Más marcado viene el invierno en Cazadores en la nieve de Pieter Brueghel. Aquí también puedes descubrir una estructura que te resulta agradable. Las líneas principales son rectas. Prueba con el canto de tu mano. Ponla una vez sobre los perros, los cazadores, los árboles y la orilla del estanque helado. Ahora toma las laderas de la montaña, que asciende de derecha a izquierda. En la mitad, aproximadamente, se cruzan las líneas del canto de la mano. También este mundo invernal tiene equilibrio. No contiene nada que pueda producir miedo o inquietud. Los cazadores regresan a casa. La gente ha encendido el fuego en sus casas. En el estanque, los patinadores se agrupan sobre el hielo.
Si comparas este cuadro con El invierno de Goya, notas inmediatamente que Goya no utilizó el bonito fondo blanco como motivo de caza o para viajar en trineo o patinar.
Elke von Radziewsky. Francisco José de Goya : la Nevada. Lóguez, cop. 2002
Allau, com que no sé quin Brueghel t'agrada més, te n'he penjat un del vell.
ResponEliminaem quedo amb l'anterior, de totes totes, malgrati le cochon :)
ResponEliminaGràcies, Matilde, era aquest el MEU hivern (com diu el text, tranquil·let i sense amenaces).
ResponEliminaSi tu me dices Brueghel, lo dejo todo...lalalala.
ResponEliminaVaig tenir ocasió de llegir un estudi sobre la iconografia de la petita edat de gel (entre el XVI i el XIX), i tant el Goya com el Brueghel hi figuraven.
ResponEliminaTampoc hi faltava aquell clàssic del Turner "Cabana destruïda per una allau als Grisons".
Nulla hiems sine allau!
ResponEliminaEs veu que s´ha tornat a publicar la poesia completa de la Ma. Àngels Anglada, tant permeable al dolor del món.
ResponEliminaSi es pot ampliar la notícia...
Imma
Sí, Imma, la poesia completa de l'Anglada a cura d'en Sam Abrams. L'han editat a l'Empordà, una editorial de Bellcaire d'ídem, Vitel·la. No s'havia publicat mai abans, però; puntualitzo.
ResponEliminaMés novetats Anglada: finalment es rodarà la peli basada en el violí. Si recordeu, (en vam parlar l'any passat): el mateix any de la publicació de la novel·la (1994), una productora cinematogràfica va decidir de portar-la a la pantalla i es va encarregar el guió de la pel·lícula a Jorge Semprún, però malauradament el projecte no va reeixir.
El passat 19 de gener vam saber que la directora i productora germanoamericana Sharon von Wietersheim ha adquirit els drets de la novel·la. Sembla que ara sí.