Encara no m’havia refet de la mort de Salinger quan diumenge llegeixo al diari que també s’ha mort en Howard Zinn. Zinn era un referent de l’esquerra nord-americana. Historiador i activista radical, la seva obra està centrada en la història del seu país des de el punt de vista dels pobres, les minories i els no privilegiats. Encara subsisteix la idea dels Estats Units com un país arrogant i imperialista; els mitjans de comunicació no solen parlar-ne, però als Estats Units també hi ha una llarga tradició obrera i revolucionaria de la que sorgeixen persones com l’historiador desaparegut. Conec la seva obra a través d’un llibre que tinc folrat amb la foto d’un gran actor incomprès: Victor Mature, però això no va de cine avui, sinó de recomanar una lliçó de historia en forma de llibre que va canviar la manera que tenia l’esquerra de mirar als Estats Units i que tracta la història d’aquest país sense triomfalismes i amb la lluita de classes com a base principal. En aquest llibre no només es parla dels fets històrics més coneguts sinó que tracta temes com la gran vaga ferroviària de 1877, els moviments de resistència obrera sistemàticament ignorats (Cap.22) i l’expansió cap a l’oest amb la conseqüent extermini de la població nadiua.
La darrera vegada que vaig fer la cerca al catàleg de les Biblioteques de la Diputació només hi havia un exemplar. És una opinió personal, però crec que és una llàstima que llibres com aquest no estiguin a l’abast de tothom.
Per acabar i com a nota curiosa, en l’obituari publicat al diari El País diu que Zinn va néixer a Brooklyn (NY) l’any 1919 i que el primer que va llegir van ser les obres de Charles Dickens un altre dels imprescindibles del que parlarem abastament ben aviat.
Howard Zinn. La otra historia de los estados unidos (: desde 1492 hasta hoy); trad.de Toni Strueble. Hiru, 2005
http://www.howardzinn.org/default/index.php
La darrera vegada que vaig fer la cerca al catàleg de les Biblioteques de la Diputació només hi havia un exemplar. És una opinió personal, però crec que és una llàstima que llibres com aquest no estiguin a l’abast de tothom.
Per acabar i com a nota curiosa, en l’obituari publicat al diari El País diu que Zinn va néixer a Brooklyn (NY) l’any 1919 i que el primer que va llegir van ser les obres de Charles Dickens un altre dels imprescindibles del que parlarem abastament ben aviat.
Howard Zinn. La otra historia de los estados unidos (: desde 1492 hasta hoy); trad.de Toni Strueble. Hiru, 2005
http://www.howardzinn.org/default/index.php
Com tantes altres coses no tenia present al Zinn, però sí que mai he deixat de preuar el sens fi d'indicis d'uns EEUU distints i mal explicats; d'un lloc on es busca convertir en pràctica les teories utòpiques.
ResponEliminaFa poc llegia l'entrevista a Jim Dodge que complementa el seu preciós FUT. Allà diu maneres de com afanyar-se a resistir l'embat de l'aliança del cinisme amb el nihilisme que ara oculta tota divergència.
...doncs mira que jo quan he llegit Jim Dodge em pensava que era el creador dels teleñecos..., no en tenia ni idea, he googlejat i he vist que és un novelista,..t'agraeixo molt l'alusió perquè em sembla que pot ser kolt interessant, he llegit un article de Kiko Amat parlant d'ell i encara m'ha fet lvenir més ganes...gracies Girbent i fins aviat... el que no he trobat és això de FUT, me'n pots fer cinc cèntims???
ResponEliminaEl nom de Zinn em ballava pel cap, suposo que d'haver-ne llegit alguna ressenya o vés a saber què. Entrar en aquest blog sempre serveix. Us haurem de declarar blog d'utilitat pública.
ResponEliminaDe FUT precisament vaig parlar-ne a la meva "biblioteca portable":
ResponEliminahttp://foravial.blogspot.com/2009/12/fut-la-immortal.html
Ai, Lluís, acabo de recordar una anècdota recent d'una patum de la biblioteconomia. Parlant (escrivint al seu bloc, de fet) sobre el futur de les biblioteques, cap a on van i tot això, de sobte deixa anar infraestructura púbica de connectivitat social. Quasi li peta el comptador de visites, tu. Això és share. Sona bé bloc d'utilitat púbica. El que fa una lletra. Dispenseu.
ResponEliminaQuina tarda tan gossa, mon dieu!
Jo el llibre d'en zinn que menciona en mitxum me'l vaig comprar i el vaig llegir fins la meitat. Volia conèixer la cara no amable de la història dels EUA, però el llibre no em va convèncer. Hi vaig trobar més radicalitats verbals que explicacions reals.
ResponEliminaDit això, dir també que:
a) és insòlit i incomprensible que un llibre com aquest no estigui massivament a les biblioteques (no han de fer justament aquestes un paper il·lustrador i de donar opcions al pensament minoritari?)
b) cal explicar sempre tota la història i no només la dels vencedors, afiormaciío que val tant pels EUA, com per Espanya o Catalunya, Occident...
Siau i abraçades
Mira, un altre Lluís, tu, quina casualitat!
ResponEliminaHola Lluís, gràcies per comentar i dues coses:
ResponElimina-crec que la teva primer opinió seria matisable sobretot pel que fa a les explicacions reals, jo crec que ilustra prou bé les seves opinions, això si: radicals.
