la perspectiva nevski

"Yo, cuando la cruzo, me envuelvo bien en mi capa y procuro no
ver nada de lo que encuentro al paso. Todo es engaño, todo es
ilusión, nada es lo que parece".

Nikolái Gogol, La perspectiva Nevski.

La perspectiva Nevski (Невский проспект, Nevski prospekt) és el carrer més famós de Sant Petersburg. Una avinguda d'uns quatre quilòmetres plena de cafès, palaus particulars que allotgen institucions oficials, museus, botigues... L'artèria més animada de la ciutat, plena de contrastos.

Això diuen, que jo no hi he estat mai, tret que es pugui considerar com a visita haver llegit un conte de Gógol -on l'avinguda en qüestió no es limita a fer la funció de decorat, sinó que rep tractament de personatge protagonista- o saber-se de memòria una cançó de Franco Battiato (un amic sicilià a qui estimo molt). En aquest cas (turulato), sí que conec la Perspectiva Nevski. De sobres.

Punt i final? No, ja us agradaria, però no. Acabo de recordar un llibre que no he llegit. Un llibre fet per encàrrec. Resulta que l'any 1980, una editorial de Moscou (Edicions Progrés) va convidar una escriptora catalana a fer una estada a la Unió Soviètica per tal que escrivís un llibre-reportatge sobre el setge de Leningrad; un setge ferotge que va començar el 22 de juny de 1940 (d'altres s'inclinen pel 8 de setembre, però no vindrà de 60 dies) i que va durar 2 anys i mig. Així va ser com un altre mes de juny, quaranta anys després i en plena temporada de les nits blanques, quan el sol no és pon ni perlamordedéu, la Montserrat Roig va agafar les maletes i va fer cap a Leningrad, on passaria dos mesos documentant-se per escriure L'agulla daurada. Ja us ho he dit de bon principi, jo no l'he llegit, però ara el tinc aquí i no me'n puc estar. La Perspectiva Nevski segons la Roig:


"Des de l'estació de Moscou, que abans es deia de Nicolau, vam baixar per la Perspectiva Nevski cap a l'hotel Europa. El primer que vaig veure fou una agulla daurada alçant-se al fons del carrer. Era l'agulla de l'Almirallat. Ossip Mandelstam va escriure que les cases que hi ha vora l'estació són grises com els gats. Em trobava al carrer més líric del món, segons Alexandre Blok, i no me'n savia avenir. La primera impressió que vaig sentir fou la de tristesa, d'una tristesa activa. Puixkin, quan venia de Moscou per estudiar al Liceu de Tsarskoie-selo, va topar-se amb un Sant Petersburg més uniforme, glacial, administratiu i impersonal que no la pacífica i provinciana Moscou. Jo només veia gent apressada i, al fons d'un cel rúfol, l'agulla daurada de l'Almirallat. Res més.
[...]De les calesses europees i els guàrdies armats amb destrals del temps de Puixkin, als tramvies i trolebusos que ara creuaven l'avinguda. Però hi havia les mateixes façanes, els molls de granit, els ponts i els canals. Les il·lustracions del segle dinou ens mostren la mateixa perspectiva: traces modernes, simples, solcades pel riu Fontanka i els canals. M'havia imaginat la Nevski més llarga i ampla, com un bulevard parisenc. Però, des de la mateixa estació, ja et podies guiar per l'agulla daurada de l'Almirallat. Quan mires per primera vegada un carrer o una plaça que forma part de la teva pròpia llegenda literària, gairebé mai no el reconeixes. És com si la teva memòria, feta de papers i de paraules escrites, es negués a acoblar-se amb l'objecte real. La Perspectiva Nevski em va semblar, en aquell moment, anodina i greu. Serien les persones que viuen ara a Leningrad les que m'acostarien a les seves pedres i m'ensenyarien a mirar-les d'una altra manera. Però aleshores, la literatura ja quedava al marge."


Segons com, val més no anar-hi, i conservar-la tal qual està ara. Infinitament més gran. On vas a parar.


P.S.: A l' Imma.