Fa unes setmanes, i amb motiu de la lectura de Dostojevskij, en Robert va proposar un cuncrús que ens va durar el que dura un Sugus. El guanyador va ser en Girbén, de Foravial, i el premi, un llibre del rus, a triar. Ahir en Girbén va passar per la Triadú a recollir el seu present, carretejant amb la responsabilitat d'escenificar el nostre primer episodi de carnificació: transformar els codis binaris en cara i ulls. Res no en sabiem, pobres de nosaltres, d'aquest fenomen imparable de la física de partícules (en paraules de l'Allau). D-e-s-v-i-r-t-u-a-l-i-t-z-a-c-i-ó. Casi ná.En ser noia de pair lent, amb l'afegitó (agreujant) d'incapacitat d'articular paraula si una cosa em trasbalsa, aquí em teniu, palplantada com un estaquirot. Del teclat no n'ha quedat ni l'ombra, que m'ha abandonat i només puc signar un trist albarà de lliurament. Això i una de les combinacions de set lletres més maca que jo conegui: gràcies.
P.S: Per sort, en Girbén s'ha cuidat de redactar el rebut.
tu sense paraules! m'he quedat corpresa, esmaperduda, corglaçada ... ;)
ResponEliminaEm comprometo a no participar en el proper concurs que organitzeu. Així qualsevol altre podrà tenir l'ocasió de visitar-vos (segurament la Clidi amb la seva fabulosa capacitat de reacció).
ResponEliminaBé, Clidi, paraules en tinc, però no sé gaire què fer-ne...com dir-ho i tot això.
ResponEliminaGirbén, afortunadament no calen concursos per visitar-nos: amb ganes i temps n'hi ha prou, oi?
ResponEliminaAixí, doncs, no et comprometis a res i si has de concursar, concursa.
I gràcies.