"La trama de Res de nou a l’oest sembla aparentment senzilla; imagineu un grup d’alumnes d’un Gimnàsium alemany, que dintre del clima prebèl·lic de l’època, i esperonats pel seu professor, van a l’oficina de reclutament, per allistar-se i «lluitar pel seu país». Després de la instrucció, entren en guerra, i l’experiència del xoc els fa despertar de cop a la vida, o més ben dit, a la mort.
La «joventut de ferro» com els anomena el seu professor fan amistat amb altres soldats procedents del món menestral i dels petits oficis. El llibre comença en plena batalla, i són les narracions i pensaments d’una colla de soldats, la relació entre ells, i una sèrie de reflexions sobre la guerra i sobre el futur que els espera. El llibre, explicat pel soldat Pau Bäumer, repassa des de les situacions més còmiques i quotidianes fins a reflexions d'una gran profunditat sobre l'absurditat de la guerra, la culpabilitat dels poderosos i l'eliminació de tota una generació. No és estrany, doncs, que el 1933, durant una de les nits de crema de llibres que les SA d'Adolf Hitler portaren a terme, fou el llibre que primer es va escollir per a cremar."
A. Vergés, Violència i militarisme: la nàusea de la sang (p. 114 i 117)
No sabia això de la crema del llibre. Ahir li vaig dir al Robert que aquest llibre em va deixar garratibat als quinze anys, i ara sembla que em torna a commoure, en saber el detall dels nazis.
ResponEliminaSobre això dels nazis i la crema de llibres, demà commemorarem el 77è aniversari. És xungo, però s'ha de fer.
ResponEliminaA mi no m'agrada llegir (i dic llegir perquè el visionat el tolero millor, ja em diràs!) ni guerra ni holocaust. És un trauma infantil, que sempre explico, però no per això és menys veritat: Encara no m'he refet de la lectura del Diari d'Anna Frank. (Ni de la mort de la mare de Bambi, que és l'altra meu trauma recurrent). Total, que entomo amb més facilitat La pell o Portero de noche de Liliana Cavani (i quin parell de pelis, per cert!!) que Si això és un home de Primo Levi. Qui la entengui que la compri, no?
també m'afarta una mica això dels nazis i l'holocaust, matilde, per molt que entenc que s'ha de recordar, tenir memòria, etc., etc...a mi em subleva tota aquesta pseudocultura o divertimento al voltant de l'estètica prussianomilitaristaholocàustica - com en la darrera gamberrada de Tarantino -, quan no gaire lluny d'aquí tenim, ara i en dircte, i no pas als llibres i a les pantalles, actituds feixistes.
ResponEliminaara, dit això, insisteixo : mireu-vos "Un temps d'estimar, un temps de morir".
ah, i per molt que m'hi posi, no hi veig el sentit, en la comprovació de les lletres, matilde...què és, per si tenim bé la vista i aprovem el carnet de comentador de posts ?
ResponEliminaHo faré, Hyde.
ResponEliminaNo, és molt més subtil que això, Hyde: el pobre prova de comunicar-se.
ResponElimina