Avui, ja ho veieu, la cosa va d'articles de papereria. De la fina, però. Quaderns de notes que s'han de portar a sobre, no sigui cas que ens assalti una idea per sorpresa. Ampliacions de memòria. Bancs de proves. Bancs d'ànimes.
Us proposo un assaig de concurs a la manera Tibau, però sense recompensa, tret de l'íntima satisfacció que proporciona un bon eureka. Tres són fàcilment identificables, crec. Ja m'ho fareu saber.
Com ja és habitual (i que duri), per sobre d'aquest apunt plana l'ombra inspiradora d'en Girbén, que m'ha fet arribar unes imatges dels quaderns de notes d'en Dostoievski, extretes del llibre Y además saben pintar.
Aquestes dues pertanyen al segon quadern de notes d'Els endimoniats.
Com ja és habitual (i que duri), per sobre d'aquest apunt plana l'ombra inspiradora d'en Girbén, que m'ha fet arribar unes imatges dels quaderns de notes d'en Dostoievski, extretes del llibre Y además saben pintar.
Aquestes dues pertanyen al segon quadern de notes d'Els endimoniats.
I aquest senyor representa que és el príncep Mishkin de L'idiota
(en Girbén especifica: anotat com Calígula).
· · · · · · · · ·
Esquerra
Eugène Delacroix
Dreta
Lewis Carroll · Anton Txèjov · Charles Darwin
(en Girbén especifica: anotat com Calígula).
· · · · · · · · ·
Esquerra
Leonardo da Vinci · Antonin Artaud · Miquel Barceló ·
Dreta
De fet, tots són fàcilment identificables. Només cal un clic.
ResponEliminadoncs si :P una bona curiositat :)
ResponEliminaN'he endevinat quatre i això és un sòlid aprovat... Gràcies per aprofitar les sinergies!
ResponEliminaNo fa molt uns quants vàrem estar tractant dels carnets de motxilla que serien una variant
He reconegut els 3 primers de l'esquerra. I aquella nena de dalt no m'és desconeguda...
ResponEliminaJo sóc un pel més cateto i només he endevinat da Vinci, Barceló i Darwin. Suspès. Però un post molt i molt bonic, de veritat. Una troballa.
ResponEliminaAra que ho dius, Allau, la tinc vista...vés que no sigui de Vic!
ResponElimina[d'aquesta en sou destinatari, of course]
Lluís, no fotis, mira la nena, escolta que diu l'Allau i perlamordedéu, digue'ns que en saps quatre o there will be blood. Això és OFENSIU, aquí i a Llorac.
ResponEliminaGirbén, tu un notable, i punt.
ResponEliminaI això de les gràcies (vosté les té totes, sir), em fa gràcia. A sobre.
Veig que em dones una oportuniat de redimir-me, i sense fer trampes, i mirant només pistes n'he encertada una altra. De fet jo també tenia vista la xicota, però em penso que no és de Vic, sinó de Santa Coloma de Queralt, o bé havia fet de cambrera al Balneari de Vallfogona...
ResponElimina...de Riucorb?
ResponEliminaEls emboscats il·lustrats som de dir "bon dia" als vianants quan anem a ciutat, i de donar les gràcies més sovint del que està prescrit.
ResponEliminaJa n'he sentit a parlar, ja, dels costums d'aquests emboscats. Diuen que fins i tot saluden quan pugen al metro. [gràcies!]
ResponEliminal'únic que he reconegut es el del pintor Barceló,,,,,post remaco donde los haya
ResponEliminaM'acaba de venir al cap!
ResponEliminaA "Utopia y desencanto" del Magris, aquell capítol: "El superhombre y el hombre del subsuelo"... Nietzche lector de FMD.
Imagino que ja el teníeu present, si no, queda dit.
Com vols que em vingui al cap si no l'he llegit, Girbén!! Com he pogut viure tants anys sense tu i sense internet, eh? Com?? [gràcies?]
ResponEliminaÉs que, Tilde,(i a voltes penso que malauradament) sóc memoriós com el del cieguito.
ResponEliminaDoncs jo només he reconegut (i amb no gaire seguretat) l'amigueta de l'Allau. Això és un suspens dels grossos, oi, Matilde?
ResponEliminaNo, Espai, no, que aquí som antics. Dues convocatòries (i tantes repesques com calguin!)
ResponEliminaPer exemple, el segon de la dreta: alfabet ciríl·lic, molt cuentista i teiatreru, anava a l'hort amb un seu oncle, però no et puc dir ni quins arbres fruiters hi havia a l'hort, ni el nom de l'oncle, perquè si t'ho dic ja em diràs quina mena de cuncrús és aquest.
Ai, Matilde, que ja saps que a mi, dels russos, em fa por fins i tot la caligrafia...
ResponElimina