-totalment d'acord amb la segona, amb el paper de les biblioteques i de quina historia explicar...
...gracies de nou....per cert has llegit la filla de l'optimista? de l'Eudora Welty,...canela en rama!
Girben,...he visitat el teu espai i llegit....Lluis Bosch gracies per (petita) part que em toca...
Ja tinc "El Tercer Reich". Enganxa! Perdoneu la meva eufòria descontrolada, i la meva cultura nefasta al afirmar que desconec totalment Zinn; no té arrels Faulknerianes, oi?: feu-me'n cinc cèntims € més.
ResponEliminaFgt
..hola Ferran, em sembla que l'únic que podria relacionar Faulkner amb Zinn és el seu orígen, però ves a saber si hi ha quelcom més...(reconec que més que cinc cèntims son dos rals, però...)
ResponEliminaJo només el conec del llibre del que parlo al post i de les referències continiues que li fan als actes diguem-ne d'esquerres dels EUA,...té una pàgina web molt interessant
...i això d'El tercer Reich?
Mitchum, El tercer Reich és el llibre de Bolaño. Ya a la venta en su librería más cercana i etc.
ResponElimina..gracies Matilde què seria sense vos...un musclu?
ResponEliminaun menhir en repòs? Huas huas huas.
ResponEliminaEn Lluís Bosch diria derrotat.
..quina manera més troglodita d'acabar un post de Howard Zinn...
ResponElimina..quina manera més troglodita d'acabar un post de Howard Zinn...
ResponElimina..no sé què em pasa, avui tot em surt per partida doble...
ResponEliminaquè vols, sóc mig salvatge, jo.
ResponEliminaesquerres, esquerres, esquerres.....ni esquerres ni punyetes,ANARQUIA !!!! !
ResponEliminai ni zinn ni zann, NOAM CHOMSKY !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Hòstia Hyde, no sé què em passa: hi estic d'acord.
ResponElimina....no és per res, però jo encara no he llegit mai que en Chomsky es declari anarquista, en canvi en Zinn si....i si tornes a considerar les esquerres com punyetes t'enviaré els meus padrins...
ResponElimina..`per cert demà el diari el publico regala un llibre de Chomsky, los estados fallidos ...
ResponEliminaperdona que et corregeixi mitchum però chomsky ho ha dit públicament - jo ho vaig sentir "in person" en una videoconferència a lima -, mentre que en zinn, que jo sàpiga, ve d'alguna "esquerra" liberal....i sí, m'hauràs d'enviar els teus padrins...les esquerres (autoanomenades marxistes) només serveixen per estampar samarretes del che guevara com si fossin cristos en un diumenge de glòria a punt d'enlairar-se al cel dels intocables ! i els altres que s'auto proclamen d'esquerres van a votar els diumenges com feligresos babaus que van a missa als seus iniciatsecològicsindependetistesradicals aguantats per un grapat de sindicats fariseus que a la primera que poden pacten amb els governs de torn per tal de preservar les seves poltrones, locals i feines alliberades !!!! i no sols que se'n vagin a fer punyetes, mira, sinó que, mira, guanyin les eleccions d'una vegada, arrassant, i que a l'hora de governar a veure què faran amb els fmis, bancs mundials, koplovitzs, botines, vallsitaberner, samaranchs i companyia que fins i tot els votin els nens quan encara siguin fetus i que entre tots creiin una societat socialisticocapitalista...
ResponEliminaHòstia, hi torno a estar d'acord. Ara ja em preocupo, tu.
ResponElimina...demà a primera hora al serrat de les bruixes, tria espasa o pistola?...
ResponElimina-Ja saps que jo tinc un respecte gairebé religiós envers l'anarquisme dels trenta, però jo vaig perdre la fe amb l'anarquisme al front d'Aragó....
ResponElimina-També saps com són els yankis a qualsevol que sigui una mica radical li diuen anarquiste...
-Avui en dia l'anarquisme no té absolutament res a veure amb el de la dècada dels vint-trenta...
-El que dius de les esquerres es pot aplicar als suposats anarquistes d'avui en dia.....mentrestant jo aniré votant els partits d'esquerra i els sindicats perquè cada any et vagin pujant l'IPC...
...de totes maneres ja t'ho he dit abans. demà a trenc d'alba al serrat de les bruixes tu tries, pistola o espasa,...t'aviso que on poso l'ull posso la bala aixií que jo de tu triaria espasa, però no valen katanes....
A la presó la política coi!!! com va dir un dia de finals de l'any passat el gran filòsof Maradona: "que la sigan mamando".
ResponEliminaSi es que.... com us ho he de dir faulknerians meus.... vull dir feligresos meus...... s'ha entès?!
.....per cert Miquel, i sense que tingui res a veure amb l'anterior....molta merda!!!!
ResponEliminaFerran lluitaré amb totes les meves forces perquè el proper any fem el brogit i la furia...
per no fer enfadar en ferran, mitchum, no parlarem de política, però com que tot just avui he vist el teu desafiament, robert, i com que no tinc més padrins que bakunin i kropotkin, em sembla que el duel...
ResponEliminaah, i gràcies ! va anar bé, anit.
no sé perquè no he acabat la frase : volia dir que el duel haurà d'esperar.
ResponElimina