dilluns, 18 de gener de 2010

fmd al cinema



Des de que ho pontificaren els de la nouvelle vague els afeccionats al cinema sempre hem pensat que no era convenient adaptar grans obres literàries al cinema. Els crítics i cineastes francesos deien que el cinema té un llenguatge i codis propis i que s’havien de buscar temes originals no pas els que ja eren a les novel•les. Visca Hawks mori Willer, deien amb el braó que els caracteritzava. Recordo molt bé un director espanyol que també defensava aquesta postura fins que li van oferir adaptar el Quixot, ...efectivament, va dir que si. Des del respecte i admiració a la crítica i obra dels francesos jo vaig abandonar l’ortodòxia quan vaig veure la darrera pel•lícula de John Huston.
Les adaptacions al cinema de novel•les de FMD que he pogut trobar són aquestes:
(en Miquel ens en parlava d'una que havia vist al primer programa de la clave, però no se pas quina deu voler dir)

Crimen i castigo (1953) Joseph V.Stenberg
Crimen i castigo (1935) Pierre Chenal, diuen que aquesta és la millor.
El Idiota (1951) Akira Kurosawa
Noches blancas (1957) Luchino Visconti
Crimen y castigo (1958) Gregory Lampin
Los hermanos Karamázov (1958) Richard Brooks amb guió de Julius J. Epstein
Un alma dulce (1969) Robert Bresson; diuen que és molt bona, però jo no conec ni el relat ni l’adaptació.
Cuatro noches de un soñador (1971) Robert Bresson segons el relat noches blancas
Los poseidos (1987) Andrzej Wajda, adaptació d’els dimonis (endemoniats, poseïts...)
El marido perfecto (1992) Beda do Campo Feijoo
Memorias de ultratumba (1995) Gary Belkow
El jugador (1997) Karoly Mak
Crimen y castigo (1998) Joseph Sargent
El Idiota (1999) Sasa Gedeon
Down House (2000) Roman Kachanov
Crimen y castigo (2002) Menahem Golan; no estic segur però crec que aquesta és una versió per televisió.
Crimen y castigo (2002) Julian Jarrold; aquesta també
El Idiota (2002) Vladmir Bortko
La informació l’he tret de http://www.alohacriticon.com/viajeliterario/article648.html, els comentaris no.

17 comentaris:

  1. Dr. Vilardekyll18/1/10 18:51

    La pel.lícula a la que em referia s'anomena LE JOUEUR (1958) i està dirigida per Claude Autant-Lara. Ho he trobat en un diccionari d'actors, buscant Gérard Philipe. A part d'això, no en recordo res més, ja que fa uns 35 anys que vaig veure-la.
    Més recent, ja que vaig veure-la no fa pas molt, són les "Nits blanques" en versió de Visconti, i no estan malament.
    Ah, i del llibre que en dieu ??

    ResponElimina
  2. Jo a l'ortodòxia no tinc el gust.
    Llàstima, que ara em faria gràcia abandonar-la.

    Dublinesos d'en Houston m'agrada mooolllttt. I els morts d'en Joyce tambéee.

    Ara recordo l'any passat quan vam llegir Hammett. El falcó maltés m'agrada més en peli que no pas la novel·la. També és d'en Houston? El que et deia, l'ortodòxia al carall.

    (Em trobo malament, Mitchum)

    ResponElimina
  3. ...no he vist la peli de Visconti però aquest cap de setmana m'he llegit les nits blanques i no sé si és perquè estava fotut però no m'ha agradat gaire per no dir gens, la que si m'ha agradat bastant és el petit heroi i un episodio vergonzoso nifunifa....

    (jo també, Matilde)

    ResponElimina
  4. No sé si la d'en Bresson es va dir així en castellà. En francès era "Une femme douce" i va significar el debut de Dominique Sanda, o sigui que poca conya.

    ResponElimina
  5. Veí de les Corts18/1/10 19:24

    Doncs, m'hauré d'agafar dublinesos... És que em fa una mica de mandra veure adaptacions.

    ResponElimina
  6. ..si Matilde és d'en Huston, però la millor adaptació de Hammet és Muerte entre las flores dels Coen...no doubt...

    ResponElimina
  7. veí de les Corts18/1/10 20:44

    Ja se m'ha avançat un usuari. Són l'hòstia....

    ResponElimina
  8. Dr. Vilardekyll19/1/10 17:03

    Allau, "Une femme douce" és una altra, que no té a veure amb les "quatre nits d'un somniador".

    Robert, dels títols de FMD que esmentes, només m'he llegit "Nits blanques" i sí que em va agradar. De tota manera,i a part dels "Karamàzov", les altres obres preferides meves de DOSTOIEVSKI són "Crim i càstig", "Memòries del subsòl" i "Dimonis".

