Durant la primera dècada del segle XX, Erich Von Stroheim era un actor especialitzat en papers de “dolent”, sobretot el d’oficial prussià seductor de jovenetes i vídues riques. El seu rol al “star-system” era el de el hombre al que le encanta odiar. Després de la seva frustrant carrera com a director va continuar actuant amb èxit tant als Estats Units (Wilder) com a Europa (Renoir).
Com a director s’ha de dir que els seus projectes més ambiciosos van ser mutilats de forma criminal pels productors. L’any 1924, va signar contracte amb la Metro Goldwyn Mayer per realitzar el seu projecte somniat, l’adaptació del clàssic nord-americà McTeague de Frank Norris. Després de gairebé nou mesos de rodatge, el director va enllestir un muntatge final de nou hores però va ser rebutjat per Irving Thalberg que el considerà totalment inestrenable (verí per la guixeta) i el va reduir a poc més de dues hores i mitja. Però això no és dramàtic, al cap i a la fi de casos de com aquest al món del cinema n’hi ha l’alçada d’un campanar, el que és realment criminal és que Thalberg va fer cremar tot el metratge restant per aprofitar el nitrat de plata. Ironies del destí, paradoxes de la vida mireu com són les coses que, actualment l’Acadèmia de cine dels Estats Units cada any atorga un premi Oscar ® honorífic amb el nom d’Irving Thalberg a.... la millor contribució artística.
Que jo sàpiga en corren dues versions, l’una són les restes que va deixar l’articida Thalberg i l’altra és una curiosa reconstrucció del que hauria d’haver estat el film, en el que s’han omplert els vuits amb les fotografies que resten del rodatge, la veritat és que es fa pesat i no sé fins a quin punt EvS hagués aprovat la coloració artificial de l’or, el canari i el queixal.
La imatge està triada pensant en l’Allau, perquè va dir que recordava l’escena final de la peli ....no per res més.
Com a director s’ha de dir que els seus projectes més ambiciosos van ser mutilats de forma criminal pels productors. L’any 1924, va signar contracte amb la Metro Goldwyn Mayer per realitzar el seu projecte somniat, l’adaptació del clàssic nord-americà McTeague de Frank Norris. Després de gairebé nou mesos de rodatge, el director va enllestir un muntatge final de nou hores però va ser rebutjat per Irving Thalberg que el considerà totalment inestrenable (verí per la guixeta) i el va reduir a poc més de dues hores i mitja. Però això no és dramàtic, al cap i a la fi de casos de com aquest al món del cinema n’hi ha l’alçada d’un campanar, el que és realment criminal és que Thalberg va fer cremar tot el metratge restant per aprofitar el nitrat de plata. Ironies del destí, paradoxes de la vida mireu com són les coses que, actualment l’Acadèmia de cine dels Estats Units cada any atorga un premi Oscar ® honorífic amb el nom d’Irving Thalberg a.... la millor contribució artística.
Que jo sàpiga en corren dues versions, l’una són les restes que va deixar l’articida Thalberg i l’altra és una curiosa reconstrucció del que hauria d’haver estat el film, en el que s’han omplert els vuits amb les fotografies que resten del rodatge, la veritat és que es fa pesat i no sé fins a quin punt EvS hagués aprovat la coloració artificial de l’or, el canari i el queixal.
La imatge està triada pensant en l’Allau, perquè va dir que recordava l’escena final de la peli ....no per res més.
Jo tinc una tendència a escurçar obres, que si tingués unes tisores legitimitzades, més d'una peli o llibre, la deixo en anunci de T.V o en un pamflet cruixent. En tot cas, sempre n'aprenc amb tu, Robert. Moltes gràcies, per compartir aquest saber.
ResponElimina(de fet no sabia ni que cremés el nitrat de plata; i menys que es pogués reciclar)
No negaràs, Robert, que la imatge és impactant i deixa petja.
ResponElimina..hola veí, moltes gracies per les teves paraules.
ResponEliminaEm sembla que el nitrat de plata el feien servir per fer més pel·lícula....
Ets un articida,..:).... No crec amb això de...a aquesta peli li sobra mija hora, o la segona part del llibre es podia escurçar, jo crec en l'obra tal i com l'ha pensada l'artista, si t'agrada bé i si no...també. En cinema, però, la cosa canvia una mica perquè és un art de conjunt i molta gent hi possa cullerada, però jo encara crec en l'autoria del director...en aquest cas a EvS ja li havien mutilat altres pelis com esposas frivolas i la marcha nupcial així que la MGM no té excusa ja sabien el que els portaria i tot i així el van contractar.
Hi tant que deixa petja, Allau, jo la vaig veure per primera vegada segurament en el mateix passi de la tele que fa referència en Lluís Bosch en el post d'ahir i les dues escenes que no em puc treure del cap són.... evidentment la última al death valleyu i la primera on McTeague salva la vida a un canari i li fa petons....
Acabo d'escoltar el fantàstic programa de ràdio que la Clídice us ha dedicat. Ara ja sé una mica millor on m'estic ficant. M'ha tranquilitzat comprovar que la Matilde pot semblar assenyada i tot. Ara el que em fa patir és en Mitchum, resultarà que és ell la cabra boja?
ResponEliminaAh! Quina textura, aquest fotograma...! A veure si la trobo al Google Classics...
ResponEliminaTu ho dius, Allau, puc semblar assenyada. Ja t'ho trobaràs, ja.
ResponEliminaI no he dit ni un pecat, ni una mala paraula. Ma mare estarà orgullosa de mi!
La Clidi és el tot!!
De fet, els dos estem com per anar reservant plaça al sanatori psiquiàtric d'Herisau. Ai, els Roper!
ResponEliminaYes, cabra boja i ...encara empanada de Dostoyevski.
ResponElimina