“Cuando estás perplejo ante algunos hechos, especialmente los pecados humanos, y dudas entre combatirlos por la fuerza o con amor. Siempre decide: “Lo combatiré con amor”. Si piensas así podrás conquistar todo el mundo. El amor es una fuerza terrible, la más poderosa de todas las cosas, no existe nada como ella”.
-- Fedor Dostoyevski--
Convenientment “empanats” de l’obra de FMD demà ens trobarem per parlar d’una de les seves obres menors: el jugador. Dic menor perquè no es pot comparar ni en extensió ni en profunditat amb les seves grans novel·les(1) polifòniques però suposo que no es podrà negar que contingui el poder hipnòtic que ha seduït a generacions de lectors. Deurem parlar una mica de les condicions vitals de l’escriptor, de la gestació de la seva obra, de la diferència entre les obres escrites abans de la seva temporada a l’infern i les posteriors, del seu pressumpte romanticisme, de la relació amb Turgenev i etc.,. També parlarem dels temes que apareixen en l’obra llegida, qui no coneix una iaia ludòpata o ha escoltat opinions xenòfobes que atribueixen la culpa de tots els mals als estrangers, o bé qui no ha viscut una relació d’amor-odi d’aquelles de ni contigo ni sin ti?, de tot això en parlarem dimarts, segur, a les vuit, a la biblioteca. Aquí trobareu un reportatge sobre Dostoyevski i el joc.
(1) Crim i càstig (1866)
L’Idiota (1868)
Els dimonis (1a) (1871)
Els germans Karamázov (1879)
(1a) aquest llibre ha rebut diferents nom: dimonis, posseïts, endimoniats, diables....
-- Fedor Dostoyevski--
Convenientment “empanats” de l’obra de FMD demà ens trobarem per parlar d’una de les seves obres menors: el jugador. Dic menor perquè no es pot comparar ni en extensió ni en profunditat amb les seves grans novel·les(1) polifòniques però suposo que no es podrà negar que contingui el poder hipnòtic que ha seduït a generacions de lectors. Deurem parlar una mica de les condicions vitals de l’escriptor, de la gestació de la seva obra, de la diferència entre les obres escrites abans de la seva temporada a l’infern i les posteriors, del seu pressumpte romanticisme, de la relació amb Turgenev i etc.,. També parlarem dels temes que apareixen en l’obra llegida, qui no coneix una iaia ludòpata o ha escoltat opinions xenòfobes que atribueixen la culpa de tots els mals als estrangers, o bé qui no ha viscut una relació d’amor-odi d’aquelles de ni contigo ni sin ti?, de tot això en parlarem dimarts, segur, a les vuit, a la biblioteca. Aquí trobareu un reportatge sobre Dostoyevski i el joc.
(1) Crim i càstig (1866)
L’Idiota (1868)
Els dimonis (1a) (1871)
Els germans Karamázov (1879)
(1a) aquest llibre ha rebut diferents nom: dimonis, posseïts, endimoniats, diables....
Ai, sí, quins temps aquells de l'odi et amo. Clar que a mi això m'ho escriu Catul, que diria l'Allau.
ResponEliminaAh, i un detallet. Vindré llegida de casa!!!!!L'he acabat. (En 25 sessions això només ha passat en dues o tres ocasions, crec. No compto les que ja havia llegit abans del club. M'ho vull fer mirar. Crec que és esperit de contradicció. Només em cal una lectura obligada i m'agafen unes ganes boges de llegir qualsevol altra cosa. Tret de Coelho, Bucay, M. de la Pau...això sí.
quina gràcia que esmentis Catul, és el meu nick de capçalera :P us ho passeu bé eh!
ResponEliminaDoncs em sap greu no poder-hi ser. Excuso la meva inassistència, com se sol dir a les reunions formals
ResponEliminaGràcies, Clidice. Ja us ho explicarem.
ResponEliminaCatul mola.
Estàs dispensat, Lluís.
ResponEliminaKatul ? what this?
ResponEliminam'ha fet gràcia que la matilde l'esmentés perquè el tinc en un post programat pel 05/02 :P potser n'afegiré algun altre, Catul bé que s'ho val :)
ResponEliminaOdi et amo. quare id faciam, fortasse requiris.|
ResponEliminanescio, sed fieri sentio et excrucior.
carmen LXXXV (no és un muntatge de la Carmen de Bizet a càrrec de la Fura dels Baus. No)
Odio i estimo. Com puc fer-ho, potser demanes.| No ho sé, però sento que és això el que em passa, i em torturo.