    No sóc gaire fan de Huston, però també trobo boníssima "The Dead".

    ResponElimina
  9. Vilardekyll, parlava de "Un alma dulce", la de Bresson del 69, la del 71 era "Quatre nuits d'un rêveur" (que tot se us ha de dir!)

    ResponElimina
  10. ....jo (per aquest club) n'he llegides algunes (de totxos només els germans karamázov) i trobo les memories del subsòl una bestiessa de bones, és dificil entendre-la si no pares molta atenció (almenys a mi m'ha passat) però és molt dura i bona....sembla que sigui una mena d'exercici catarquic per fer fora tots els dimonis nihilistes que l'assetjaven...els contes, noi, no m'acaben de fer el pes, exepte el petit heroi que m''ha agradat força...

    ResponElimina
  11. Dr. Vilardekyll19/1/10 19:01

    Allau, no et dec haver entès...Jo volia dir que les "quatre nits..." és l'adaptació de les "Nits blanques" i que l'altra no. No sabia que "Une femme douce" s'havia traduït com "Una alma dulce" (quina carrinclonada no ?), però sí que era el debut de Dominique Sanda. Vaig veure-la fa anys, en un cine club, quan s'estrenà áquí amb uns set anys de retard - les escenes eròtiques no agradaren a la censura -, i no em va despertar massa interès. Suposo que et deu agradar, Allau, però a mi la Sanda em va caure bastant malament, i no la suporto ni al "Conformista" ni a "Novecento".

    ResponElimina
  12. Dr. Vilardekyll19/1/10 19:12

    Per a mi,Robert, a les "Memòries...." hi ha el nucli dur de DOSTOIEVSKI, i l'essència d'un determinat tipus de manera d'escriure que moltíssims autors posteriors han practicat sense voler reconèixer la influència. I més que conjurar els seus dimonis, jo crec que hi fa una aliança per vomitar narrativament un cert fàstic vital. Fa molt temps vaig tenir una discussió sobre aquest llibre amb un bon lector de FMD perquè jo sostenia que el rus és molt més que això dels inferns i redempcions - que també hi són, és clar ! - i que tot i que ell criticava el nihilisme, en el fons també ho era.

    ResponElimina
  13. ...gracies pel comentari M.

    reconec que em costa molt entendre les memòries....però m'agrada el teu punt de vista.
    ..de totes maneres (em sembla que) discrepo sobre que també és nihilista, per exemple als endemoniats no només els paròdia creant un personatge dels més funests (Stavogrin) sino que sosté que d¡allà no en pot sortir res de bo...jo crec que després de la seva gtemporada a l'infern deixa qualsevol idea social o nihioista i es fa paneslavista i ortodoxe.

    ResponElimina
  14. Dr. Vilardekyll20/1/10 12:00

    Justament aquest era el fons de la discussió, Robert ! Ja sé que semblo més dostoievskista que DOSTOIEVSKI però en aquesta novel.la - "Dimonis" -, que és una dura sàtira de Bakunin, al mateix temps que se'l carrega sembla que admiri la seva insensatesa folla. Al "Diario de un escritor" ell reconeix que respecta la valentia i honestedat dels socialistes utòpics - pre anarquistes - com Bakunin o Kropotkin, però els acusa de ser poc nacionalistes. Aquesta teoria meva no és original, ja que vaig llegir-la fa anys en un article a "El País", d'una eslavista - crec que Helena Valentí -,a propòsit de "Dimonis", però no dec haver guardat el retall perquè no el trobo.

    ResponElimina
  15. Ara m'agradeu, Doc. Sort que hi afegiu una miqueta de chicha a tot aquest caos de perspectivesnevskis, i dibuixets i blablabla.

    ResponElimina
  16. .....si, si, si Miquel, tens raó i no cal que busquis el retall per certificar-ho, ....però,...és cert que li reconeix certes coses bones (a Stavogrin) però no oblidis que l'acusa del pitjor dels crims, és a dir abusar d'una nena,....jo crec que això és molt significatiu, perquè si bé no crea un personatge pla si que el considera,..l'esca del pecat.

    M. per mi pots semblar tant dovstoyevskià com vulguis, perquè a mi m'agrada molt i molt. El considero un dels millors escriptors mai haguts i cada vegada que hi penso m'agrada més.

    ResponElimina
  17. ...volia fer un post sobre el diari de l'escriptor, el tinc a la tauleta, però em fa una mica de mandra, un altre dia serà...

    ...no ha de semblar que hagi llegit els dimonis darrerament, la vaig llegir fa molt temps i em va fer molta rabia que se'n fotés tant dels precursors dels boltxevics, algun dia l'he de llegir sense prejudicis ideològics....

    ResponElimina