correu ordinari

Fa uns quants dies i al pis del comentaris, en Miquel V. ens explicava com va conèixer Manuel de Pedrolo:

"Als dinou anys se'm va ficar al cap que volia ser escriptor i el model al qual jo aspirava era Pedrolo. O sigui, que vaig escriure Edicions 62 i amb tot el morro els hi vaig demanar el telèfon. Me'l van donar, vaig trucar-lo i quedàrem per un dia determinat. Era una tarda de gener, i encara que jo tremolava de vergonya, i no pas de fred, va ser molt amable i, simplement, deixà que jo m'expliqués sobre les meves dèries. No ho tinc escrit enlloc, però recordo diferents comentaris seus que ja us aniré explicant, si voleu. Hi vaig tornar dues vegades, i també vaig escriure-li unes tres vegades (dues de les seves cartes cap a mi, deixeu-me fardar una mica, es publicaren en l'Epistolari )"

Dues no, tres. Aquí les teniu.

* * * * * * * * * * * * *

Barcelona, 13 de gener de 1980

Sr. Miquel V.

Benvolgut lector:

No sóc pas més afeccionat a donar consells que tu a rebre'ls, però això no m'ha de privar, és clar, de parlar una estona amb tu si et sembla que una conversa et pot ser útil en el sentit que sigui.

Truca'm qualsevol dia, entre dues i tres de la tarda, i convindrem una entrevista, si és que des de quan em vas escriure fins ara no has canviat de parer.

Mentrestant, una encaixada

Manuel de Pedrolo

* * *

Barcelona, 21 de febrer de 1982

Sr. Miquel V.

Benvolgut V.:

No estaria bé, naturalment, que tot i la teva invitació al silenci deixés la teva carta sense resposta, però tampoc no seria gaire just que tu esperessis de mi una opinió més o menys fundada sobre la teva capacitat d'escriure i de fabular. Són poques les pàgines que de tu llegeixo i deuen comptar entre les primeres, quan hom tot just comença a descobrir-se i a buscar la seva forma d'expressió personal. Tots hem hagut de passar per aquesta etapa i cadascú de nosaltres, si rellegeix les seves primeres obres, pot adonar-se que no sempre revelaven el futur de l'escriptor. Això ens hauria de fer, més que circumspectes, humils a l'hora de dir el nostre parer sobre les primeres temptatives d'algú que inicia el camí. L'important de debó potser sigui que hom l'enceti, aquest camí, i que tingui la voluntat, la necessitat interior de prosseguir-lo. Esperem que tu siguis un d'aquests i que no et faci res haver d'esquinçar molt paper abans d'arribar allí on vols anar, a la teva pròpia meta, no a la que eventualment t'assenyalin els altres. I dic esperem perquè en els teus breus escrits em sembla que hi ha, si més no, una inquietud creadora de bon auguri. Confia i desconfia de tu; allò primer perquè et faci gosat, i la desconfiança perquè mai no estiguis del tot satisfet.

Ben cordialment teu,

Manuel de Pedrolo

* * *

28 d'agost de 1985

Benvolgut V.:

Vaig rebre la teva carta i el darrer número, que t'agraeixo, de la vostra revista. No tinc cap inconvenient, és clar, a xerrar una estona amb tu i els teus amics, però no voldria que fóssiu més de quatre, ja saps, puix que hi has estat, que el meu despatx és petit. Com sigui, però, que ara, acabades unes relatives vacances, estic força enfeinat, et proposo d'ajornar aquesta visita fins a la segona quinzena del mes vinent. Pots fer una cosa, doncs: a partir del setze em telefones, i aleshores concretarem un dia que vagi bé a tots plegats. Què et sembla?

Mentrestant, una cordial encaixada

Manuel de Pedrolo



[Epistolari de Manuel de Pedrolo, edició de Xavier García. Volum II (1960-1990). Universitat de Lleida, 1997. Pàgines 765, 788 i 821.]