el crit del peresós de sam savage

Deu fer un any que vaig llegir un llibre que em va fer passar una bona estona, que em va agradar, vaja. Es titulava Firmin i estava narrat des de el punt de vista de una rata que va començar menjant-se els llibres però que quan veu que aquells artefactes de paper poden contenir alguna cosa més en treu encara més bon profit. El que semblava que podia ser una comèdia a partir de ben aviat esdevé una al·legoria del sentiment tràgic de la vida amb els llibres com a lenitiu i tots els acudits graciosos tenen un rerafons de tendresa que fa que moltes vegades ens preguntem, mentre deixem anar una riallada, si el tema és realment per a riure se’n. En definitiva era un llibre sobre l’amor per la literatura i el misteri de la vida escrit per Sam Savage (el de la foto), un mestre jubilat que va aconseguir l’èxit amb aquesta, la seva primera novel·la.
Ara he llegit el crit del peresós la seva segona novel·la (crec), composada a base de cartes, també centrada en el món de la literatura. Aquest cop el protagonista no és un animal (tot i que això és podria matisar) sinó l’editor d’una revista literària que amb penes i treballs subsisteix. El protagonista m’ha fet pensar en l’Ignatius Rilley de la conxorxa dels enzes perquè pot ser tant simpàtic i desagradable al mateix temps com el personatge de Kennedy Toole. Jo crec que aquesta és una novel·la més àcida que l’anterior i esdevé una incisiva crítica del món literari dels Estats Units.

Sam Savage. El Crit del peresós: inventari complet; traducció de Josefina Caball, Columna, 2009.