skip to main |
skip to sidebar
Aquest mes, i fent brometa fàcil amb el títol del llibre que toca, matarem tres ocells d'un tret. Ens el va recomanar l'Imma, l'autor és vigatà, i està disposat a acompanyar-nos el dia de la trobada; o el que és el mateix, considerar les peticions dels clubaires, no oblidar-nos dels escriptors de casa i aconseguir un autor de cos present.
Per anar fent boca, quatre dades biogràfiques (a la guia de lectura, encara en construcció, hi trobareu el seu currículum amb tots els ets i uts. Paciència)
Vic, 1968. Escriptor, periodista, compositor.
Llicenciat en filologia catalana i amb estudis musicals (piano i tenora), Jordi Lara ha estat una de les veus més revulsives i imaginatives de la música i la dansa catalanes d'arrel. Com a periodista, ideòleg, creador d'espectacles i sobretot amb els seus programes de televisió ha treballat a fons per a la difusió de la música, la dansa o la videodansa. Des del 1995 és guionista i després director del programa NYDIA de Televisió de Catalunya, i també, a partir del 2005, director del programa TERRITORIS DANSA a televisió de Catalunya.
Paralel·lament a l'activitat periodística ha dut a terme una activitat creativa constant en el camp de la literatura i la música.
Déu n'hi doret! quin CV! :)
ResponEliminaPos quan vegis el currículum complet fliparàs, Clidi. Quina manera d'aprofitar el temps.
ResponEliminaSo començat a llegir el llibre d’en Jordi Lara i no em puc estar de copiar-ne un tros que és com una mena de declaració d’intencions....el primer capítol parla de la seva joventut, els primers contactes amb la cobla i la gènesi del llibre que llegim...en un moment donat un avi li diu:
ResponElimina"...i llavors sí, potser sí que escriuràs el llibre dels collons, de cap a cap, com un animal, com una venjança contra re però amb plaer de venjança, i se te’n fotrà que tufegi a costumisme o barretinada perquè acceptaràs que aquell va ser el món que et va fer, un món de nàufrags feliços que no volen ser rescatats i entre els quals et trobes vulgues o no, un món que et va comdemnar al goig egoista de les causes perdudes, a la llibertat del que és inútil però bonic, a l’evasió com una immensa botifarra a la golafre, fotuda inèrcia d’allò que en diuen progrés i que no és més que la pastanaga per fer-te levar cada dia..."
això pinta!!!!!
Hola,
ResponEliminaaixò pinta i pinta bé!
Aquest matí m´he arribat a la Joan Triadú per saludar en Mitchum i la Matilde, però ni un ni altra es veien per enlloc.
Me n´he anat tota tristota.
Imma
Mitchum, si a mi m'arriben a dir que llegiria un llibre sobre cobles i sardanes a ritme de totsompops, totsompops, fent molla amb els talons....la resposta no s'hauria fet esperar: MAI DE MAI DE JAMAIS DE LA VIDA.
ResponEliminaI estic a punt d'acabar-lo, batent el meu propi rècord, saltant-me la sagrada norma de no anar al club llegida...I que m'agrada molt!
Ai.
Imma, si vens al matí ha de ser dimarts o dijous, que és quan pots trobar als Roper. O aquest dissabte, que ens toca.
ResponEliminaImma, si ho haguéssim sabut haguéssim renunciat al nostre matí lliure només per fer-te els honors....
ResponEliminaMU jo només n'he llegit un capítol i de moment m'agrada força per no dir molt (què diria en Jordi si sabés que m'agrada un llibre de sardanes?...) , de fet, de moment no és un llibre de sardanes...jo l'inclouria (de moment, repito) en el gènere memorialistic....el trobo (de moment, ja ho havia dit?) molt ben escrit, escrit per un filòleg que no presumeix de pronoms febles que ja és molt...
Ei, Roper!
ResponEliminaEsteu ben cofois de llegir un llibre d'un vigatà que s'ho val, no?
Felicitats per l'elecció!
I ja ens anirem informant de tot, quan a Miss Matilde li plagui, és clar!
Per cert, jo també tinc els matins de dimarts i dijous lliures, quan ens veiem? Li direm a la Imma, no?
Petons,
SU
Ei, SU, un plaer llegir-te...i si passes algun dia per aquí tens un cafè pagat,....ah i si llegeix en Girben, ja tenim el llibre que lo sepas!!!
ResponEliminaAixò d'espavilar ocellsha set una autèntica sorpresa, Su, no hi hagués donat ni un duru dels d'abans, la veritat. Com m'agrada haver-me d'empassar tots els prejudicis d'una tacada!
ResponEliminaUs anirem informant al bloc; la guia vol el seu temps (sobretot la versió paper), que és mètode Juan Palomo, jo me lo guis jo me lo com. Això inclou compaginar-les, imprimir-les; plegat, planxat i grapat. Feina de taller de costura.
I si un dimarts al matí no saps què fer, puja a Vic, que anirem a mercat!
Salut
Gràcies parella!
ResponEliminaUs segueixo i us llegeixo i, us asseguro que si un dimarts al matí no tinc res a fer, pujo a Vic i ens veiem!!!
Per cert, a veure quan llegiu al club algun llibre del senyor que dóna nom a la vostra biblioteca, no?
Petonassos,
SU
Su (i no es conya) què tal Estimat amic?(la correspondència Calders-Triadú) Ja m'imagino el dia de la trobada: els de sempre+Triadú+Montserrat Bacardí i Susanna Àlvarez!!! Perlamordedéu, com no se m'havia acudit abans?
ResponEliminaJa trigueu en demanar-ho a l'editorial, xatis...
ResponEliminaPerò que no sigui el dimarts 23 de febrer, que el presentem a la Fuster (ei, això és una primícia!).
Tonets,
SU
Tenim dues opcions, Su:
ResponElimina-organitzar la presentació del llibre
-incloure'l en la programació del club de cara l'any que ve.
...vinga va, som-hi.
Vaig començar a llegir la "màquina" perquè conec bastant en Jordi, però confesso que en tenia una mica de reticència...I no, m'està agradant molt, i estic d'acord amb els comentaris vostres...Acabo de llegir el relat sobre Garreta (per a mi és un llibre de relats autobiogràfics, com unes "Cròniques" dylanianes sardanístiques)i és sensacional.
ResponElimina...hombre Dr.Vilardekyll is come back....aquest cop coincidim haurem de destapar l'ampolla de xampany.....
ResponEliminaJo encara em faig creus, Doctor, però és que m'agrada molt. De vegades això d'anar sense gaires expectatives és un regal dels bons. Tot són alegries.
ResponElimina