Si em permeteu us voldria recomanar un altre llibre: avaricia de Frank Norris.
El títol original és, McTeague: a story of San Francisco, però els editors de la traducció han variat el títol com a homenatge a la pel·lícula de Erich Von Stroheim de la que parlarem un altre dia.
McTeague (em resisteixo a anomenar-la Avaricia tot i que el títol és molt pertinent) és una novel·la naturalista publicada el 1899, tres anys abans de la prematura mort de l’escriptor als trenta dos anys. L’acció es situa a finals dels segle XIX en un barri obrer de San Francisco on viuen els personatges. McTeague, un ex-miner reciclat a dentista, tot i ser el protagonista principal no és l´únic “actor” important d’aquest drama coral, ho són també una parella d’ancians enamorats, un canari engabiat, un amic rancorós i mesquí, un acordió diatònic, una minyona mexicana i un bitllet de loteria.
Una novel·la genial que mostra fins el més mínim detall com certes passions poden despertar els més baixos instints de la naturalesa humana; l’epopeia, com deia EvS, d’un home normal.
A destacar la paranoica i inoblidable escena final al Death Valley.
Em sembla que la novel·la es podria llegir com un western amb el trajecte invertit, de la civilització a les planes obertes, un eastern, potser?
En l’interessant pròleg que precedeix la novel·la, Horacio Vázquez Rial diu que la novel·la naturalista nord-americana és un dels antecedents de la novel·la negra; Hammett, M.Cain, Goodis i altres, diu, són descendents d’aquesta novel·la.
El títol original és, McTeague: a story of San Francisco, però els editors de la traducció han variat el títol com a homenatge a la pel·lícula de Erich Von Stroheim de la que parlarem un altre dia.
McTeague (em resisteixo a anomenar-la Avaricia tot i que el títol és molt pertinent) és una novel·la naturalista publicada el 1899, tres anys abans de la prematura mort de l’escriptor als trenta dos anys. L’acció es situa a finals dels segle XIX en un barri obrer de San Francisco on viuen els personatges. McTeague, un ex-miner reciclat a dentista, tot i ser el protagonista principal no és l´únic “actor” important d’aquest drama coral, ho són també una parella d’ancians enamorats, un canari engabiat, un amic rancorós i mesquí, un acordió diatònic, una minyona mexicana i un bitllet de loteria.
Una novel·la genial que mostra fins el més mínim detall com certes passions poden despertar els més baixos instints de la naturalesa humana; l’epopeia, com deia EvS, d’un home normal.
A destacar la paranoica i inoblidable escena final al Death Valley.
Em sembla que la novel·la es podria llegir com un western amb el trajecte invertit, de la civilització a les planes obertes, un eastern, potser?
En l’interessant pròleg que precedeix la novel·la, Horacio Vázquez Rial diu que la novel·la naturalista nord-americana és un dels antecedents de la novel·la negra; Hammett, M.Cain, Goodis i altres, diu, són descendents d’aquesta novel·la.
Frank Norris., Avaricia. Edigrabel, 2007
......Lluís A. no te la perdis...
Em sembla molt atractiva. Vaig veure la pel·li de Stroheim fa gairebé 40 anys i em va impressionar molt, especialment l'escena final a Death Valley. Me l'apunto.
ResponEliminaCarai Rob, has estat especialment lúcid amb lo de:
ResponElimina"...es podria llegir com un western amb el trajecte invertit, de la civilització a les planes obertes, un eastern, potser?"
Quines coses que tens de vegades, eh? Això és el que té acostumar-se a la narrativa "lostie", de tant mirar les coses a l'inrevés un traça les coses amb una altra perspectiva!!
Carai Mitch, plasplasplas, dic jo!!!
ResponElimina...Jordi, acabo de veure el S06E14; the candidate, així que com comprendràs no tinc ganes de res....
ResponEliminai això de lúcid no m'ho dius tu al carrer...
allau, demà la peli...
matilde, tks.
ResponElimina¡Qué coincidencia! leía la semana pasada Avaricia, empujado por el precio de saldo de la novela y por lo que dice en el prólogo Vázquez Rial. Muy interesante, una pena que su autor muriese tan joven y no pudiese desarrollar todo su potencial literario.
ResponEliminaUn abrazo
Robert, ja em vas fer venir ganes de llegir la novel·la amb un comentari de fa uns dies, però ara m'has convençut del tot. Gràcies!
ResponEliminaVaig veure la peli fa un temps, suposo que a les 3 de la matinada a Tve2 o 33 o alguna cosa similar. Boníssima, i feia venir ganes d'anar a trobar el text literari.
ResponEliminaEm sembla que no l'he vista mai, la pel·lícula. Ara, els canaris engabiats foten mala espina, altrament li preguntin al Silvestre!
ResponEliminame la demano pel meu sant !
ResponElimina...lluís sempre la pots demanar en préstec interbibliotecari, ja saps que ho fem bé de preu...:)
ResponElimina...veí, segur que tu ets de la confraria del coyote, no?,
ResponEliminaJo sempre anava a favor del Silvestre i pensava, a veure quin dia es cruspeix aquest refotut canari d'una vegada....
Em feia molta pena el Silvestre i el coyote... I es curiós que les dues beneficiades pertanyen a l'espècie de les aus. Ara que hi penso, el Bugs Bunny, no, que era un conill: un conill amb molta ploma.
ResponElimina