Tu vas fugent, no ausas fer batalla: por has de foch, la coa tens de palla.
Arnau d'Erill (clic!)
Col·lecció de novel·la policíaca, d'Edicions 62, la primera publicada en català. Dirigida per Manuel de Pedrolo, aparegué regularment del 1963 al 1969 i, després de la publicació d'una setantena de títols fou tancada l'any següent. El 1981 hom publicà una selecció de la col·lecció. El 1985, amb la incorporació de Xavier Coma com a director, fou rellançada amb el nom de Seleccions de la Cua de Palla i s'hi publicaren més de cent cinquanta títols, amb una especial preferència per la novel·la negra nord-americana. El 1996 els nous títols passaren a publicar-se a la col·lecció El Cangur fins el 1998, que tancà. El 2006 hom rellançà la col·lecció amb el nom de La Nova Cua de Palla. Ha traduït al català els escriptors més importants del gènere (S. Japrisot, G. Simenon, D. Hammett, R. Chandler, M. Miller, J.H. Chase, J. Le Carré, Ch. Himes, etc.). (L'Enciclopèdia).
Jordi Fornas (Barcelona, 1927) és l'autor del disseny dels llibres grocs (i dels discs d'Edigsa, i de la revista Serra d'Or, per exemple). Es va formar a L'Escola de Belles Arts de Sant Jordi. Va començar a treballar al departament de disseny de l'empresa Meyba, amb Sandro Boccola com a director artístic. Entre 1963 i 1970 va crear les cobertes de 71 títols de La cua de Palla, a dues tintes, imatges molt contrastades i uns titulars contundents. ("Jordi Bordas: los sixties en catalán" a: Pioneros del diseño gráfico en España, Emilio Gil. Index Book, 2007. P. 126-142)
"Sí, aquest disseny va marcar un estil. El groc i el negre, amb fotos molt cremades, molt contrastades... Vaig tenir relació amb Pedrolo, ell m'explicava de què anava cada títol i em donava confiança perquè fes allò que volgués. Però, vaja, era un estil molt marcat. El groc i el negre, els vaig triar perquè són dos colors que fan un contrast molt violent, que es veuen molt i, això és important, perquè una coberta no deixa de ser un disseny publicitari, ha de cridar l'atenció i fer vendre el llibre. El resultat va ser un disseny trencador i que va marcar una època. Perquè llavors les cobertes que es feien eren una mica avorrides, i el disseny que vaig proposar era nou i modern" (Vilaweb, 06.02.2006)
Si en voleu saber més heu d'anar a la biblioteca La Bòbila de l'Hospitalet.
Tinc alguns exemplars de la primera sèrie. Fantàstic disseny, d'aquells que convida a comprar el llibre.
ResponEliminaEl fet que llibres grocs=cua de palla, és la constatació de l'encert del disseny. Icones. M'agrada, sobretot, el contrast violent entre el groc i el negre.
ResponEliminaI això ho diu una que no suporta el groc. Ni vist de lluny.
En aquella escola que tu i jo sabem, Manolotilde, hi havia una professora de llatí que un dia, allà pels meus setze anys, em va dir una frase que em va marcar profundament, com a persona i com a client del C&A: "No hay campo sin grillo ni hortera sin amarillo." Però sí, La Cua de Palla sense el groc no hauria estat el mateix...
ResponEliminaJuasjuasjuas, Espai, estás sembrao!!
ResponEliminaHi ha colors terribles -ara parlo com a clienta del H&M i del T&P (Terra Plaça, referit a comprar roba al mercat de Vic): el rosa, el beix (per no dir merda d'oca) i el pitjor de tots: el color carn. Sempre he tingut moltes ganes de conèixer a l'inventor/a de la llenceria femenina de color carn (i ja posats, al/a la dels sostenidors amb tira de silicona). Val més transparentar.
Podria dir moltes coses del Fornas - fins i tot de la seva gens coneguda faceta de pintor-, o dels munts de Cues de palla que em vaig empassar de petit... Però veig que es malparla dels colors i crido Alto!.
ResponEliminaAvui m'he embadalit amb uns narcisos d'un groc imponent i la majoria de gent que estimo és d'un bonic color carn (o pell, o rosa veronès si busquem un tub d'oli).
Digue'ns alguna cosa de Fornas, Girbén, que he mirat de trobar informació a la xarxa i em costa molt. Darrerament s'ha dedicat al collage?
ResponEliminaQuant als colors, no seré jo qui esmeni la plana a la natura, no, que aquesta sí que sap el que es fa. No cal ni parlar de les pells que he estimat n'aquest món, ni de les que espero estimar.
Ara, en les produccions en què intervé l’ésser humà (que no siguin la pell de la Gioconda o els girasols de Van Gogh, etc.), no m'agraden ni el groc ni el rosa veronès.
Sóc més de blaus, vermellons i verds.
Ah!, i ara amb això dels colors m'has fet pensar en un llibre que és molt important per a mi. Te mando este rojo cadmio.
De fet, com l'Ovidi, sóc de negre.
ResponEliminaJusta la fusta! Vam anar a veure l'exposició sobre l'obra pictòrica del Fornas d'ara fa uns anys a la Fundació Guinovart d'Agramunt i sí, sobre fons pintats o exempts munta uns personatges estilitzats, fets amb peces de paper retallat; és apropiat dir-ne collage.
ResponEliminaLa resta del meu coneixement és massa colateral com per a insistir-hi (vaig treballar -i viure- molts mesos amb el seu gendre, per a l'empresa que té amb la seva filla). Si el teu interès fos molt gran podria mirar de posar-vos en contacte.
