Gogol, el d’El Capote i Les ànimes grises (i El nas, m’apunta en Mitchum), va estudiar pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Petersburg. Li agradava molt el Barroc i pintar esglèsies, vés. Es va dissenyar la portada de Les Ànimes mortes.
Puskin dibuixava d’aquella manera. Res de l’altre món. Però com que per als russos Puskin és Puskin, el 1999 l’Institut de Literatura Russa de l’Acadèmia Russa de Ciències va editar A Puskin:The Complete Collection of Drawings. Omplia de gargots els marges dels seus manuscrits.
[en aquest post tan petit hi han intervingut sis mans, o tres caps, al vostre gust. Girbén, Mitchum, et mu, vull dir, moi.
Per a mi en Dostoievski és Crim i càstig. El jugador, psseee, vaig fent, però sense gaire entusiasme. Haig de confessar que no m'agrada la traducció i no precisament perquè sigui al valencià (o com es digui). Edicions 3i4, a cura de Reyes Garcia Burdeus i Teresa Camañes Gasulla. Dimarts miraré de justificar aquesta afirmació. Si puc.
A mi m'ha agradat més que la primera vegada que el vaig llegir, però reconec que no és pas la seva obra mestra....Ara, els passatges en que es deixa anar són pur DOSTOIEVSKI...Jo ho he llegit en la mítica traducció castellana de Cansino Assens - quan se'l reivindicarà a aquest monstre literari, per cert oncle de la Rita Hayworth ? -, i en l'edició d'Aguilar en que m'hi he deixat la vista.
No acabo de veure clar que les il·lustracions hagin resolt els meus dubtes sobre la literatura russa, però és una bona idea. És cert que a Rússia Puskin és tan adorat que qualsevol coseta seva té una categoria de mite. Ve a ser com un Elvis Presley de la literatura, i mira, ja està bé.
Ai, Lluís, la que heu liat amb el vostre antihomenatge a l'Amades! Jo no en tenia notícia d'aquesta vessant del bon home, així que gràcies per la informació.
Això promet....
ResponEliminaGanes de posar-nos-ho difícil, eh Matilde?
ResponEliminaPrecisament avui la paraula del Rodamots era "capot" (que no Capote).
doncs no, no gosava, gràcies ;P
ResponEliminaAmb els dibuixos de Gogol ja es notava que alguna cosa no anava a to.
ResponEliminaTot i que ja coneixia la cita (ejem!), el traductor de Google diu: "Tots venim d'abric, de Gogol".
ResponEliminaTampoc està tan mal!
Gogol, el d’El Capote i Les ànimes grises (i El nas, m’apunta en Mitchum), va estudiar pintura a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Petersburg. Li agradava molt el Barroc i pintar esglèsies, vés. Es va dissenyar la portada de Les Ànimes mortes.
ResponEliminaPuskin dibuixava d’aquella manera. Res de l’altre món. Però com que per als russos Puskin és Puskin, el 1999 l’Institut de Literatura Russa de l’Acadèmia Russa de Ciències va editar A Puskin:The Complete Collection of Drawings. Omplia de gargots els marges dels seus manuscrits.
[en aquest post tan petit hi han intervingut sis mans, o tres caps, al vostre gust. Girbén, Mitchum, et mu, vull dir, moi.
Girbén et diria moltes coses però això és massa fred, si algun dia passes per Vic tens una birra (1)pagada allà on vulguis...
ResponElimina(1) qui diu birra diu cubata, kalimotxo, cafe, carajillo, infussió o el que et vingui de gust
més enllà de dibuixets pel.lícules turments biogràfics perspectivesnevski etc. què tal el jugador ?
ResponElimina...ja ho ha perdut tot....i no pas a la ruleta, saps a què jugava el "malhermanu"?
ResponElimina...i a més MIquel, encara no t'has enterat que nosaltres no els llegim els llibres de que parlem...
ResponEliminaPer a mi en Dostoievski és Crim i càstig. El jugador, psseee, vaig fent, però sense gaire entusiasme. Haig de confessar que no m'agrada la traducció i no precisament perquè sigui al valencià (o com es digui). Edicions 3i4, a cura de Reyes Garcia Burdeus i Teresa Camañes Gasulla. Dimarts miraré de justificar aquesta afirmació. Si puc.
ResponEliminaA mi m'ha agradat més que la primera vegada que el vaig llegir, però reconec que no és pas la seva obra mestra....Ara, els passatges en que es deixa anar són pur DOSTOIEVSKI...Jo ho he llegit en la mítica traducció castellana de Cansino Assens - quan se'l reivindicarà a aquest monstre literari, per cert oncle de la Rita Hayworth ? -, i en l'edició d'Aguilar en que m'hi he deixat la vista.
ResponEliminaestà bé això de fer clubs de lectura sense fer la lectura !!!
ResponElimina...quan quedem?....per reivindicar el monstre vull dir,...
ResponEliminaVinRas dimarts?....
No acabo de veure clar que les il·lustracions hagin resolt els meus dubtes sobre la literatura russa, però és una bona idea. És cert que a Rússia Puskin és tan adorat que qualsevol coseta seva té una categoria de mite. Ve a ser com un Elvis Presley de la literatura, i mira, ja està bé.
ResponEliminaAi, Lluís, la que heu liat amb el vostre antihomenatge a l'Amades! Jo no en tenia notícia d'aquesta vessant del bon home, així que gràcies per la informació.
ResponEliminaVols dir que n'hi ha per tant, Matilde? El nostre antihomenatge és petitet...
ResponEliminaI em temo que els dibuixets més aviat m'engarbuixen una mica més els meus dubtes... dec estar espessa.
Sí, Robert, vindré dimarts...I això del Cansino, en podem parlar..
ResponEliminaPot ser que la cita final en rus digui : "Tots nosaltres hem sortit de Gogol" ?
ResponEliminaSí, senyor! El nostre eslavista anava una mica passat de vodka, però volia dir això. Tots hem sortit de El Capote de Gogol. Fiodor dixit.
ResponElimina