dilluns, 1 de març del 2010

l'art és al carrer



Ultimate Street Art: a celebration of graffiti and urban art. Instituto Monsa de ediciones, 2009.



Per alguns no són res més que bretolades que atempten contra la propietat, altres sostenen que és una manifestació artística urbana i moderna. L’street art és un concepte nou que abasta tant el graffiti, pòsters, enganxines, art de guerrilla i etc. com per exemple instal·lacions realitzades a base de raigs de llum o altres innumerables tècniques. Al prefaci del llibre els autors diuen que: los objetivos y motivaciones de los artistas de este movimiento son tan variados como ellos mismos. Desde artistas que siguen una corriente activista o de denuncia social, a los que usan las calles como una poderosa plataforma para llegar al gran público, al cual no podrían acercarse exponiendo sus obras tan solo en las galerías de arte.
El llibre és un recorregut fotogràfic per les parets més ben pintades del món, hi trobareu murs de Barcelona, Madrid, Londres i Nova York, en definitiva, una selecció d’artistes i obres d’aquest moviment.

Aquí trobareu informació detallada d’un dels millors artistes i més enigmàtics d’aquest moviment.

8 comentaris:

  1. A mi m'agrada molt Banksy, Robert. A Londres és tota una institució... i una indústria d'allò més "boyante". Fa un parell d'anys, fins i tot hi havia una botiga a Oxford Street on només es venien reproduccions dels seus graffitis. La botiga va tancar, però si et deixas caure per Covent Garden o per Camden Town hi trobaràs un munt de paradetes on continuen venent de tot amb el seu nom, des de posters i samarretes fins a quadres emmarcats.

    ResponElimina
  2. ..a mi també m'agrada molt, he vist coses realment maques,
    ...sempre he pensat que les pintures de Norman Rockwell són ideals per a les parets....quan vaig estar a NY vaig fer un munt de fotos de parets pintades, algunes d'elles les he vist després en pelis com una d'impressionant dels KISS...

    ...suposo que les reproduccions dels graffitis de Banksy deuen ser en paper, no?, no estaria malament enportar-se a casa un tros de paret, però no sé què dirien els controladors aeris...

    ResponElimina
  3. un dels disgustos de la meva vida va ser perdre les fotos que vaig estar fent de grafits en un viatge a peu. Els anava ensopegant, tan bons, que em vaig oblidar del paisatge! :)

    ResponElimina
  4. El noi ha aconseguti la màxima difusió a partir dels mitjans alternatius, i cal dir que és un èxit sense precedents, i que ha obert portes i més portes.

    ResponElimina
  5. Ara fa un parell d'anys, a Berlín vam encertar la Festa de la Llum (això és a finals d'octubre). Com una mena de comiat prehivernal dels carrers, durant una nit milions de persones surten a veure les projeccions gegantines que transmuten els edificis, els làsers policromàtics, les danses de focus antiaeris que animen el cel. Un art efímer -i fins un cert punt anònim- però en extrem cívic i que no deixa altre residu que els milers d'imatges enregistrades.
    Fa cosa veure com nens i avis, tothom, va amunt i avall amb les càmeres muntades als trípodes. Això és tenir llarga cultura fotogràfica i fílmica -acabes pensant!

    ResponElimina
  6. post scriptum: quin llibre llegiu aquest mes de març del senyor Pedrolo? a quina hora he de venir a xerrar...?

    ResponElimina
  7. M'enterro en els fonaments. Dimarts 30 de març a les vuit del vespre. (Jo no hi seré)

    ResponElimina
  8. Una de les millors novel·les de "l'amic" Pedrolo, com no podria ser d'altre manera. Gràcies Matilde: Ohhhhh, no hi seràs?

    ResponElimina