Gràcies per la dedicatòria, Matilde! Maquíssimes, les portades: dignes del gran Vladimir. L'enllaç aquest és una passada; crec que aquesta tarda m'hi estaré una bona estona tafanejant-hi...
És que la cosa duia el teu nom, Espai. No me n'he pogut estar.
Ah, i aprofito per a ampliar la dedicatòria: A l'Sfer, una dona que, a banda d'un gust exquisit, té una caseta petiteta i acollidora, amb unes vistes magnífiques. Librosfera.
Ai, Veí, el secret és mirar de no explicar-ho tot. (el teu post, ara com ara, pertany a la categoria dels somiats, però el dia que arribi...ai, el dia que arribi!)
Preciosa proposta!
ResponEliminaTot i que el Nabokov sols tenia una falera: la de col·leccionar i dibuixar papallones.
Són maquetes de portades o són directament obres d’art (molt maquetes)?
ResponEliminaGirbén, per això els elements del disseny s'aguanten amb agulles de cap.
Ben vist, Allau, ben vist!
ResponEliminaVosaltres dos ja us ho feu tot solets, veig. Quin parell.
ResponEliminaJo voto maquetes (i molt maquetes!!)
Maquetes per no dir precioses....
ResponEliminaI ara, a ba-callar i no va dir res, MU, que som a la quaresma.
Surt "Laura". Novel·la postuma. Diria que ell no volia publicar-la, però la pela es la pela reis
ResponEliminaGràcies per la dedicatòria, Matilde! Maquíssimes, les portades: dignes del gran Vladimir. L'enllaç aquest és una passada; crec que aquesta tarda m'hi estaré una bona estona tafanejant-hi...
ResponEliminaÉs el que té morir-se, Ferran, que t'has de fer fotre.
ResponEliminaÉs que la cosa duia el teu nom, Espai. No me n'he pogut estar.
ResponEliminaAh, i aprofito per a ampliar la dedicatòria:
A l'Sfer, una dona que, a banda d'un gust exquisit, té una caseta petiteta i acollidora, amb unes vistes magnífiques. Librosfera.
...m'afegeixo a la dedicatoria i em reservo l'opinió sobre les portades...
ResponElimina...ara, l'espai web és una autèntica passada...
ResponEliminaSou uns artistes!
ResponEliminaTots a Vic sou així?
millors veí, millors! es la llonganissa... el fuet...
ResponEliminaNo sabria dir-te com són els de Vic, Veí. Jo, rai, que sóc de Lugo.
ResponElimina[t'estic fent un post amb gavardines i existencialistes i secretàries amb metàfores...que quedaràs mort, Veí]
Secretàries amb metàfores? Això jo ho vull veure!
ResponEliminaI quines metàfores, mon dieu!!!
ResponEliminaMatilde, tu si que saps com exacerbar la tensió... Quin nervis! Uiix. No em queda ni un ungla immaculada!
ResponEliminaCarai, Ferran, no hagués mai imaginat les propietats del fuet i la llonganissa de Vic! Hauré de venir a fer una excursioneta per aprovisionar-me...
Ai, Veí, el secret és mirar de no explicar-ho tot. (el teu post, ara com ara, pertany a la categoria dels somiats, però el dia que arribi...ai, el dia que arribi!)
ResponElimina