VOCALS d'arthur rimbaud
ResponEliminaA negre, E blanc, I roig, U verd, O blau: vocals,
Algun dia us diré les naixences latents:
A, fosc cosset pelut de mosques esclatants
Que volen a l'entorn d'unes pudors cruels,
Golfs d'ombra; E, candors de vapors i tendals,
Llances de gel salvatge, reis blancs, calfreds d'umbrel.les;
I, porpra, esput de sang, rialla d'una boca
En la ràbia o en els deliris penitents;
U, cicles, vibraments divins de mars verdoses,
Pau de pastius sembrats d'animals, pau d'arrugues
Que impedeix l'alquimista als fronts estudiosos;
O, suprema Trompeta plena de sorolls, rars,
Silencis travessats per Mons i per Arcàngels:
-O, l'Omega, llampec dels Seus Ulls violetes!
(Trad. Joan Brossa)
En alquímia el groc seria l'or, la consecució de la visió divina. En canvi sortir a escena amb groc seria com trepitjar merda. Oposició de contraris.
ResponEliminaGràcies, Girbén! El meu interès és curiositat d'aquella de per a no fer-ne res.
ResponEliminaMitchum, tres cops guau!, que el tenia molt oblidat, aquest sonet de Rimbaud. Això és Teoria del color, i no les lleis de la Física!!!
ResponEliminaI mira, m'ha passat que l'Ω de l'últim vers m'ha dut de dret cap a Pavesse:
Verrà la morte e avrà i tuoi occhi.
Viola, gli occhi, és clar.
serà que em desagraden molt els bocabadats extasiats i bucòlics, i les teories dels colors, i, a estones, el romanticisme d'estar per casa, que tinc unes ganes bojes que torni a nevar i es retardi el màxim que pugui la primavera !!
ResponEliminacom que no serà així, em resigno fotent el camp al Tròpic de Capricorni, dijous vinent.
Hyde, de vegades ets com les ametlles amargues, si em permets dir-t'ho.
ResponEliminaBon voyage, que siguin vuit hores (per dir alguna cosa) ben curtes, que sé que no t'agrada volar (en avió, vull dir). A mi tampoc.
Ai... quants records! Crec que vaig perdre moltíssimes hores de la meva primera joventut amb aquests llibres grocs. I posteriorment, vaig ser company de classe de la filla del Fornas, per cert.
ResponEliminaLluís, el món és petit, petit. A mi em sembla que tots plegats estem més desvirtualitzats del que ens pensem. Tu anant a classe amb la filla de Fornas, el Girbén treballant amb el seu gendre. Qui ens assegura que no hem coincidit mai al Quimet d'Horta? Amb l'Espai de llibres, per poc que no som veïns de replà. Una mica com Vides creuades. Quines coses.
ResponEliminaSobre la importància dels llibres grocs, segons Pedrolo:
ResponEliminaNo dubto pas que aquest tipus de literatura podria guanyar-nos uns centenars, uns milers i tot, de lectors, ara poc familiaritzats amb el català escrit i massa mandrosos per a lliurar-se a l’esforç que, a llur entendre, suposa el fet d’abordar un llibre de més tonatge literari.
I aquí un article sobre la seva tasca com a traductor.
Per a mi també va ser una descoberta, la Cua de Palla (Seleccions de, de fet). Ara, vist amb distància, m'adono que hi faltaven autors posteriors als anys 60, més d'altres països, etc., però tot i així em sembla una col.lecció magnífica.
ResponEliminaNo he llegit encara aquest article sobre Pedrolo traductor, però seria interessant - i divertit - recordar que, en aquesta faceta, va tenir polèmica amb Pilar Rahola a rel de la seva traducció dels tres primers volums del "Quartet d'Alexandria" de Durrell, cap el 84 o 85.
matilde, estic convençut que les amatelles amargues tenen alguna propietat curativa, com l'oli de fetge de bacallà
ResponEliminai gràcies per desitjar-me "bon voyage", que ho necessitem..som uns cagats i pensem en les estadístiques, etc., etc., però què vols que et digui ? l'home no està fet per a volar.
ah, i són dotze hores, i vuit sobre l'Atlàntic !!
Matilde, per acabar-ho d'arrodonir, el meu pare anava a escola amb la germana d'en Fornas que em sembla que tenia la llibreria Claris.
ResponEliminaDoctor, gràcies per la pista sobre el cas Pedrolo-Rahola, miraré de treure l'entrellat, que a mi aquestes històries em distreuen molt.
ResponEliminaMerci!! (vosté també farà el vol transoceànic o el deixen a casa?)
Hyde, agonia de mi vida, sense menystenir les teves possibles propietats curatives, jo destacaria les teves virtuts profilàctiques.
ResponEliminaI que santa biodramina t'agafi confessat!!!
Allau, Fornas Connection?
ResponEliminaCom era aquella teoria dels graus de distància?
Sis graus? Quita, quita, amb tres anem ben servits.
ResponEliminamatilde, no sé si m'estàs felicitant o insultant.
ResponEliminaen qualsevol cas, la millor profilaxi és l'asèpsia, diuen, i jo d'asèptic no en tinc gens. d'escèptic, una mica més.
ah, i quan en Miquel V. viatja hi viatgem tots, amb ell...de tota manera, no us lliureu de nosaltres : a Perú ja sé de llocs d'internet des d'on donar-vos, de tant en tant, la tabarra.
Sóc galega, galega, carallo!
ResponEliminaLa cosa té més d'encomi que de crítica, de debó.
I benvinguda que serà, la teva tabarra!
[Digues-li a en Miquel V. que acabo de rebre l'epistolari de Pedrolo. Aquesta setmana tindrem carta(es) de Manuel!]