La primera vegada que vaig sentir a parlar d’Eudora Welty va ser en un episodi dels Simpson. En un concurs de rots que es celebra a Springfield hi ha dues persones que ho poden fer més sorollosament que ningú, un crític de cinema (que deu ser alguna patum ianqui que desconec) i Eudora Welty. L’episodi es titula a star is burn i fou emès el 1989 (crec que és la sisena temporada).
De totes maneres no és aquesta l’habilitat més gran de Welty, la senyora Welty era una gran escriptora. Es veu que també era una bona fotògrafa però el que l’hi ha donat fama són els seus contes i novel·les incloses en la tradició literària del sud d’Estats Units com Flannery O’Connor o Carson McCullers. Darrerament s’ha publicat una de les seves novel·les i tots els seus contes. La novel·la es titula la filla de l’optimista (premi Pulitzer 1973) i és una joia. És d’aquelles (que es conten amb els dits d’una mà) novel·les que un cop acabades inevitablement l’has de tornar a llegir perquè estàs segur que no trobaràs res de millor i perquè t’adones que no has captat tota la seva profunditat, que l’autora et vol dir alguna cosa però no ho has acabat d’entendre. L’obra tracta de les relacions familiars i no he trobat els tocs localistes presents en altres autors del sud. Una lectura de les que més he gaudit darrerament i que recomano a tos els usuaris de la biblioteca i lectors del blog
Welty, Eudora. La Filla de l’optimista, traducció de Josefina Caball. Edicions 62, 2009
http://www.eudorawelty.org/
De totes maneres no és aquesta l’habilitat més gran de Welty, la senyora Welty era una gran escriptora. Es veu que també era una bona fotògrafa però el que l’hi ha donat fama són els seus contes i novel·les incloses en la tradició literària del sud d’Estats Units com Flannery O’Connor o Carson McCullers. Darrerament s’ha publicat una de les seves novel·les i tots els seus contes. La novel·la es titula la filla de l’optimista (premi Pulitzer 1973) i és una joia. És d’aquelles (que es conten amb els dits d’una mà) novel·les que un cop acabades inevitablement l’has de tornar a llegir perquè estàs segur que no trobaràs res de millor i perquè t’adones que no has captat tota la seva profunditat, que l’autora et vol dir alguna cosa però no ho has acabat d’entendre. L’obra tracta de les relacions familiars i no he trobat els tocs localistes presents en altres autors del sud. Una lectura de les que més he gaudit darrerament i que recomano a tos els usuaris de la biblioteca i lectors del blog
Welty, Eudora. La Filla de l’optimista, traducció de Josefina Caball. Edicions 62, 2009
http://www.eudorawelty.org/
caram! no en conec res (no és estrany d'altra banda), però me n'has fet venir moltes ganes :)
ResponEliminaVeus com cada dia s'aprèn alguna cosa nova pels blocs? Avui aquesta escriptora.
ResponEliminaJo també la tinc pendent, Robert. A Truman Capote li agradava molt aquesta escriptora, la considerava una de les seves mestres.
ResponElimina(I una correcció simpsoniana, de friqui a friqui. El capítol del concurs de rots no és de l'any 89: 1989 va ser justament el primer any que van emetre la sèrie. Si és de la sisena temporada, el devien emetre l'any 95.)
(...espai tens tota la raó un làpsus imperdonable,com a penitència aquest vespre em miraré l'episodi de la Mary Poppins....)
ResponEliminaClídice, Lluís, Espai, m'hi jugo un cafè que si la llegiu no us decepcionarà....
Per un erudit dels Simpson com ets tú Robert, és un error del tot imperdonable. 4 cops de fuet a l'esquena.
ResponEliminaRobert, no en sabia res d´aquesta escriptora.
ResponEliminaAquests dies fullejant
EL LLIBRE DEL RIURE I DE L´OBLIT. MILAN KUNDERA.
Tb la poesia de la Gemma Gorga
Aixeco la persiana perquè hi
pugui entrar la llum.
Enretiro la cortina perquè hi
pugui entrar la llum.
Tanco el llum perquè hi
pugui entrar la llum.
Imma
ResponEliminagracies Imma, (pel poema) i quan tinguis una estona llegeix la senyora Welty, segur que t'agrada...
ResponEliminagracies Imma, (pel poema) i quan tinguis una estona llegeix la senyora Welty, segur que t'agrada...
ResponEliminaAcabo d'agafar aquest llibre a la biblioteca perquè crec recordar el van recomanar al programa pàgina 2.
ResponEliminaTambé voldria afegir-me a algun club de lectura o formar-ne un de nou amb persones que puguin estar interessades. Coneixeu cap?
Sònia
Benvinguda, Sònia.
ResponEliminaAfortunadament hi ha clubs de lectura per triar i remenar. D'on ets? De Vic? A banda del de la biblioteca (no cal dir que si vols et pots incorporar quan vulguis) en trobaràs d'estables i funcionant a tot vent, a la llibreria La Tralla i a la llibreria El cafè de les lletres.
A banda, quasi totes les biblioteques de la comarca tenen un club. Jo, els que conec més són els de Tona, Torelló i Manlleu, que són mensuals i funcionen de meravella.
Si volguéssis muntar-ne un de privat (jo tinc conexeiment de l'existència d'un parell a Vic, però són això, privats) sempre pots penjar un cartell als taulers d'anuncis de la biblioteca.
Salut i bones lectures!