar l’escena de la festorra que es tiren en Dmitri i la Grushenka amb els diners de la pobre Katia.
Malgrat tot, és difícil adaptar a Dostoyevsky, hi ha una adaptació molt bona de la que (segurament) ja en parlarem en un altre post i en un parell de pelis de Woody Allen (Delitos y faltas; Match Point) també s’hi troba el ressò del rus. Tolstoi, en canvi, ha tingut més sort en les adaptacions no tant pel film de King Vidor sinó perquè una de les seves heroïnes té el rostre de la inmortal Greta Garbo.

20 comentaris:

  1. em vaig comprar el faristol per llegir-la "amb propietat" (i perquè se'm cansaven els braços :P). Per a mi és una obra increïblement fructífera, perquè i passo sovint i encara m'agrada :)

    ResponElimina
  2. ei Clídice, com anem?
    ...vas fer bé de comprar un faristol, jo l'anava llegint al llit i m'anava adormint, sense adonar-me'n em va caure i....em va fotre una òstia al nas que encara em fan mal...un altra vegada que la llegeixi ho faré a peu dret.

    ResponElimina
  3. n'hi ha uns de sobretaula molt pràctics Robert :) ara hi descansen els Assaigs de Montaigne, com abans la Fata Morgana USA i abans una edició il·lustrada dels Viatges de Gulliver, que una ja té una edat i el Sálvame no em pagarà una operació de nàpia ^^

    ResponElimina
  4. tomo nota, Clídice, tomo nota...

    ResponElimina
  5. Dr. Vilardekyll12/1/10 16:49

    Molt bo, Robert !
    Ignorava això de Freud, però quan la vaig llegir em va impactar de tal manera, tot i haver llegit altres llibres de FMD, que vaig considerar-la de seguida com la millor novel.la del món.Ara, no ho sé. Està pendent d'una nova lectura.
    També la peli de Brooks la tinc pendent per veure, però el teu comentari me'n desisteix.
    Nota final de curiositat lingüística : hi ha algun eslavista llegint-nos ? Ho dic per si ens pogués aclarir això de les transcripcions dels noms russos al nostre alfabet. Vaig estudiar rus algun temps, i a mi em sona fatal aquest "ij" final, quan jo crec, modestament,que, en l'alfabet cirílic, són dues i. Ja ho sé que els de l'Enciclopèdia Catalana ho fan així, però també recordo que va ser molt discutit.

    ResponElimina
  6. ...gracies Miquel en vida teva...això de l'enciclopedia ho vam estudiar a no se on, es veu que es la transliteració .... potscomptar.
    Per a mi serà dostoyevsky tota la vida, ara estic llegint memorias del subsuelo,... deunido......

    Jo, sense exagerar, el trobo un dels millors escriptors que hagi llegit mai.

    ResponElimina
  7. Vilardekyll,
    L'enciclopèdia catalana i el registre d'autoritats del catàleg de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona. F'ODOR M. DOSTOJEVSKIJ. (la M. no varia mai)
    També he trobat Fiódor M. Dostoievskij, Dostoievski, Dostoievskii...Algun eslavista a la sala?

    Ja us ho fareu, que jo sóc de Lugo. FMD.

    ResponElimina
  8. us presento una eslavista que tinc al meu blogroll, és que cal dur de tot a la bossa de mà :)

    http://estretdebering.wordpress.com/

    ResponElimina
  9. Confesso abans que res que no l'he llegida ni amb l'ajuda del faristol (jo en tinc un de fusta, d'Ikea: ja veurem si dura gaire). De fet em vaig quedar aturat amb el FD després de El jugador i de Els dimonis, i la resta ha estat allò que en diuen fullejar una mica. La peli en canvi sí la vaig veure, i em sembla molt dolenta. També estic d'acord en què W. Allen la versiona molt bé als Delitos y faltas, i aquesta sí que és bona de veritat.

    ResponElimina
  10. Veí de les Corts13/1/10 10:37

    Jo m'ho vaig llegir quasi tot d'aquesta ànima turmentada, com la de totes les russes. Em sembla que aquesta novel·la, Els germans Karamasov, se'n duu la "palma" i el palmó. També Crim i càstig. En fi, pel meu gust, li sobra el missatge que sempre volia deixar ben imprés: la maleïda influència de les idees occidentals i l'òblit de les arrels russes, dels mujiks i els cosacs(?).
    Quins records, la meva joventut, quan era alt i formós, les vertses, les mil variacions dels noms, Aliosha, Alexei...

    Quin començament d'any... Semblo la meva iaia quan ens reuniem al sopar de nadal, entorn una llar de foc i cantavem nadales tot junts. Snif.. (quins record inventats!)

    ResponElimina
  11. chapeau, veí, chapeau!!!!

    això del missatge tens tota la raó i a més està molt ben vist, gracies pel comentari

    ResponElimina
  12. Veí de les Corts13/1/10 11:17

    Mira un regal que vaig llegir fa poc, em toquen d'allò més els elogis:
    Antes del fin, Sábato:
    "Crimen y castigo, que a los quince años me había parecido una novela policial, luego la creí una extraordinaria novela psicológica, hasta finalmente desentrañar el fondo de la mayor novela que se haya escrito sobre el eterno problema de la culpa y la redención. Aún me veo debajo las cobijas, devorando con avidez aquella obra en edición rústica, de doble o triple traducción."

    Paraula de Sábato, ..... Senyor

    ResponElimina
  13. MOLTES MERCES PER LA REFERENCIA AL MEU "honest/humil" BLOC FAULKNERIÀ (de moment). Tinc una versió fantàstica dels germans Karamázov, i serà la meva següent lectura: AL LLORO, va per vosaltres!
    Però Faulkner és Faulkner: i jo em pregunto; perquè sempre dels sempres hem d'anar als referents, perquè ha de ser més bo o més... un clàssic, si hi ha un deixeble que el supera o l'iguala? i no ho dic en aquest cas...
    Salut i Faulkner
    Fgt

    ResponElimina
  14. ps: Per cert, "Match point" em va semblar més una adaptació wallneriana de "El diable" de Tolstoi.

    ResponElimina
  15. volia dir "alleniana"!!

    ResponElimina
  16. Dr. Vilardekyll13/1/10 18:28

    Vaig passar per alt el teu comentari sobre Woody, Robert, perquè jo crec que ell sempre fa un túrmix de temes "dialèctics", i tant hi ha de Chandler com de Kierkegaard o del mateix Dostoievski en aquestes pelis, sense oblidar Bergman. Vés per on, jo hi trobo més de FMD al Somni de Cassandra.

    Clídice, hem de consultar a l'eslavista, ja ! Gràcies...

    Ferran, un mestre sempre és un mestre. I és clar que pot tenir deixebles avantatjats, només faltaria ! Però en el cas de Dostoievski, trobo que costa de superar. Espero que t'agradin els Karamàzov.

    ResponElimina
  17. miquel hyde13/1/10 19:33

    no és retòrica només pregunava
    manel em sembla un bon grup però per descens als inferns en català heu escoltat es fa llarg esperar d'en pau riba en la seva versió o en la de la bonet ?

    ResponElimina
  18. miquel hyde13/1/10 19:35

    passeu de l'anterior comentari que anava al post d'en belushi (ho sento robert però no l'aguanto) de fet HEU de passar de mi sempre

    ResponElimina
  19. ...això mai miquel hyde!!!!!no podriem passar de tu encara que volguéssim,....respecte a en Belushi has de veure les seves aparicions al SNL i després en tornem a parlar i aquests grups que parles, que són uns cantants nous????

    ResponElimina