Ara potser semblaré un ignorant, però... aquest de la foto és Dostoievsky? Jo no coneixia cap foto seva així, tan jove! Si és ell, Matilde, Robert, us la penso robar en quant us gireu d'esquenes. Que lo sepáis.
ResponEliminaAi, no ho sé Espai. Són coses d'en Mitchum. Per a mi que és en Jim Morrison al carnaval de terra endins.
ResponEliminaTorno a la biblioteca (de la vil·la de les polèmiques) per dir que avui al Riell hem penjat un post sobre en Francesc Serés a propòsit dels Contes russos. No m'agraden gaire els concursos, però el seu llibre té alguna referència a FD. O no? Sigui com sigui, no us el perdéssiu pas.
ResponElimina...respecte a la fot, espai, la vaig trobar per la xarxa i quan has dit que no la coneixies m'ha entrat yuyu perquè he pensat:
ResponEliminaJa t'has tornat a equivocar...pe`rò he repasat i sembla que si que ho és. És de quan ere jove (evident) i quan encara era socialista....
Doncs m'agrada molt, la foto. Em recorda aquella foto famosa de Baudelaire: tenen tots dos la mateixa mirada de... intensos?
ResponEliminaEspero impacient la crònica de la vetllada/juguesca que perpetrareu...
ResponEliminaI això de l'amor-odi em sembla que ho he practicat poc, fins ara... Serà que no sóc catuliana?
Us llegeixo, encantada...
SU
Ei, Su. La crònica serà marciana, que l'haig de fer jo i em fa més mandra que anar a cal ginecòleg.
ResponEliminaAixò de l'amor-odi passa o no passa, i ben poca cosa es pot fer al respecte. No s'ho va inventar Catul, però ho va resumir molt bé.
I a El jugador l'Aleksei i la Polina es porten un rotllet d'aquests de Ni contigo ni sin ti tienen mis males remediooooo;
contigo, porque me matas
y sin ti, porque me muerooooooo. Ele, asuguigui.
També podria fer sortir en Wilde amb allò del
I tothom mata allò que estima,
amb crueltat igual.
Un amb paraula aduladora,
l’altre amb esguard fatal;
mata el covard amb la besada;
el fort, amb un punyal
que sempre quedaria una miqueta més intel·lectual. Però és que avui tinc l'ànima gitana.
Ei, aprofito per anotar que un avui de fa 9 anys, va néixer en "Robert petit"!!!!! Felicitats doncs, a aquest "pare" entregat i a aquest jove padawan de tant futur, si considerem possible que hagi heredat alguna de les seves qualitats...tampoc en tens gaires Robert, però encarar que sigui per observació alguna cosa haurà après, dic jo oi?
ResponEliminaRetira a la mare, en Robertinho petit. Ji.
ResponEliminaPer molts anys!! Portaràs sugus? Que siguin dels blaus i dels vermells, plis.
Jordi, estàs reguapu!
ResponElimina...moltes gracies a totes dues per la part que em toca...i si, efectivament cada dia aprenc una cosa més....em sap greu matilde, pero no hi ha sugus, ni blaus ni vermells....
ResponElimina..respecte a la foto, una altra cosa,...la cita sobre el poder de l'amor crec que fa joc amb la foto de FMD amb cert aire de jipi, no?
ResponEliminaAi sí, Mitchum, que jo fa dos dies que me l'imagino cantant allò del
ResponEliminaThis is the end, beautiful friend
This is the end, my only friend
The end of our elaborate plans
The end of ev'rything that stands
The end.
Pastaet al Jim Morrison, el tal FMD.
He mal-llegit i em pensava que en la pàgina que senyalaveu hi havia un joc sobre Dosto i vinga a remenar i remenar... En fi, clar si ho penses bé, com ha d'haver-hi un joc??
ResponEliminasi no fos perquè assegureu que és dostoievski no m'ho creuria ni per la cita ni per la foto....en jim morrisooooon ?????? si més aviat sembla un cantant monyes dels anys 70 estil camilo sesto !!!!
ResponEliminaVeí, millor, avui?
ResponEliminaCamilo Sexto? Quià. Jim Morrison.
ResponEliminaVaig a preparar les cadires, que tenim aquelarre.