dimarts, 6 d’abril del 2010

el tiempo de los asesinos d'Henry Miller



Henry Miller. El tiempo de los asesinos. Alianza, 1983


L’ any 1945 l’escriptor nord-americà Henry Miller va glossar la figura i obra del poeta Arthur Rimbaud en dos articles publicats a la revista news directions i que 10 anys després s’aplegaren en forma de monografía.
Com Baudelaire en el seus estudis de Poe, Miller confessa que van ser les estranyes afinitats que trobava entre la seva pròpia existencia i la vida de Rimbaud el desencadenant de la seva admiració pel poeta francès. Des de que, amb 36 anys va llegir-lo per primer cop, se li instal•là una presència molesta que l’advertia: “tarde o temprano tendras que habertelas conmigo” i quan ho va fer no se’n va poder desenpellagar mai més.



¿De qué sirve el poeta, a menos que adquiera una nueva visión de la vida, a menos que esté dispuesto a sacrificar su vida para imponer la verdad y el esplendor de su visión?. Es costumbre definir a estos seres demoníacos, a estos visionarios, como románticos, para destacar su subjetividad y clasificarlos como rupturas, interrupciones, subterfugios en la gran corriente de la tradición, como si se tratara de locos girando en torno a su propio eje. Nada más falso. Son precisamente estos innovadores los que forman los eslabones de la gran cadena de la literatura creadora.

2 comentaris:

  1. Aquest és un llibre que sempre he volgut llegir, i per unes coses o per altres, encara no he trobat el moment. Promet moltíssim.

    Bona tornada a la feina, Robert, Matilde i companyia!

    ResponElimina
  2. ..està força bé, espai, per+ò parla més d'ell que de Rimbaud..

    ResponElimina